miércoles, 11 de febrero de 2015

Espanya, sempre Espanya.


Segons sembla, Brussel·les canvia de camí en les seves indicacions per la sortida de la crisi i ara, per mitjà del Fons Europeu d'Inversions Estratègiques, posarà en marxa un pla d'inversions de l'ordre dels 315.000 milions d'euros. Aquesta xifra és bastant fictícia, ja que d'aquest diner només 21.000 surten de capital públic; 16.000 surten de la Unió Europea i 5.000 milions del Banc Europeu d'Inversions. La realitat és que s'espera que això sigui una espècie d'aval perquè els diners privats o dels estats hi posin la resta amb la seguretat de què el projecte serà rendible.
Al davant d'aquest possible pastís les grans empreses es mouen i els estats també.

I aquí ve el que em sorprèn.

Per part de l'Estat Espanyol, a finals de l'any passat, van enviar a Brussel·les una llista dels projectes pensats per obtenir una part del pastís. Una suma total d'uns 53.000 milions, dels quals 25.000 milions van destinats a plans energètics i, dintre d'aquests, 15.000 milions es demanen per connectar la península amb França a través dels Pirineus.
No us sona això?
O sigui que tornen a buscar una alternativa a la inversió del corredor del Mediterrani que Brussel·les ja ha dit per activa i per passiva que no hi vol posar un euro.
I perquè aquesta insistència? Doncs perquè Espanya només té dues sortides de carretera i tren cap Europa: bé per Irun, bé per La Junquera i clar, si aquí ens fem independents, o sens gira la truita, a Madrid tindrien un problema bastant gros. Cosa que no passaria si hi hagués una via d'idèntiques característiques des de Madrid, passant per Saragossa fins a França.
Encara sort que el nostre veí de l'altra banda dels Pirineus no està per la labor, ja que les infraestructures actuals ja li estan bé i prefereix dedicar els seus diners a altre tipus d'inversions.
O sigui que, si no canvien de projecte, Espanya es pot quedar sense una bona part del pastís ja d'entrada per no voler tocar de peus a terra, és a dir, potenciar el corredor del Mediterrani com li demana tot deu.
Però clar, això afavoreix Catalunya. I "...con la Iglesia hemos topado, Sancho".