La passada setmana, dimecres, varem sortir el Ramón Poll i jo a fer una excursió. L'excusa va ser aquesta però en realitat varem fer només una petita passejada entre l'esmorzar i el dinar. Varem quedar d'hora, això si, a on sempre i ens en varem anar a fer l'ermorzar a Mura, a cal Carter. Truita de formatge i assortit d'embotits amb un porro i una amanida per començar bé el dia. Crec que sortíem de
l bar cap a les 12 del migdia.
Tot seguit, per no tenir remordiments, ens en varem anar a fer l'excursió. Primer varem decidir quina fèiem i després varem fer la que varem poder ja que trobar el camí a on començar era tot un problema. I més quan el mapa bo ens el varem deixar al cotxe. Ves que hi farem. Però bé, varem pujar cap dalt de la muntanya, varem veure fonts, ens varem perdre i quan varem trobar un camí varem decidir que lo millor era arribar a temps per dinar.
Cap a les tres de la tarda ja tornàvem a estar entaulats disposats a tornar a començar i al mateix lloc. Aquesta vegada hi va haver-hi unanimitat: escudella barrejada i costelletes de cabrit per tots dos.
Ho varem passar bé. Varem parlar de les nostres coses, que son moltes, repassant totes les nostres malifetes als diferents llocs: Sant Andreu, Mantes la Jolie i Louvain la Neuve. Mira que em anat lluny a fer mal. Varem compartir experiències i ens varem desitjar mútuament molta sort, un començant un altre vegada a treballar la casa seva i l'altre a no fotre res ni a casa seva ni a casa del altres.
Ramón, queda pendent pujar a La Mola a esmorzar, que ja sé el camí i que obren el restaurant a les deu.
l bar cap a les 12 del migdia.Tot seguit, per no tenir remordiments, ens en varem anar a fer l'excursió. Primer varem decidir quina fèiem i després varem fer la que varem poder ja que trobar el camí a on començar era tot un problema. I més quan el mapa bo ens el varem deixar al cotxe. Ves que hi farem. Però bé, varem pujar cap dalt de la muntanya, varem veure fonts, ens varem perdre i quan varem trobar un camí varem decidir que lo millor era arribar a temps per dinar.
Cap a les tres de la tarda ja tornàvem a estar entaulats disposats a tornar a començar i al mateix lloc. Aquesta vegada hi va haver-hi unanimitat: escudella barrejada i costelletes de cabrit per tots dos.
Ho varem passar bé. Varem parlar de les nostres coses, que son moltes, repassant totes les nostres malifetes als diferents llocs: Sant Andreu, Mantes la Jolie i Louvain la Neuve. Mira que em anat lluny a fer mal. Varem compartir experiències i ens varem desitjar mútuament molta sort, un començant un altre vegada a treballar la casa seva i l'altre a no fotre res ni a casa seva ni a casa del altres.
Ramón, queda pendent pujar a La Mola a esmorzar, que ja sé el camí i que obren el restaurant a les deu.
Quan tu vulguis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario