Francesc for President

Doncs si, heu llegit bé. Em presento com a candidat per a President de la Generalitat de Catalunya a títol independent. Perquè? Doncs perquè crec que tinc les mateixes o més qualitats que algun dels que es volen presentar. Per exemple el Sr. Joan Laporta. Aquest senyor, una vegada esgotat el seu temps de president del Barcelona es veu que no te res més a fer, que s'avorreix, i per lo tant ha estimat oportú continuar la seva carrera mediatica en un altre context. Doncs com que jo em trobo en la mateixa situació que ell, doncs també tinc dret. Es evident que no puc adduir una alta posició social ja que ell es advocat i ha ocupat aquest càrrec de president durant set anys, crec. Peró jo per la meva part també puc dir que vinc d'una família molt antiga i amb grans arrels a Eivissa ("pedigrí"), que tinc els meus estudis i que a la mateixa institució que ell dirigia o gestionava, jo en pagava el carnet durant els últims 32 anys, que son uns calerons. En el meu favor puc dir que els meus càrrecs laborals no han trencat el meu matrimoni (encara surto amb la costella a comprar i de rebaixes); que si una persona intel·ligent és aquella que es rodeja de persones més intel·ligents que ell, jo ho he sigut més que ningú ja que els meus col.laboradors han sigut l'hostia, i que jo no he tingut mai follons amb els meus subordinats fins el punt de que em pleguin deixant-me amb el cul al aire.
Els meus mèrits no son com els seus, no he aconseguit sis copes en un any, però alguna vegada he aconseguit que el President del Comitè de la empresa a on treballava, penqués. Un gran repte que no tothom pot lluir.
Jo també he anat a festes a la "Luz de gas" però no m'he fotut el cava per sobre, ni tan siquiera una gasosa per allò de que tampoc tinc tans de vestits.
I també per motius de feina he tingut que agafar molts d'avions, anar per molts d'aeroports i passar per molts de controls però sempre amb els pantalons ben agafats encara que m'hagues tret el cenyit i per tant no se'm han vist mai els calçotets ni les vergonyes.
I con a colofó diré que no m'ha importat desaparèixer de la vida pública i quedar-me a casa cuan la meva feina es dona per acabada sense cap necessitat d'oferirme com a màrtir, lider o gran gestó.
Ara be ( que vol dir moro) si es tracta de tocar els collons als demés a lo millor a mi també m'agrada.
Tot és provar-ho.

S'acepten comisions i segons la quantitat és donaran prioritats pels càrrecs.
Montilla, tremola.