lunes, 18 de enero de 2010

Un tal José Ignacio Munilla


He llegit les declaracions d'aquest "personatge" i se'm fa molt difícil de trobar un raonament mitjanament intel.ligent per justificar la conversa gravada en que manifesta que es molt pitjor la gravetat de crisis espiritual que no els morts causats per un terratrèmol a Haití.
La església catòlica (com les altres) l'únic que fa és vendre fum. Ara i des de el principi dels temps. I es cert també que viu i prospera a costa d'una societat a canvi de vendre una veritat indemostrable amb uns arguments que avui en dia no s'aguanten per cap banda. Però lo que mai deixa de banda és la seva prepotència. La posesiò de la veritat absoluta però per decret.

Jo crec que la societat religiosa ja no pot ensenyar més les vergonyes. A mi en sembla la mar de bé que hi hagin tota classe de religions perquè com va dir el filosof: "Si Deu no existís, s'hauria d'inventar" I jo estic totalment d'acord amb aquesta frase. Ja és així. Ja està bé. Però això no vol dir que haguem de traga amb rodes de molí.
Es veritat que no tothom és com aquest Munilla ( que no es mereix el tracte se senyor) de la mateixa manera de que a la vida hi ha de tot en tots els àmbits. Peró posar per davant un sentiment de crisi espiritual a 100.000 morts ja és passar-se de la ratlla. He llegit que un predicador dels Estats Units deia que no s'enviés ajuda a Haití que lo que els hi havia passat era un càstig de Deu pels seus pecats. Doncs no hi veig gaire diferencia de l'un a l'altre. Jo, com a castig, els faria anar a Puerto Príncipe, perquè passessin per la mateixa situació que els damnificats amb les mateixes condicions, ja que el Munilla fa cara d'anar molt ben menjat, begut i potser d'alguna altra cosa que no vull dir però que, de tan en tan, surt als diaris i després en demanant perdo.
Tinc un germà que és apostata (es a dir, ha renunciat a la fe catòlica i ho te per escrit) cansat de les postures d'aquesta religió manifestades diàriament a l'emisora la COPE i subratllat amb un tracte despectiu cap a tot lo que sigui català com si nosaltres no fossi'm també criatures d'aquest mon. Potser ha arribat l'hora de fer-ho jo també. Avui em fa vergonya haver passat per una serie de sagraments de l'esglesia encara que fos obligat pel nacionalcatolicisme d'aquells temps.
Han passat bastants hores i encara no he vist ni llegit que ningú de sotana hagi posat el crit al cel per aquestes declaracions.

No hay comentarios:

Publicar un comentario