Potser em faig la pregunta per allò de desitjar que en hi hagi perquè la realitat ens diu un altre cosa. L'arc polític en el nostre país (be, l'Estat Espanyol, perquè el meu país s'acaba per allà l'Ebre) queda avui resumit en l'extrema dreta, posant-hi junts tant la Falange com el PP (així ho volen); el centre, que son els partits mes o menys socialistes i les esquerres, que serien els verds i els comunistes. Jo crec que avui les coses van així.
El PP s'alia amb la Falange per tapar no la merda de la guerra civil, sinó la que li arriba al coll amb el cas Gürtel. I ho fa sense que els dirigents d'aquest partit es posin gens vermells. La veritat és que en certs polítics d'aquest país (el seu) tot s'hi val con tal que no em toquin "lo mío".
El poder pel poder i s'hi ha d'arribar com sigui, i si per aconseguir-lo haig de perdre la condició de persona doncs tan li fot; i si m'haig de saltar la llei, doncs me la passo per l'ullera, perquè lo mes important soc jo i els meus que m'envolten. Si haig de mentir jo faig. I si haig de robar, també. I si haig de ser fatxenda...doncs ho soc i demà em poso la camisa blava.
El meu pare sempre deia que si no has de viure de la política no t'hi dediquis. I aquestos s'hi dediquen. Vaja que s'hi dediquen.
I un altre reflexió seva era que en aquest país s'hauria de morir molta gent, potser més d'una generació, perquè els privilegis d'ells, esdevinguts en el règim guanyador de la guerra civil, es perdessin. Que molta gent seria capaç de sortir al carrer pistola en mà per defensar lo que havia aconseguit.
Doncs tenia raó. No ho fan amb les pistoles a la mà però si posant les lleis que els convenen o llegint-les com els hi ve més bé. I duren els cabrons. Sembla que portin pilas Duracel.
I ja en parlarem de la sentencia de l'Estatut si és que algun dia l'arribem a veure, que aixo també fa un tuf.....
El PP s'alia amb la Falange per tapar no la merda de la guerra civil, sinó la que li arriba al coll amb el cas Gürtel. I ho fa sense que els dirigents d'aquest partit es posin gens vermells. La veritat és que en certs polítics d'aquest país (el seu) tot s'hi val con tal que no em toquin "lo mío".
El poder pel poder i s'hi ha d'arribar com sigui, i si per aconseguir-lo haig de perdre la condició de persona doncs tan li fot; i si m'haig de saltar la llei, doncs me la passo per l'ullera, perquè lo mes important soc jo i els meus que m'envolten. Si haig de mentir jo faig. I si haig de robar, també. I si haig de ser fatxenda...doncs ho soc i demà em poso la camisa blava.
El meu pare sempre deia que si no has de viure de la política no t'hi dediquis. I aquestos s'hi dediquen. Vaja que s'hi dediquen.
I un altre reflexió seva era que en aquest país s'hauria de morir molta gent, potser més d'una generació, perquè els privilegis d'ells, esdevinguts en el règim guanyador de la guerra civil, es perdessin. Que molta gent seria capaç de sortir al carrer pistola en mà per defensar lo que havia aconseguit.
Doncs tenia raó. No ho fan amb les pistoles a la mà però si posant les lleis que els convenen o llegint-les com els hi ve més bé. I duren els cabrons. Sembla que portin pilas Duracel.
I ja en parlarem de la sentencia de l'Estatut si és que algun dia l'arribem a veure, que aixo també fa un tuf.....
No hay comentarios:
Publicar un comentario