viernes, 29 de marzo de 2013

L'escrache



La veritat, tot sigui dit, es que desconeixia totalment aquesta paraula (moltes altres també) i, per descontat, el que volia dir. He tingut que llegir una mica més per poder-me assabentar ja que lo que veus de diferents formes de protesta son precisament això: protestes.
Però vet aquí que la paraula escrache defineix una forma específica de protesta. S'aplica a quan un grup de persones enfoquen la seva disconformitat directament a una persona en concret i ho fan en la seva vida privada lluny dels llocs públics i dels conductes normals.
Es veu que això ens arriba des de l'Argentina a on va néixer durant la dictadura com a forma de protesta pacífica al davant de responsables d'abusos i de desaparicions de familiars.
Doncs escolta. Hi estic del tot a favor.
He vist que grups de persones s'han dedicat a emprenyar a la porta d'un polític, de perseguir-ne un altres pel carrer, per penjar cartells a la porta d'un altre i altres manifestacions directes.
Doncs mira, ja em sembla bé que les persones que tenen responsabilitats sentin a la seva pròpia carn els efectes de les seves decisions de la mateixa manera que les senten els ciutadans que les pateixen.
Em poso jo al davant. Si em passa a mi que per una execució hipotecaria d'una llei injusta que només afavoreix als banquers de la que el Gobern actual no m'ha defensat, que llavors ve el Tribunal de la Unió Europea i, per vergonya de qui governa, considera que la llei és abusiva i obliga a modificar-la en favor dels que la pateixen, i el PP (força governant) lo que fa son les mínimes modificacions per deixar-ho tot com està.....no sé si lo que jo faria entraria dintre de l'amplitud de la paraula escrache. Crec acuradament que se'm quedaria curta.
A veure. Li han trencat alguna cosa a aquesta gent? Un bras? Una mà? Els han fet fora de casa seva? Els hi han tret diners? Li han trencat el cotxe? Ho saben que per mor de les seves decisions hi ha gent que s'ha suïcidad?
Doncs per sentir al clatell l'escalfor de la gent descontenta amb lo que fan no és cap delicte.
Es pot dir que aquestes persones fan lo que els hi diuen, que ells només on un vot a la Cambra i que el seu pes polític és gairebé nul. Hi estic d'acord. Però això no és el nostre problema. Ells varen sortir diputats o senadors a una llista oferida pel seu partit com a "millors" amb els nostres vots i en son responsables de les seves decisions. I si no estan d'acord amb elles ja saben a on han d'anar a protestar. I sinó que pleguin, que això de fer-se polític per inflar-se de calers públics ja s'ha acabat.
Un polític és elegit per gestionar acuradament els diners públics que posem a les seves mans. I és responsable de lo que fa
Ho saben que la dictadura ja fa temps que es va acabar?
O és que només és "teòricament"?

1 comentario:

  1. Em permeto incloure una valoració de l'amic Luri, blogger del "Café de Ocata"

    Lo diré de manera consignataria (como si me estuviera escracheando ante su casa):

    ¡Muy mal la Cospedal por acusar de fascista al personal!

    ¡Muy mal la Cospedal por expropiarle el hablar a la izquierda universal!

    ¡Muy mal, porque fardar de moral es harina del costal del otro lado del bancal!

    ¡Está muy mal no respetar de la izquierda el copyright!

    ResponderEliminar