martes, 19 de abril de 2011

La dreta

 Ara no recordo bé si ho vaig llegir del Joan Barril o del Xavier Sardà la frase: "L'esquerra te principis i la dreta només te interessos".
La frase és bastant atinada i molt vàlida pels temps que corren, però hi afegiria que la dreta te por, crea la por i s'erigeix com a paladí per treu-te-la de sobre.
I això esta passant a tota Europa.
Veiem si no tot el que ens arriba:
  • Hongria: una nova Constitució amb referencies religioses, apel.lació a la pàtria i a la família, no al avortament i restriccions de competències pel Tribunal Constitucional i, velada-ment, menys llibertat de premsa.
  • Als països nòrdics, Noruega, Suècia i Finlàndia fins ara paladins de societats cultes, modernes amb grans avenços socials posen ara barreres a l'immigració encara que minoritària si la comparem amb la que hi ha als països mediterranis, i amb discursos xenòfobs cap als musulmans o tot lo que soni a àrab.
  • Al nord d'Europa més de lo mateix: a França la filla del Le Pen, marcadament antieuropeísta, aposta per tancar les fronteres i sortir del euro. A Holanda un cirerer anomenat Geert Wilders es despenja dient: "No odio als musulmans, odio l'islam". I es queda tan ample.

Aquí a Catalunya no arribem a tant, però es evident que la política del Sr. Mas amb les seves retallades cap a la classe treballadora i lleis que afavoreixen els que més tenen no es pot negar que anem cap a política de dretes crua i pura.
I el comú denominador de tot això, en el cas d'Europa, és la por que venem cap a tot lo que no sigui com nosaltres com a via per fer pagar a algú el problema de la crisi que estem suportant. I res millor que desviar la mirada cap al percentatge de població mes fràgil i indefensa no fos cas que la gent reflexioni del perquè d'aquesta crisi i qui la va provocar.
Lo més curiós del cas és lo ràpid que s'apunta la gent a senyalar amb el dit als immigrans. Com si aquestos fossin els presidents dels bancs, alts directius o fossin part d'aquestos pocs milers de persones, en el nostre cas, que cobren per sobre dels 120.000 € l'any, sector que vol ser afavorit pel nostre Govern.
Aquesta gent que ve de fóra, venen amb una mà al davant i un altra al darrera, i es disposen a ser explotats per una classe mitjana-alta amb moltes hores de treball i poc sou i als que no volem deixar millorar socialment perquè no estan al nostre nivell humà.
Que penquin, si. Beneficis cap si pot ser.
Just al davant de casa meva hi ha un comerç que es dedica a la fruita en que té l'horari ben a la vista del client. Tenen obert nou hores i mitja cada dia i cinc i mitja els dissabtes. Això fa un total de 53 hores. Si li sumes l'hora abans que treballen per preparar tot el genere i mitja de després per recollir-ho tot ( i no conto el tancar i obrir al mig dia), ens dona un total de 62 hores a la setmana. Qui hi treballa? Tot son sud-americans. No sé el que cobren però no hi veig cap dependent ni català ni nacional. Per alguna cosa serà. Si s'hi guanyessin molts diners hi haurien hòsties per treballar-hi però aquest no és el cas.
Podem continuar amb els que venen a portar-te a casa la rentadora que has comprat, o el matalàs, o a arreglar-te el calentador. Armènia, Turquia, Marroc, Colòmbia, Equador, son els països d'origen.
I aquestos son els que ens treuen el pa? Aquestos son els que ens fan por?
Doncs si no volem que vinguin la solució no és gaire difícil. Deixem que entrin els productes dels seus països que puguin exportar i els hi paguem a un preu que ells puguin viure a casa seva. I així si ells creixen ens podran comprar també els nostres productes que ells no poden fabricar. Perquè clar, si nosaltres volem un dia tenir superàvit en exportacions, algú ha de tenir deute per mor de les importacions. I si no que li preguntin a Alemanya com s'ho fa per tenir superàvit en aquest temps de crisi. O us penseu que aquesta aportació neta cap a Europa no se la cobra?
Realment si fomentem tot això la dreta només te interessos. Es veritat.  
Aquí, com a exemple, la dreta no és massa culta, diria jo. Interessada, si.


domingo, 17 de abril de 2011

Joan Ollé

Son moltes les coses que m'han vingut el cap els últims dies però no he escrit res i m'ho he quedat tot per mi. Potser em treure aviat la mandra de sobre i ho faré.
Però avui vull deixar patent el meu total i absolut acord amb l'article que escriu el Sr. Joan Ollé al diari "El Periódico" avui diumenge a la pàgina número 12 en el seu apartat El torn.
El títol es "Gràcies a Déu soc ateu" i transmeto només un parell de bocins de lo que el director i actor de teatre ha escrit:
"No caldria demostrar la no existència de d'una cosa que no existeix. Déu no existeix, i prou. És un invent de la imaginació aterrida dels homes des de la nit dels temps, encoratjada pels seus més directes beneficiaris: els clergues."
I més endavant diu:
"Les religions són radicalment violentes, excloents, injustes; són l'aspecte de la creació humana que més dolor ha causat a la humanitat. Els creients renuncien voluntàriament a l'exercici de la raó esgrimint arguments inspirats en principis indemostrables que provenen de la superstició, la màgia i allò que no es tangible, arguments que ells mateixos menyspreen quan són aplicats a uns altres terrenys de l'existència, on sempre demanen proves irrefutables, avals concrets i segurs."
No fa menció en cap moment a cap religió en concret i després manifesta el seu respecte no exempt d'una certa compassió, de la gent de fe, de bona fe.
A mi l'article m'ha agradat molt i en deixo constància.
Jo penso el mateix però no soc capaç d'explicar-ho tan bé.

