ETA

Aquesta setmana, i especialment el dia 20, ha sigut d'una gran intensitat en notícies. Concretament: el corredor del Mediterrani, el final de la guerra civil a Líbia amb les imatges de la mort del Gaddafi i, sobretot, l'abandonament de la violència per part d'ETA.
Aquesta última és per mi la més important tan per la seva proximitat com per ser d'una efectivitat immediata. ETA deixa de matar, i això és el més rellevant.
Aquest fet ha estat analitzat pel dret i pel revés en tots els diaris tant en les seves editorials, com a través d'articles d'opinió i també en les entrevistes a diversos dirigents o representants del poder polític.
Hi han comentaris per tots els gustos. L'esquerra nacional es felicita del moment, de lo que ha aconseguit, del final del patiment i de la seva visió política, policial i d'actuació de la justícia per arribar a aquest èxit.
La dreta nacional sembla que se sent una mica incòmoda. Veu en aquest fet un transfons polític que no li agrada gaire. Posa per davant el reconeixement al dolor de les víctimes del terrorisme (cosa lògica per altra part) i no dona a ETA per acabada fins que no entregui les armes.
De tota manera qui realment se sent alleujada és tota aquesta gent que ha estat amenaçada per la banda terrorista i que durant molt de temps ha tingut que portar seguretat personal, mirar cada dia per sota del seu cotxe per no trobar-hi una bomba i per no trobar a la bústia la carta que ens demana una quantitat d'impost revolucionari.
Tornar a la oblidada llibertat normal és el que realment canvia en un temps mes o menys curt en la societat basca. I això és el realment més important. Ens estalviem més víctimes, més dolor i més patiment. Son quasi un miler els morts de tants anys de terrorisme i em mereix moltíssim respecte lo que han patit totes aquestes famílies, però també és molt important que no en hi hagin més.
La pregunta que em faig és, però, perquè ara. I la possible resposta és perquè venen eleccions. En l'última consulta municipal a Bildu les coses no li van anar malament i l'esquerra abertzale a través de la nova coalició de Amaiur, formada per Bildu més Aralar, sense la motxilla del terrorisme, espera treure'n un molt bon redit. Avui el repartiment dels diputats bascos és el següent: 9 pel PSOE, 6 pel PNB i 3 pel PP.
Què passarà a partir del 20 N? Doncs que tot això se'n anirà en orris i Amaiur se'n podria emportar al voltant de 5 o 6 diputats ( a costa del PSOE) potser els mateixos que el PNB i la possibilitat de tenir un grup parlamentari, quedant la resta a repartir entre els socialistes i el PP. Molt diferent del que tenim avui.
Aquesta pot ser la nova realitat de les properes eleccions generals i a esperar les autonòmiques del 2013 amb el Sr. Otegui....ja fóra de la presó per optar a ser lehendakari?
Ens esperen temps convulsos i veurem com és capaç de gestionar-ho el PP, perquè farà falta una gran visiò política que em fa l'efecte que no té.