A França s'imposa una llei que veta el burca a l'espai públic. Segons sembla això pot comportar alguns problemes legals i, evidentment, també hi ha molta gent que no hi està d'acord. Moltes dones també.
Jo estic totalment en contra el burca i de tota altra vestiments que tapi la cara a les persones. I no és una opinió feminista ni te res a veure a si hi ha dones que si senten a gust amb aquesta prenda o no. Es que totes les coses tenen un límit.
Estic totalment a favor de l'immigració. Al contrari. Crec que en dues generacions més que passin, això deixarà de ser un problema perquè la barreja de races per tot arreu serà un fet inqüestionable. La facilitat de moviment entre països i continents així ho preveu. I a casa nostra els hi hem demanat que vinguin a treballar.
I trobo molt bé que es respectin les costums dels que venen de fora. Si volen mesquites, que les tinguin; si han de matar els xais d'una manera concreta i de cara allà a on sigui, doncs endavant; si han de resar tres vegades al dia o seguir el Ramadán quan toca, doncs cap problema. De fet amb aquestos "problemes" mi he trobat sovint en els últims temps en la meva etapa laboral, tan aquí com a França i no em va resultar difícil trobar maneres de compaginar-ho. Amb una mica de sentit comú per les dues bandes aviat s'arriven a acords. Peró és evident que les seves costums s'han d'adaptar una mica a les que tenim aquí per no tenir enfrontaments. Per exemple, a l'hora de treballar. Si has de fer dejuni durant el Ramadán és el teu problema peró a pencar has de venir en les adequades condicions per tenir el rendiment pel qual has estat contractat i que no tinguis accidents. Si creus que no ha de ser així, demana una bula al teu cap religiós i fes el dejuni en el teu mes de vacances.
Es exactament el mateix que altres actuacions de la vida diària a casa nostra. Si jo vaig al Fòrum al costat del mar, a on et pots banyar, i hi ha una persona despullada prenent el sol, a mi no em molesta. Però si veig un nudista en bicicleta per la Diagonal crec que no és el mateix.
La societat te en els seus àmbits uns màxims i uns mínims, i aixo s'ha de complir.
Pel carrer tothom vestit com li vingui de gust, amb més o amb menys, però tapant les vergonyes i amb la cara destapada, i si a algú no li agrada que es quedi a casa seva.
Allà podrà fer el que vulgui.
Jo estic totalment en contra el burca i de tota altra vestiments que tapi la cara a les persones. I no és una opinió feminista ni te res a veure a si hi ha dones que si senten a gust amb aquesta prenda o no. Es que totes les coses tenen un límit.
Estic totalment a favor de l'immigració. Al contrari. Crec que en dues generacions més que passin, això deixarà de ser un problema perquè la barreja de races per tot arreu serà un fet inqüestionable. La facilitat de moviment entre països i continents així ho preveu. I a casa nostra els hi hem demanat que vinguin a treballar.
I trobo molt bé que es respectin les costums dels que venen de fora. Si volen mesquites, que les tinguin; si han de matar els xais d'una manera concreta i de cara allà a on sigui, doncs endavant; si han de resar tres vegades al dia o seguir el Ramadán quan toca, doncs cap problema. De fet amb aquestos "problemes" mi he trobat sovint en els últims temps en la meva etapa laboral, tan aquí com a França i no em va resultar difícil trobar maneres de compaginar-ho. Amb una mica de sentit comú per les dues bandes aviat s'arriven a acords. Peró és evident que les seves costums s'han d'adaptar una mica a les que tenim aquí per no tenir enfrontaments. Per exemple, a l'hora de treballar. Si has de fer dejuni durant el Ramadán és el teu problema peró a pencar has de venir en les adequades condicions per tenir el rendiment pel qual has estat contractat i que no tinguis accidents. Si creus que no ha de ser així, demana una bula al teu cap religiós i fes el dejuni en el teu mes de vacances.
Es exactament el mateix que altres actuacions de la vida diària a casa nostra. Si jo vaig al Fòrum al costat del mar, a on et pots banyar, i hi ha una persona despullada prenent el sol, a mi no em molesta. Però si veig un nudista en bicicleta per la Diagonal crec que no és el mateix.
La societat te en els seus àmbits uns màxims i uns mínims, i aixo s'ha de complir.
Pel carrer tothom vestit com li vingui de gust, amb més o amb menys, però tapant les vergonyes i amb la cara destapada, i si a algú no li agrada que es quedi a casa seva.
Allà podrà fer el que vulgui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario