Hem estat un cap de setmana llarg a Astúries, és a dir, de dissabte fins dimecres. Feia molts d'anys que no hi anàvem i quan ho varem fer va ser de passada, per lo que no ho varem gaudir com aquesta vegada.
Hem visitat diferents llocs: Oviedo, Gijón, Cudillero, Tazones, Ribadesella, Cangas de Onís, Infiesto, Covadonga, etc., però lo que més ens va sorprendre va ser els Lagos de Covadonga. Quin paisatge més bonic. Varem tenir la sort d'agafar un dia sense cap núvol, clar i amb molt de sol, lo que va fer que poguéssim gaudir tant de tota una gama de colors com d'unes vistes magnífiques de part de les muntanyes dels "Picos de Europa". Es un lloc fantàstic. Feia molts d'anys que no veiam una cosa igual. Varem tenir la sort, a més a més, de que, com que havia plogut molt, el nivell dels llacs era alt, lo que ho feia tot encara mes maco.
I per acavar-ho d'arrodonir varem menjar a un restaurant que hi ha allà mateix. Amanida, cecina, salmò i estofat de vedella va ser lo que ens varem cruspir la Paquita i jo, tot ben regat amb sidra.
Podríem parlar de que ens varen semblar els altres llocs pero serà lo mateix que opini molta gent.
Si que volem resaltar la casa a on varem dormir. Era a Valle, al costat d'Infiesto en mig de les muntanyes. Sense prácticament poble. Només cuatre cases separades. Un altra meravella per gaudir. Només dir que pel matí en despertaven els galls.
En fi. Llàstima que estigui tan lluny perquè hi aniria més sovint.
Hem visitat diferents llocs: Oviedo, Gijón, Cudillero, Tazones, Ribadesella, Cangas de Onís, Infiesto, Covadonga, etc., però lo que més ens va sorprendre va ser els Lagos de Covadonga. Quin paisatge més bonic. Varem tenir la sort d'agafar un dia sense cap núvol, clar i amb molt de sol, lo que va fer que poguéssim gaudir tant de tota una gama de colors com d'unes vistes magnífiques de part de les muntanyes dels "Picos de Europa". Es un lloc fantàstic. Feia molts d'anys que no veiam una cosa igual. Varem tenir la sort, a més a més, de que, com que havia plogut molt, el nivell dels llacs era alt, lo que ho feia tot encara mes maco.
I per acavar-ho d'arrodonir varem menjar a un restaurant que hi ha allà mateix. Amanida, cecina, salmò i estofat de vedella va ser lo que ens varem cruspir la Paquita i jo, tot ben regat amb sidra.
Podríem parlar de que ens varen semblar els altres llocs pero serà lo mateix que opini molta gent.
Si que volem resaltar la casa a on varem dormir. Era a Valle, al costat d'Infiesto en mig de les muntanyes. Sense prácticament poble. Només cuatre cases separades. Un altra meravella per gaudir. Només dir que pel matí en despertaven els galls.
En fi. Llàstima que estigui tan lluny perquè hi aniria més sovint.
No hay comentarios:
Publicar un comentario