jueves, 27 de febrero de 2014

Cognom Felicó


Durant aquest mes de febrer he estat uns quinze dies a Eivissa amb motiu de fer unes obres menors a la casa que tenim allà. Com que també hi tinc molts d'amics, un d'ells em va convidar a un "arròs de matances" que es feia al poble de Sant Joan de Labritja, un arròs multitudinari per unes 150 persones. Per qui no ho sàpiga aquest arròs només porta porc. Estava bo de veritat i me'n vaig menjar ben bé dos plats grans.
La cosa tampoc no tindria res d'especial si no fos per la gent amb la qual vaig compartir taula, concretament dos capellans, un en actiu i un altre ja retirat, a part del matrimoni amic. Parlant doncs amb ells va sortir la meva antiguitat a l'illa, el perquè de les meves estances i el fet de jo parlar eivissenc. Els hi vaig explicar que la meva mare era de l'illa i que tota la seva família venia una part de Vila (la ciutat) per part de pare i l'altra de les muntanyes de Xarracó per part de mare. Llavors el capellà retirat em va preguntar pel cognom de la meva mare. Es Felicó, li vaig dir. Ell tot seguit em va començar a donar referències de la meva família i com més noms jo li donava, més referències em donava ell. Al final em va dir: "Si veniu es diumenge vinent, després de sa missa d'es matí, cap a les dotze, jo us diré la vostra genealogia del cognom Felicó des d'es dia en què començar a Eivissa".
Vaig quedar acollonit de debó.
Evidentment el diumenge vinent fins i tot vaig anar a missa aprofitant que es deia en el nom d'un familiar mort feia poc temps. A les dotze i cinc minuts entrava jo al despatx del capellà.
Jo li vaig portar un estudi heràldic del cognom Felicó que el meu germà havia encarregat a Barcelona. Col·locava el cognom Felicó a l'edat mitjana a Catalunya.
Una vegada s'ho va haver llegit, em va dir: "Tot això no és veritat". De fet jo ja ho sabia per què ja m'havia informat una mica per Internet dels orígens del cognom però era interessant saber la seva opinió.
Li vaig donar alguna dada que no havíem comentat com el segon cognom de la meva àvia era Ripoll i to seguit em digué: "Casada amb Antonio Felicó Tur l'any 1913".
Aquí ja la meva sorpresa era ja de boca oberta.
Tot seguit em va donar uns folis en què constaven totes les generacions amb nom Felicó des de la seva arribada a Eivissa a mitjanç del segle XVII des d'Itàlia fins avui, amb el nom inicial de Felicones que anirien canviant a Felicón i tot seguit al que es va mantenir com a Felicó. Un total de 9 generacions amb aquest cognom.
Sembla mentida el que pot sortir de la trobada amb un arròs de matances pel mig i lo culta que pot resultar gent com un capellà de poble retitat, tot sigui dit amb el més gran dels meus respectes.
Quan torni a Eivissa cap allà el Juny el visitaré i li donaré tota la meva informació vers els Felicó de la rama catalana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada