martes, 29 de diciembre de 2009

L'Estatut

L'altre dia el diari portava una noticia si més no curiosa. Ara el PP es prepara per esmorteir el cop de la decisió sobre l'Estatut. Segons sembla ser volen donar tot el protagonisme al Tribunal Constitucional. Lo que vol dir que la sentencia no ens serà gaire (per no dir gens) favorable. Lo que vol dir que la interpretació que es farà de la Constitució serà tot lo restrictiva possible i que farà feliços als de la dreta ( al PSOE també) i que, per lo tant, hauran de fer l'impossible perquè no se'ls hi noti.

O sigui que després de pactar un text d'Estatut que ja no ens satisfeia massa, que passés por el "cepillo del Guerra", que el portés al anomenat tribunal el Sr. Trillo a finals de Juliol del 2007 per que no estaven conformes en un 70% del seu contingut (hi han articles idèntics en el cas del d'Andalusía i allà no hi ha cap problema) ara ens el tornaran a retallar o ens diran que no és constitucional i que ens el posem allà a on ens hi càpiga.

Jo no sé si tota aquesta gent son rucs o son gilipolles. Volen que els catalans siguem espanyols però amb unes lectures de la Constitució que no afavoreixin (o simplement siguin justes) a aquesta part dels "espanyols". A mi s'em acudeix, amb es meus pocs gambals, que si els catalans em votat una llei perquè ens volem regir per ella, en el cas de que aquesta no fos constitucional, el problema no seria la llei sinó la pròpia Constitució garantia dels drets de "tots els espanyols". La resposta a tot això seria que nosaltres ens volem atorgar uns drets que no estan contemplats en la "Carta Magna", però clar, resulta que a Catalunya hi ha també gent de tota Espanya, (a on no hi estan malament) i si les altres comunitats volen que Catalunya continuï contribuint al "benestar general" potser que és preocupin de que aquí les coses vagin bé, estem contents d'estar amb ells i que guanyem calerons per poder-los repartir.

Total, que es prepara tothom perquè abans de finals de gener surti una sentencia del Tribunal Constitucional que ens farà emprenyar.

Ja veig que aquesta vegada haurem de sortir al carrer.

Be, jo ara tinc molt de temps. Cap problema.

I a males .....sempre ens quedarà el Barça, que també els fa emprenyar lo seu.

miércoles, 23 de diciembre de 2009

Anècdotas (2)


Durant el temps que vaig estar a Mantes la Jolie va ser bastant la gent que va venir a fer alguna cosa, tan reunions com per ajudar. Va venir la Carmen Marín (q.e.p.d), va venir la Carlota Pérez, el Jordi Reguant s'hi va estar uns mesos ajudant al Laboratori i la Dolors Saries va venir diferents vegades per ajudar a l'Herve Strouk en l'implantació de la ISO 9001. Doncs amb la Dolors, a part de treballar (amb els altres també) varem tenir moments divertits.
Normalment dormíem a l'hotel Eclipse però la idiosincràsia d'aquest l'hotel no li feia gaire gràcia a la Dolors i aprofitant que no ni havia lloc o feien alguna cosa a les habitacions ens varem buscar un altre hotel millor del qual ja en teníem referencies. Ens en varem anar a "La corniche de Rolleboise". No era gaire més car, però tenia habitacions molt més grans i més confort. Després d'uns cuans dies va sortir la pregunta: "Tu et dutxes bé?" No se si la vaig formular jo o la va formular ella però la resposta va ser: "Jo no i tu?"
Resulta que estàvem a les habitacions de dalt de tot i allí el sostre estava inclinat i baix. Això a l'habitació no tenia més importància que no anar amb seny de no topar al cap. Peró al lavabo, a on la banyera estava a sota de la inclinació, ja eren fustes d'un altre paner. El problema principal era que la dutxa estava també baixa i dret no hi cavíes a dintre.
"Tu com tu fas per dutxar-te?"
Aquí ja entre rialles ens varem explicar l'un a l'altre les peripècies que teníem de fer per ensabonant-se, de la manera que continuàvem estan sota l'aigua per no passar fred (estàvem a ple hivern)i com agafàvem la dutxa. Varem quedar que ens ho podíem ensenyar un dia (amb vestit de bany, esta clar) per recollir la millor manera. No ho varem arribar a fer però va ser motiu de xerinola durant els dies següents. Crec que la proposta de la Dolors de posar-se de genolls era la millor. I així ho vaig provar jo mateix.
Peró la pregunta que no va tenir mai resposta va ser:
"Escolta, i com s'ho feia el Michael Gries?"
Per qui no ho sàpiga aquest senyor feia més de 2 metres d'alt.
Aquesta pregunta encara ens fa riurer ara.

