Coses d'Eivissa

Ses coses d'Eivissa sempre s'han de comprendre com coses d'una illa, lo que vol dir que no sempre es contacte amb es mon exterior ha estat com avui. Ho dic perquè ses coses que avui son d'una manera no sempre han estat així. Es canvi que ha fet se gent de s'illa ha sigut molt gran i tot gràcis a en es turisme i se gent de fora que hi ha vengut a trebaiar. De sempre s'ha tractat molt bé es forasters i estrangers però això no vol dir que no passes lo que ara vaig a contar. Va ser una conversa que vaig tenir amb un pagès fa molts anys.
Pal.lavem de se gent que venia:
- ".....i mirau, a io m'es igual que lo fasin es altres, però si en anar a taiarme es cabeis veig un negre asigut a se cadira... io allí no hi vui seurer !!
- Be. I perquè?
- Fotre !! Perquè no, perquè hi ha sigut un negre. I a io no em graden.
- I que tenen de dolent es negres per no agradar-vos?
- Be, res. Però que venen de l'Africa, sabeu? I allí tot és miseri i no venen com ses persones. I si veig lo que us he dit me'n vaig a un altre banda i no hi torn més. A carai. Ho sé cert.
- Empero si sigut a una cadira no us fa res.
- Me'n fot. No ho vui. Que hi segui un altri.
Just es costat hi havia una pagesa que em digué:
- Mirau, s'altre dia a Vila en vai veurer un de negret, i era polidet, però em va fer llàstima, mesquin......tan petitet i ser negre......"
Com si això de ser negre fos una cosa que fugís amb s'edat.
La frase la vaig trobar sublim.
I si els digueses que això fora racisme no ho haguesen entès. Era normal, es que era negre.I avui tan se'ns en fot i no passa res sigues d'es color que sigues.

En donc fe.