miércoles, 17 de julio de 2013

Democràcia


Quan jo era jove, en temps de la dictadura, en què estàvem sota un règim sense cap tipus de llibertat, amb una uniformitat total d'idees vers totes les facetes de la vida, amb una societat tallada sota un sol patró, mirava amb enveja els sistemes de partits que hi havia als altres països d'Europa per allò de què tenien una gran influencia amb els seus vots en els seus sistemes de govern. Envejava sentir diferents solucions als mateixos problemes i, encara més, conèixer a fons tots els nostres problemes de tot tipus a què ens enfrontem cada dia. Poder optar amb un vot a una opció de govern era per mi el camí més obert cap a una societat més honesta, transparenta i amb un control total del gasto públic encara que no fos més per allò de conèixer les coses a través d'una llibertat total de premsa. Se suposa que quan tot es pot saber, qui mana està més controlat.

Doncs ara, després de quasi quaranta anys de la mort del dictador, aquella idea de la democràcia que ens venia d'Europa i que pensava que en gaudiríem aquí ja la tinc totalment per terra. Ara te'n dones compte de què si abans et prenien el pèl d'una manera ara es riuen a la teva cara de un altre però amb els mateixos resultats. La corrupció que teníem abans ha continuat amb el temps no sé si augmentada o disminuïda, però de segur que està a uns nivells insuportables. L'hem vista a quasi tots els partits, per lo menys els que hi han accedit al poder, amb una constància absoluta en el temps.

I així estem ara coneguen un tràfec de diner negre que ha durat (i sembla que dura) més de vint anys en la tresoreria del PP del qual se n'han beneficiat tots els que han gaudit d'altes poltrones i absolutament ningú manifesta la dignitat de dir que s'ha equivocat. Sembla que per ells el problema és simplement que perquè han de donar ells la cara per una cosa que ha fet (i fa) tot deu.

Doncs a mi el que més em reventa, el que més em toca els dallonses de tot això, és que els polítics saben que poden fer-ho. No és un cas aïllat d'uns quants "xoriços", és que com a ostentació de poder sabem que podem fer el que ens vingui de gust per sobre de tota aquesta colla de merdosos que, amb el seu vot i enganyats, ens han portat al poder.
Aquesta no és la idea que jo tenia d'un govern en democràcia.
Quan vagi a votar en les pròximes eleccions no sé si em podré aguantar les arcades del fàstic que em farà el que representen tota aquella colla de paperetes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario