domingo, 27 de noviembre de 2011

sábado, 19 de noviembre de 2011

Jo hi aniré


Jo, el proper cap de setmana aniré a votar. I que consti que no en tinc cap ganes. Es més, si hi hagués una manera d'engegar tots els polítics a pastar fang de ben cert que ho faria. No em val allò del vot en blanc, el vot nul o l'abstenció, sinó que voldria votar en consciencia per dir que tots son el mateix: una colla d'inútils.
En totes les diferents versions de partits que tenim, o que patim, no hi ha una sola persona que tingui un mínim de sentit d'Estat. No hi ha una sola persona que ens parli clar del que passa i que ens digui que no hi han solucions miraculoses, que la cosa pinta molt malament i encara per molt de temps, que l'atur no te cap solució en els propers anys i que les retallades socials no s'aturaran fins que no podrem ser capaços de gastar pel que produïm avui i podrem tornar encara que sigui una part de tots els diners que ens han deixat.
Per que justament el problema és aquest. Aquí ens varem endeutar un munt comprant pisos que no ens feien cap falta, segones residencies que tampoc, amb un ànim, si mes no, especulatiu. Els bancs ens donaven tot el crèdit que fes falta per tot, només perquè lo que avui valia un euro demà en valdria dos i ells no hi perdrien mai. I com que aquí no hi havien prou diners en varen tenir que anar a buscar a fora amb lo que també es varen endeutar. I avui no podem tornar aquestos diners, potser els interessos, cosa que fa que aquestos pugin gradualment. I quant més pugen menys capacitat tenim per tornar el deute. I així estem i així ens va.
I que diuen els polítics?
Res de nou.
Els socialistes diuen que faran tot el que no han fet fins ara. Potser l'encerten al dir que tant d'ajust i tan fort en tan poc temps no ens pot portar a un altra cosa que no sigui alentir o destruir el nostre possible creixement i per tant no poder pal·liar la nostre taxa d'atur. I també crec que l'encerten al demanar que el
BCE surti al carrer i compri deute dels països amb problemes per poder minvar la pressió dels mercats vers el mateix.
Pels del PP l'única solució que ens ofereixen es la de crear feina, de fer disminuir la taxa d'atur. Com ho faran? Això no ho saben. S'omplen la boca dient que crear llocs de treball és la mare dels ous, però no en tenen ni xorra idea de com hi arribaran. Jo crec que costa molt trobar una industria o un negoci que pugui donar feina a tota la gent que ha sortit del ram de la construcció i dels seus derivats. Això no es fa d'avui per demà, i molt més quan per fer-ho, en cas de conèixer el que i el com, fan falta uns diners que avui no tenim i que ningú ens els vol deixar. Els del PP en l'únic que l'encerten és amb això del canvi com a propaganda electoral. Lo que no diuen és que el canvi és a encara molt pitjor.
I si no que ens ho preguntin a nosaltres per dir lo que hem notat amb el govern del senyor Mas, que aquest personatge també ens parlava d'un canvi, i de ben segur que l'hem notat. No de la manera que ens prometien, però l'hem ben notat.
Lo fotut és que no es deien tota la veritat, no fos cas que no els votem i no poguessin posar un bon punt final per una brillant carrera política.
Es que en el fons, per ells, no es tracta de cap altra cosa. Per nosaltres és diferent. Nosaltres els hem de patir.
 

domingo, 6 de noviembre de 2011

Gregorio Peces-Barba


Quan de petit vas a l'escola i vas llegint les pàgines de l'historia partint del concepte de península ibèrica sempre em venia de sorpresa o, per lo menys, em cridava l'atenció el fet de que políticament Portugal no fos una part d'Espanya. Llavors, el dia que toca entrar en aquesta part de l'historia te'n assabentes de que el comte duc d'Olivares va primar la repressió al aixecament de Catalunya que no el de Portugal, encara que les raons en ambdós casos eren idèntiques:  no està d'acord amb el sistema de reclutament imposat per la "Unión de armas" i , en el cas de Catalunya, a més a més, amb l'obligació d'allotjar el exercit nacional que venia de reforç per la guerra de França.
O sigui que la diferencia política entre Portugal i Catalunya es va decidir l'any 1640. En aquest any es va produir a Barcelona el "Corpus de Sang" a on va començar la revolta dels segadors  i els portuguesos, molt espavilats, veient que l'exercit estava bastant ocupat va declarar  la independència el mes de desembre, per lo que el comte duc d'Olivares es da decantar per deixar el problema de Portugal per més endavant i dedicar-se a tocar els collons als catalans.
I tot això ens ho posa el senyor Gregorio Peces-Barba a sobre de la taula amb aquestes molt encertades declaracions de si hagués sigut millor sufocar la rebel·lió de Portugal abans que no la de Catalunya. A Espanya no sé si li hagués anat millor, però a Catalunya sens dubte, ja que des de a les hores, el poder central ens les ha fet passar de tots colors fins el dia d'avui i no sembla que les coses hagin de canviar en un futur pròxim.
Llàstima que aquestes declaracions del senyor Peces-Barba és facin des de la supèrbia i no com un reconeixement d'un error històric vers els catalans.
I ometré el comentari de que "es va tenir que bombardejar Barcelona" com aquell que va de passeig, perquè la llet se'm fa més agre.
Serà gilipolles el tio.....