viernes, 29 de marzo de 2013

L'escrache



La veritat, tot sigui dit, es que desconeixia totalment aquesta paraula (moltes altres també) i, per descontat, el que volia dir. He tingut que llegir una mica més per poder-me assabentar ja que lo que veus de diferents formes de protesta son precisament això: protestes.
Però vet aquí que la paraula escrache defineix una forma específica de protesta. S'aplica a quan un grup de persones enfoquen la seva disconformitat directament a una persona en concret i ho fan en la seva vida privada lluny dels llocs públics i dels conductes normals.
Es veu que això ens arriba des de l'Argentina a on va néixer durant la dictadura com a forma de protesta pacífica al davant de responsables d'abusos i de desaparicions de familiars.
Doncs escolta. Hi estic del tot a favor.
He vist que grups de persones s'han dedicat a emprenyar a la porta d'un polític, de perseguir-ne un altres pel carrer, per penjar cartells a la porta d'un altre i altres manifestacions directes.
Doncs mira, ja em sembla bé que les persones que tenen responsabilitats sentin a la seva pròpia carn els efectes de les seves decisions de la mateixa manera que les senten els ciutadans que les pateixen.
Em poso jo al davant. Si em passa a mi que per una execució hipotecaria d'una llei injusta que només afavoreix als banquers de la que el Gobern actual no m'ha defensat, que llavors ve el Tribunal de la Unió Europea i, per vergonya de qui governa, considera que la llei és abusiva i obliga a modificar-la en favor dels que la pateixen, i el PP (força governant) lo que fa son les mínimes modificacions per deixar-ho tot com està.....no sé si lo que jo faria entraria dintre de l'amplitud de la paraula escrache. Crec acuradament que se'm quedaria curta.
A veure. Li han trencat alguna cosa a aquesta gent? Un bras? Una mà? Els han fet fora de casa seva? Els hi han tret diners? Li han trencat el cotxe? Ho saben que per mor de les seves decisions hi ha gent que s'ha suïcidad?
Doncs per sentir al clatell l'escalfor de la gent descontenta amb lo que fan no és cap delicte.
Es pot dir que aquestes persones fan lo que els hi diuen, que ells només on un vot a la Cambra i que el seu pes polític és gairebé nul. Hi estic d'acord. Però això no és el nostre problema. Ells varen sortir diputats o senadors a una llista oferida pel seu partit com a "millors" amb els nostres vots i en son responsables de les seves decisions. I si no estan d'acord amb elles ja saben a on han d'anar a protestar. I sinó que pleguin, que això de fer-se polític per inflar-se de calers públics ja s'ha acabat.
Un polític és elegit per gestionar acuradament els diners públics que posem a les seves mans. I és responsable de lo que fa
Ho saben que la dictadura ja fa temps que es va acabar?
O és que només és "teòricament"?

lunes, 18 de marzo de 2013

La justícia


Jo acostumo a llegir el diari cada dia tant a través de paper com per Internet. I hi han un cert tipus de notícies que em tenen cada vegada més desconcertat, es a dir, que no les entenc del tot. I mira que son repetitives. Llavors la conclusió que en trec és que, al nostre país tant si és Catalunya com Espanya, devem tenir la estructura policial i de justícia més tonta i inútil del mon. Jo ja veig que prou que intenten fer la seva feina, que investiguen, que denuncien i que estan a sobre de molta gent per controlar que no surtin fora del que marca la llei, però noi, d'entrada es veu que no en encerten cap.
Anem a veure.
Cada dia surt una noticia de que aquest alcalde, aquell diputat, aquest tresorer de partit, aquest membre d'allà on sigui li han trobat "presumptament" irregularitats en la seva gestió sigui per enriquiment il·lícit, tràfic d'influències, ficar la mà a la caixa, comptes a l'exterior, etc.,etc.
Doncs collons, d'entrada no tenen mai raó. O sigui que quan s'acosta un periodista a preguntar la seva opinió vers la notícia que surt als diaris resulta que son uns angelets que no han res de res, que sempre han estat dintre de la llei i que les "possibles" acusacions son del tot infundades, culpa de l'oposició o de qui sigui però que ells sempre han sigut un exemple de honestedat a tota proba.
O sigui que la justícia no sap per on va.
Després van passat els dies, surten més notícies, s'investiguen més coses i aquella "honestedat" ja va perdent un cert pes. Es van descobrint els fets i resulta que aquelles actuacions que van veient la llum només fan que confirmar que el personatge està de merda fins el coll i que la policia i la justícia no pixaven tant fora de test.
En hi han que amb tot el morro del mont diuen "que si se'ls imputa d'alguna cosa ells dimitiran". Com si es sentissin maltractats i lo més important fos la seva honestedat.
I jo em pregunto: que no saben el que han fet? Estic d'acord amb la presumpció d'innocència, però aquestes persones desconeixen que ho bé son uns lladres, o bé s'han pensat que estaven per sobre del bé i del mal? Es que un polític, per exemple, pel sol fet de ser-ho ja ens ha de tractar com a idiotes? Ja no ha de donar cap explicació a ningú? La gent que l'ha votat ja li ha donat també permís per enriquir-se a costa d'ells?
Per lo tant jo ja sé que soc un xoriço però fins que no es demostri.....amb ficar-li "morro" ja en tinc prou per anar tirant.
Ho saben aquesta colla de fills de "...." que la crisi no l'estan pagant ells?
I que en son els culpables?
Quan hagin eleccions a mi que no m'esperin. Me'n aniré cap el vot que potser no serà útil, però serà menys inútil que lo que he votat fins ara.