Campionat de tennis

Ahir per la nit varem celebrar l'entrega de premis del Campionat de Tennis que fem cada any. Sempre ho celebrem amb un sopar en que hi venen també les respectives parelles. Érem un total de vint persones ja que els jugadors mes joves no tenen cap interes de compartir vetllada amb una colla de "iaios".
I molt més quan ahir també sens va donar la noticia de que la Laura esperava un fill, per culpa del Tobies, esta clar, lo que volia dir que l'Anna i el Ramon van camí de ser avis.
Seran els primers del grup.
Enhorabona.
Tot va anar bé, el sopar, l'entrega de trofeus, els premis Llimona i Taronja, tot amb molta xerinola i bon humor.
Tot va anar bé fins arribar a decidir el nou delegat pel proper any. Es veu que per aclamació "democràtica" ho tenia que ser jo un altra vegada. Evidentment, com ja havia manifestat anteriorment, jo no ho volia ser donat que ja ho he sigut moltes vegades, un parell d'elles dos anys enredera. I molt més quan hi han moltes persones que no ho han sigut quasi mai. Llavors vaig poder comprovar que ningú vol ser delegat. Es veu que lo que no és feina per un, ho és molt pels altres. I llavors varem tenir un gran "sidral" per fer normes per dir qui ho ha de ser d'ara en endavant sense que hi hagin més problemes.
O sigui que de generositat i companyerisme, res de res. Es veu que ser delegat és un gran honor per segons qui i per altres persones un càstig. I tothom mira cap a un altra banda.
I també en vaig reafirmar en la meva opinió de que la prepotència no és precisament una virtut.