Un article

Hi ha gent que hi toca i a més a més ens ho explica bé. Hi ha gent que independentment de que sigui de dretes o d'esquerres te les coses molt clares de perquè les coses son avui com son i que aquesta crisi no farà que les coses canviïn cap un mon millor sinó mes aviat al contrari.
Ahir venia un article al diari del Ramon Obiols en el que, deixant a part de que per ell l'única via de més justícia social ve de la mà de la socialdemocràcia i probablement té raó, ens fa un anàlisis de l'actual crisi del PSC amb una mica d'història i ens generalitza vers els camins que s'ha de segui perquè el socialisme recuperi el que ha perdut.
De totes maneres no va gens desencaminat quan ens diu que avui dia, per arreu s'està desmuntant l'Estat de benestar, que anem cap el campi qui pugui i fa referencia al Sr. Jaume Masdeu que diu que "els especuladors financers, no només no paguen pels seus pecats, sinó que ja tornen a aixecar la veu com els amos del nou món.
Doncs si, estem totalment en les mans del mercats financers i son aquestos els que no en volen sortir d'aquest fonamentalisme neoliberal: la solució de la crisi torna a ser la de l'economia de la oferta, acomiadament més barat, salaris més baixos, flexibilitat en el treball i quan recuperem els beneficis ja crearem ocupació.
Es evident que la política social no va precisament per aquest camí.
La realitat és que qui te els diners en vol treure tot el benefici possible al preu que sigui i els que manen son esclaus d'aquest principi.
Es l'especulació qui ens ha fotut en aquesta misèria. I no crec que sigui ella qui ens hi faci sortir.