viernes, 22 de julio de 2011

Francisco Camps

Bé, ja ha saltat el Francisco Camps. Ja era hora. Per fi hi ha hagut una mica de seny en el mon polític encara que hagi sigut a força d'hòsties i al davant d'un fet més important: res pot enterbolir la pujada al poder del senyor Rajoy en les pròximes eleccions. Perquè si no fos per això el Camps no plega. Que no se'n ha anat, que l'han obligat a plegar.
Mira que hagués sigut fàcil, quan va començar tot el merder dels vestits, de reconèixer que no estava bé, que havia sigut un error, que es pagaven les factures i ja està. Quedes com un senyor i en poc temps tot està oblidat. Doncs no. Hem de dir que tot és mentida, que és una confabulació i una venjança dels socialistes per no poder-li guanyar les eleccions. I mira si te força a València aquesta idea que inclòs li va fer guanyar unes altres eleccions i per majoria absoluta.
L'idea de la confabulació socialista (encara com no fóra "judeo-masónica") va quedar recolzada quan el president  del Tribunal Superior de Justícia de València, un tal Juan Luis de la Rúa, gran amic el Camps, la arxivar la causa per l'article 26. Menys mal que el Tribunal Superior la va revocar i va tornar a València a on, aprofundint en la instrucció, arribem a que es pugui fer un judici per la tardor d'aquest any.
Doncs ara ens plega el Francisco Camps com un màrtir, acusat injustament, només per no ser un impediment per la victòria del senyor Rajoy i perquè en aquest país hi pugui governar un Gobern de dretes, o sigui del PP. Seria bastant fort fer una campanya electoral amb un president de Gobern valencià assentat a la banqueta d'acusats en un judici.
La veritat és que a mi tan me fa la causa de perquè plega. L'important és que se'n vagi cap a casa.
A mi m'agradaria que en el mon de la política (i en molt altres també) hi hagués més gent que donés més importància a treballar que no a fer carrera, entre altres coses perquè els hi paguem per que treballin (que els seus diners ens costa) i no perquè tinguin un brillant currículum normalment aconseguit no per tenir grans ideals o a costa de grans esforços si no per llepar culs sense gens de vergonya.
Que ja en hi ha prou de gent amb "morro".

domingo, 3 de julio de 2011

Reforma de la llei electoral

Avui he llegit a "El Periódico" un debat vers la reforma de la llei electoral entre sis experts en Ciència Política  amb l'objectiu d'aportar propostes que milloressin la representativitat de la gent en la política.
Doncs aquestos sis experts no es posen d'acord en la línia a seguir i jo, la veritat, tampoc hi entenc gaire.
Lo que si sé és lo que m'agradaria i crec que és el mateix que agradaria a molta gent.

Primer. Els partits haurien de tenir uns valors, és a dir, defenso una política a capa i espasa, tinc una línia ben definida i lo que dic avui serveix per demà mani o no mani allà a on sigui. Lo que no puc fer es escriure davant del notari que no pactaré mai amb el PP i fer.ho un temps després sense que aquest partit s'hagi mogut gens en els seus postulats que diem que son molt diferents als nostres. Per lo mateix no pots defensar Catalunya des de casa i anar a Madrid i fer el contrari.

Segon. Jo vull saber a qui dono el meu vot. Es veritat que votaré una llista però també vull votar a qui em pugui representar. No vull una llista a on tothom farà el que digui el cap, lo que digui el partit o lo que els convingui en cada moment encara que s'aparti de la línia programàtica del partit. Jo vull votar a una persona pròxima i vigilar que fa el que m'ha promès. I si no ho fa la propera vegada en votaré un altra encara que continuï votant la mateixa llista.

Tercer. Fa falta molta més transparència. La classe política està només per satisfer la seva supèrbia, la seva carrera i el seu "status", i sembla que mai hagin de donar comptes a ningú. Si l'AVE de Toledo a Albacete només porta avui sis passatgers per viatge el que va donar el "vist i plau" al estudi de viabilitat i va donar peu a gastar una pila de diners públics inútilment ha d'anar a la presó per corrupte ja que la finalitat del projecte no era una necessitat evident. Es devia fer amb un altre objectiu com tantes altres vegades.

Quart. Auditories públiques. El cas Millet al Palau és una vergonya i lo que va passar aquí també ha passat a molt s altres llocs. A la gent que mou diners se l'ha de collar des de el primer dia. I els partits ens ha d'ensenyar fins l'ultim euro d'on venen els diners i si no en tenen prou per fer campanyes per sortir a la tele que ho facin directament als barris, o per lo menys que no m'embrutin la bústia amb paperetes de vots que no serviran per res.

Dit tot això també he llegit que s'han tancat a un despatx responsables de CiU i el PSC per pactar una modificació d'aquesta llei electoral. La que a ells els hi convingui.
No s'en assabenten de res.