miércoles, 6 de abril de 2011

Cent dies

Ja han passat els primers cent dies de la gestió del nou Govern i, francament, en positiu, d'allò que se'n diu en positiu no en hi ha hagut gaire. De ficades de pota i de no saber per a on anar sí que en hem vist.
Es veu que en tots els anys que han estat a l'oposició, preocupats com estaven de criticar el Govern anterior i de com els hi anaven en les enquestes, no han tingut temps per res més.
Ara m'agradaria preguntar-li al Sr. Mas a on queda tota aquella confiança que ens mostrava en els seus debats, aquell parlar amb la suficiència de tenir la solució de tots les problemes, d'ajudar a la petita i mitjana empresa, de generar confiança, de fer el Govern dels millors, de fer prevaldre la ma dura amb Madrid.....
De tot això ja no en queda res.
D'aquest Govern dels "millors" només em quedo amb el senyor Mas-Colell, que és l'únic que sap cap a on va i el que ha de fer, potser perquè el moment és més de gestió purament econòmica que no de política, per molt que s'ens digui que van agafades de la mà. Aquest home vol fer el que li demana el seu coneixement de la situació i no està gaire lluny de la política del anterior Sr. Castells.
Del home fort del Govern, el Sr. Félix Puig (que a mi no m'agrada gens) ha fet en positiu el seu recolzament als Mossos però en negatiu el treure el límit de velocitat del 80 km/h i advocar per augmentar el màxim fins els 130. I no parlem de la liquidació del programa contra al violència masclista. Aquesta també és bona.
Globalment sembla que estan més per la feina de treure la llei de successions que només afavoreix als rics en un moment de grans retallades socials que afecten als més pobres i de tapar com es pugui la seva relació amb el cas Millet, que no de preocupar-se per la reducció de càrrecs que s'ha quedat en la meitat i a molts d'ells només se'ls hi ha canviat el nom, de que ha passat amb Yamaha que es veu que "entra dins de la normalitat" que plegui per anar a un altra banda, de la saturació dels jutjats o del famós i ja oblidat "concert econòmic".
Això si, ens acostem tan com podem al PPC com a aliat en la aprovació dels pressupostos i preparant la més que possible arribada del PP al Gobern central que és el que realment volem.
Lo més important pels polítics és arribar al poder. Si després no sabem que collons fer amb ell i està demostrat que no servim per lo que ens hem proposat, és igual. Lo més important és la meva carrera i que podré col·locar bé als meus amics i els que m'han donat diners per ajudar-me a esta on estic.
"I el poble?" com diu la cançó de La Trinca....."el poble que el donguin pel.....subi dubi du....."

lunes, 4 de abril de 2011

Terry Jones

Si busques el nom de Terry Jones per Internet, el primer que et surt és el component de Monty Python que, entre altres, va protagonitzar la pel.licula "La vida de Brian" amb la que em vaig fer un tip de riure. Buscant més en surt un altre que ja no fa riure tant.
Jo d'aquest actor del Monty Python em canviaria el nom només perquè no hi hagués confusió amb l'altre Terry Jones, aquest "pastor ultra" de Florida que va decidir de cremar un Alcorà públicament. Jo ho faria ja que si algú em relacionés amb el merder que ha organitzat aquest autentic gilipolles, em cauria la cara de vergonya.
Aquest Terry Jones de Florida hauria de ser jutjat per homicidi.
Ja sabem que els islamistes estan també no gaire bé de l'olla, però per la mateixa raó s'han de evitar conflictes innecessaris i que no poden portar a rés més que a crear protestes generalitzades i que son acabar amb uns quants morts.
I lo més trist del cas és que aquest "pastor" que com a tal hauria de gaudir d'unes virtuts per les quals seria legítima la seva professió ( que no és altra cosa que un medi per fer cale-rons) s'ha sortit de mare i l'únic que ha volgut aconseguir és notorietat, sortir als diaris, molta publicitat, que se'n parli d'ell i per fi aconseguir uns quants membres més per la seva església (sonats com ell) i que l'ajudin amb quotes a que pugui viure millor. Això era el principal. Si després com a conseqüència de cremar un llibre tan important per milions de persones (els islamistes també son persones encara que aquest senyor digui el contrari) hi han conflictes i mor gent doncs se suposa que per ell son efectes col·laterals que no tenen cap importància.
Les persones ens hem de responsabilitzar dels nostres actes i de les nostres opinions, i si per mor de tot aixo hem provocat morts encara que sigui indirectament i era previsible, doncs un judici i que li caigui la pena que ens dicti la llei. A veure si així ens estalviem problemes amb qualsevol altre il·luminat, que en hi han de tot ordre.