Mirau, vaig començar a escriurer aquest blog en castellà per alló de que ho pogués llegir tot déu. Después ho vaig fer en català en veurer que no ho llegia casi nengú. I avui en tenc gola de fer-ho en eivissenc. Ho dic perqué si en trobau de faltes no és per no sebre, és perque son escrites en un altre llengu. Vull posar damunt es paper se forma de pal.lar a Eivissa, potser fugint un pucoi de sa gramàtica pura catalana. S'em en fot de si està o no ben escrit, només intentaré escriurer com pal.lava se meua mare i se meua güela. També es cert que de petit, corrent p'es bosc ambs es al.lots de Sa Vinya i es seus cosins, i encara amb es petit de C'an Rieró, vaig poder compartir molt de se forma de pal.lar á ses arrels d'Eivissa.
Que son ses meues, ses arrels, ja que se meua famili per parte de mare ve de ses montanyes de Xarracó, lloc a on avui ja no hi viu nengú de ses familis d'antes. Només m'en queda a C'an Matà de Xarraca com a més propera. Però m'agrada qu'es pal.lar d'es pagés d'Eivissa no és perdi. No vull lloir de que jo en sigue sabut, pero quan gent, en sentir-me pal.lar en eivissenc em deia "Sembles un belitre" (es un mal nom despectiu) no em pareixía un insult sinó un bon nom. Em feia feliç.
A finals de gener hi tornaré a Eivissa per mor de canviar ses persianes i ses finestres de casa i serà un bon moment per tornar a viurer aquells temps sense forasters ni estrangers, en que no se sent nengú per on persona vaigue i poder escoltar ses converses de sa gent des camp a c'an Titurit a Sant Joan de Labritge mentre faig un fresquet o fer conversa amb sa senyora de sa ferretería també a Sant Joan (qu'està separada de s'amo des tabacs també des poble segons m'han dit ses males llengus).
També podré baixar de tan en tan a Vila per poder compartir se parla, encara que no hi ha c'an Domingu i està tancat es Pereira, llocs a on podía jo engrandir es meus coneixements d'aquesta llengu.
Pot semblar un poc bambo perdre es temps així, però per jo es com tornar-me a sentir a ca meua escoltant sa meua guela.
Ja escriure un día desde Portinaxt ses coses que hagi aprés.
Arredefotra quin al.lero de bon matí, quan el Roger m'ha dit que havia entrepusat amb un 'bloger' eivissenc!!
ResponderEliminarBon dia Francesc... o hauria de dir-te Xicu?.
No passis pena que encara en som molts d'Eivissencs que feim servir sa nostra llengu; de fet des de que jo vaig venir a Barcelona a estudiar, ja ha plogut desde llevó, jo pens que creix es numero de persones que el fan servir, i el que és més important, els que n'estan ufanosos!!. Tot i això m'ha agradat molt llegir-te, tot i que fos amb un Eivissenc més de sa Cala, que Josepí que parlc jo. Sa güela des cubells, al cel sigui, sempre deia que els de Sant Joan parlaven s'Eivissenc molt raro, que els Vilanos parlaven eivissenc de senyor, i els Josepins de pagès. De fet estic pensant que en aquells temps tot el contacte que havia tengut jo amb gent de s'altra banda de s'lla, va ser amb un garrit de sa Cala, que brulava es corn molt be i fotia uns ucs espantosos, i que coneixia per que el seu pare anava amb es meu güelo a caçar junts per sa Talaia i ses roques altes.
Et posc a les 'adreces d'interès' i esperc amb impaciència sa siguient entrada, ja sigui des de Portinaxt, Cala Xucla, Sant Joan, o allí on siguis.
Salut i animus!
per cert, bona gent els Tirurit, n'havíem fet més de una i més de dos amb el Tirurit fill, quan tots dos feiem de taxista anys endarrera
M'ha agradat molt se resposta i he vist que encara em manca molt per apendre bé s'eivissenc, pero estic orgullós d'intentar-ho. I es meu és de se Cala....ja estic content.
ResponderEliminarVisca Eivissa !
S'eivissenc amb castellanismes i no que no passi res: me fa s'impressió que així no el conservareu massa s'eivissenc pagès.
ResponderEliminarEs fa el que és pot company.
ResponderEliminarForça eivissenc, es catalá és un eivissenc mal parlat
ResponderEliminar