viernes, 17 de junio de 2011

15 M

Potser vaig una mica contracorrent, potser no és étic el que dic, potser la manera de veure les coses no és la més adient, però jo estic del tot d'acord amb els "indignats" i casi diria que un xic també amb lo que va passar el dia 15 de juny al Parc de la Ciutadella quan es va intentar impedir l'entrada als diputats al Parlament de Catalunya.
Estic d'acord que és un vergonya la manera de com varen tenir que entrar els polítics al Parc, i que els escopissin, pintessin o no hi hagués tota la seguretat exigible. No és gaire edificant veure que el President de Catalunya i la Presidenta del Parlament han d'entrar en helicòpter ni tampoc veure un munt de diputats refugiats a l'Estació de França. Es una autentica vergonya. I jo estic en contra de tota forma de violència.
Peró també és una autentica vergonya el model de polítics que tenim a Catalunya. A molts altres llocs també i potser pitjors, però a nosaltres ens manen els d'aquí.
Anem a pams.
El PSC, que se suposa que defensa els drets dels catalans, va votar en contra nostre a Madrid perquè ens avancessin els 1.400 milions d'euros que ens podrien permetre aconseguir el nivell de dèficit que ens demanen, sense tenir que apujar els impostos o retallar encara més el nostre nivell social.  Aquí a casa nostre s'omplen la boca dient-nos el que s'ha de fer i allà al centre fan el contrari del que ens diuen. Es veu que podria perillar el Gobern del Zapatero...... Doncs girant la truita del revés el senyor Zapatero no valora gaire el suport del "nostre" PSC que per aguantar-li el Govern no ens dona el que ens podria donar. I després s'estranyen dels resultats de les eleccions a Catalunya.
Una vergonya de polítics.
CiU va trobar que el nivell del nostre Estatut era molt baix. Ho va criticar i fins hi tot varen treure pit quan el senyor Mas va anar a Madrid a pactar millores que no havien aconseguit els del tripartit. Doncs aquestos polítics de CiU son els mateixos que avui van junts amb el partit que més va fer contra el nostre Estatut, que el va portar al Constitucional, tribunal que encara avui manté membres retinguts per allò de que no és adient la seva substitució ja que no tenim el recanvi prou "carca". El PP que ens va deixar a parir per tot arreu i que ha deixat els catalans de volta i mitja és avui aliat dels que més llueixen de "catalans". I que no em diguin que és un problema dels pressupostos ja que el PSC els hi donava l'abstenció només amb la condició de no aprovar la nova llei de successions fins que les coses anessin millor. L'important és arribar i manar encara que pactem amb el diable.
Un altra vergonya de polítics.
I quan els veig per la tele dient lo que diuen com si fossi'm tot lo beneïts que voldrien que fossim a mi em ve molta mala llet.
Ah! I els senyor Fèlix Puig que s'ho faci mirar, que ja van dues vegades que la caga; la primera en repartir llenya quan no feia falta i la segona no poden muntar una estructura per protegir els diputats en una actuació ja coneguda.
Si és que amb un parell d'hòsties no en hi ha prou. Ni saben ni volen saber el que vol la gent. No els importem una m.....

martes, 7 de junio de 2011

Shakira


Suposo que a molta gent li deu passar lo que a mi: que hi han grans estrelles de la cançó que no li fan ni fred ni calent. No és que no les valori ni els hi tregui cap mèrit si no que, senzillament, no son dels cantants que un li compra un CD. I en el cas de la Shakira doncs una mica em passa això mateix. No m'agrada el falset que fa de vegades, i per lo tant, si la sento per la radio no canvio d'emissora, però em cansa una mica el sentir-la.
Com a senyora considero que està estupenda, tot sigui dit, però per mi aquí s'acabava l'historia.
Després va venir l'enamorament amb el Piqué i vaig pensar que era cosa de la publicitat, ell guanyava notorietat pels seus contractes publicitaris i ella es pujava al carro "Barça" que era una aposta segura. Amb tot el respecte cap a tots dos a mi això tampoc em mereixia cap més comentari. Amb el transcurs del temps ha semblat que la cosa anava de debò i, mira, millor per ells.
Però fa uns quants dies, un amic que sempre m'envia coses, em va enviar un Mail amb un discurs de la Shakira a la Fundació Barefood, de la Universitat de Oxford i que em vaig mirar amb molt de recel per allò de "que coi ha d'anar a dir aquesta senyora a aquesta Universitat". I vaig estar uns dies més a obrir-lo.
Doncs quan per fi ho vaig fer em vaig quedar bocabadat. Vaja discurs que em fa la senyora Shakira, sense llegir gens, explicant-se la mar de bé, amb les idees molt clares i desbordant generositat. Jo no sé al seu auditori però a mi se'm va fotre a dintre de la butxaca. Ja tenia raó si hi volia anar-hi. L'Universitat se li va fer petita.
Em vaig quedar ben admirat. A més a més d'aquella cara bonica es veu que al cap hi ha cervell i realment una persona intel·ligent que sap el que vol i a on va, que pots estar d'acord o no amb ella però que has d'admetre que te valors i molt humans.
Si algú no ho ha vist i ho vol veure, la adreça es:
Potser no de la cantant, però si que ara m'he fet admirador de la Shakira persona. No compraré els seus CD's però llegiré tot el que digui.