domingo, 20 de diciembre de 2009

x 6 team


El Barça acaba de guanyar el sisè títol d'aquest any. Dubto molt que això és pugui repetir algun dia i que ho pugui fer un altra equip i de la mateixa manera. Però és igual. Ho hem gaudit molt i de ben segur que guanyarem més títols, però també en tocarà perdre.
Perdrem títols i partits importants.
També crec que bona part del merit es del Sr. Josep Guardiola, per no dir tota. Ja sabem que hi han jugadors molt importants junts, que juguem molt bé i que estan molt integrats en l'equip, però de debò que el Pedro o el Busquets, l'Alves o el Messi serien lo que son sense l'aposta tàctica que ha fet el Guardiola? Aposta tàctica i altres coses que tothom ha fet seves de la ma de l'entrenador.
I perquè?
Doncs perquè els hi ha donat objectius i s'en ha fet responsable. Ha compartit molt més els fracassos o els problemes que no els exits i no s'ha col·locat medalles quan les coses han anat bé. Ha agafat més protagonisme amb les coses negatives que en les positives i això la gent que puguis tenir per sota és lo que més agraeix. Sobre tot en situacions de pressió com tenen els futbolistes.
Ha sigut un gran psicòleg i un gran coneixedor de la seva feina perquè ha tingut la senzillesa d'aprendre de tot arreu a on ha estat i de les persones del seu voltant.
En definitiva ha fet un equip fent equip.
I això no ho sap fer casi ningú.
Per això ell guanya i els altres no.


lunes, 14 de diciembre de 2009

Llei de Successions


Estic llegint aquestos dies tota la polèmica que envolta la reforma de la llei de Successions. I crec sincerament que més que reformar-la lo que hi ha que fer és suprimir-la. Perqué? Anem a posa un exemple: Un senyor casat que treballant tota la vida amb gran esforç ha aconseguit comprar el pis que estava de lloguer, te un parking de propietat per aparcar el cotxe i ha anat recullin uns diners a la caixa pensant en el dia de demà. Evidentment totes les coses i diners estan tan al seu nom com al de la seva dona. I per totes les seves pertinences paga religiosament els seus impostos i li graven els interessos tal i com marca la llei. Peró un dia, malauradament, mor la seva dona i llavors resulta que ha perdut la mitat de les seves pertinences. Per recuperar lo que és "seu" ha de pagar uns impostos resultants d'heretar les "propietats" de la seva senyora. O sigui que ha de tornar a pagar (i no poc) per recuperar uns bens o diners pels quals ja pagava ( i tampoc poc) i dels quals també continuarà pagant els impostos corresponents quan ho hagi recuperat tot. Això és la llei de successions.Tot això serà legal, però a casa meva això és robar.

jueves, 10 de diciembre de 2009

Cas Palau de la Música

Avui he llegit una pàgina més al diari d'aquest cul.lebró que s'en diu cas Millet i Montull i, la veritat sigui dita, a la justícia del nostre país se li veu una mica el cul. Resulta que aquestos dos personatges no van a la presó perquè no hi ha ni risc de que fugin ni risc de que destrueixin proves. Diu el jutge que si no ho han fet fins ara ja no ho faran.
Que potser esperaven que fugissin abans?
Sembla que s'estranyin de que no ho hagin fet....
Jo crec que el tracte de "senyors" que se'ls hi vol donar a aquestos dos personatges és totalment erroni.
No son uns xoriços ? No han pres el pel a la gent? No s'han embutxacat diners que no eren seus? No s'han posat sous i primes desorbitades?
Doncs a la presó.
Que no està demostrat perquè encara no hi ha judici?
Doncs per això hi ha la presó preventiva, potser només perquè no continuïn riguen-se de la gent fent vida normal i gaudint dels cales que s'han fotut a la butxaca.

miércoles, 9 de diciembre de 2009

Sortida a Siurana



El passat dilluns, dia 7 de desembre, varem anar amb la meva dona a fer una petita excursió cap al Parc natural del Montsant al Priorat. Varem donar un volt pel Pantà de Siurana i tot seguit varem pujar al poble. Recomano molt de fer aquesta visita ja que la vista que es té des de el poble de Siurana de tota la vall, el Parc, el pantà i les muntanyes que l'envolten és de les que no s'obliden. El poble en si no te gaire per veure ja que es petit, encara que molt ben conservat, amb aires un xic medievals. Hi ha un bar en que s'hi poden comprar productes de la terra com vi mel, avellanes, ametlles, etc.. Jo vaig comprar ametlles, olivada i vi ranci. Tot molt bo segons he pogut comprovar.Segons sembla es lloc de sortida per persones que vulguin fer escalada o per iniciar-se en aquest esport. Doncs encara que només sigui per passejar val la pena la visita.