Líbia

Bé, ja tenim una autentica guerra al Nord d'Àfrica, producte d'aquesta escalada d'ànsies de llibertat i contra règims corruptes que avui dia hi ha a l'altre costat del nostre Mediterrani.

Després de donar-li moltes voltes, discussions, molta alta diplomàcia y molta comèdia, els governs europeus i els Estats Units s'han decidit a parar-li els peus al Gadafi i intentar que no porti a terme el genocidi que sens dubte tenia pensat. Aquest paio només te un sol pensament: o estàs amb mi o ets home mort. Això d'aquesta insurrecció no ho pot pair gaire bé i encara que les peticions dels seus son d'allò més raonables, es evident que després de molts anys de govern en que ha fet el que ha volgut, ara no se'n sap avenir. La seva supèrbia no ho pot pair. I el sèptim de cavalleria ha acudit a salvar els ara bons en contra dels ara dolents en la gran lluita per les llibertats.

Però jo crec que hi han més coses. Jo penso que en el transfons de la pel-lícula i ha alguna cosa més i aquesta pot ser el petroli. Que a Líbia no hi han cap tipus de llibertats ho sap tothom, però tampoc en hi han gaires més a Síria, Alger, Marroc i ja no diguem a L'Aràbia Saudita. Per cert que aquestos últims han enviat tropes a Bahrain suposadament per petició del seu monarca Hamad al-Khalifa. Aquest monarca de dinastia sunnita fa passar pel canut a la majoria xiïta i aquí ningú diu res de res.

Total que lo que ens interessa es que si hi ha merder no perdem el control vers el gas i el petroli. Si els països proveïdors no tenen cap respecte pels seus súbdits sens en fot.

I si ara ens acostem als rebels contra el que ens acostàvem abans, el Gadafi, és simplement perquè quan aquestos el facin fóra els hi podrem passar la factura de tot el que ens hem gastat en les bombes, avions, vaixells i submarins, i al Gadafi ja no perquè ja ha dit que el seu petroli se'n aniria cap a la Xina i la Índia (i Alemanya que no diu ni piu) i no vendria cap barrilet als europeus. Aixo només representa el 2% de la producció mundial i és absorbible per l'Aràbia sense problemes, però com que al Gadafi ja li tenien tots una mica de ganes.....doncs som-hi i fot-li fort.

A mi ja em sembla bé, però a veure que passa amb els altres països que també reclamen llibertat i no tenen tant d'or negre. No sé si el Zapatero tindrà ganes de gastar-se lo que ara és gasta en els altres àrabs més pobres.

La elegancia del erizo

De tornada d'Eivissa vaig fer el viatge en vaixell de dia, lo que volia dir que tenia nou hores lliures en les que hi han poques coses a fer. Doncs en aquest temps em vaig llegir sencer el llibre "La elegancia del erizo" de la escriptora Muriel Barbery. Es un llibre que ha tingut una gran acceptació a França amb crítiques molt bones que la defineixen com un cant a la vida.

La veritat és que a mi no m'ha agradat. Bé, alguna cosa m'haurà impressionat quant l'hi dedico uns minuts, però és que vull deixar de manifest que per mi, l'autora no fa altra cosa que escriure per ella mateixa i mirar-se el llombrígol.

La narració vol ser una descripció de com poden ser certes persones que tenen una intel·ligència excepcional, intentant definir-la amb molta retòrica, donant voltes per la cultura, la trobada de la pau interior, tancant a la gent dintre de sí mateixa i fugint de tot contacte humà com no sigui el de manifestar el seu despreci o el mínim que em permeti sobreviure diàriament.

Per altra part la trobada de tres d'aquestes persones superintel-ligentes no està ben portada i la seva relació molt mal definida així com les seves reflexions.

Giovani Papini ja va definir la situació de la persona diferenciada per la seva intel·ligència fa més de cinquanta anys en el seu llibre "Masculinidad" d'una manera molt més didàctica i real que no la descrita per aquesta senyora que fins i tot vol portar un personatge fins el suïcidi.

Es cert que una persona extraordinàriament diferent dels demés en el camp de la intel·ligència s'ha de trobar sola per força, ja que el seu nivell de comprensió de les coses la fa estar molt per sobre de lo que els demés mortals podem comprendre. I per Papini la definició de la suprema intel·ligència o del geni, és el concepte global. Es a dir, si jo necessito veure molts arbres i contar-los per arribar a l'idea d'un bosc, al geni un cop de vista sobre massa verda i alta el porta a la mateixa idea molt abans que no jo. Aquesta assimilació de conceptes sense necessitat de partir del inici per desar-rollar-los és una possible definició de lo que és intel·ligència.

Papini, en el seu llibre, feia una glosa al geni, aquest personatge que podem conèixer la seva existència a través del seu treball creatiu en tants camps com la música, la cien cia, les arts o la medicina, però que probablement en hi ha algun que no l'hem conegut mai perquè no ens ha deixat res de res, donat que el seu desenvolupament creatiu en el camp del pensament el porta a solucions de problemes que ens sobrepassen i que li porten a nous conceptes per descobrir. Aquesta lluita diària contra el desconeixement és lo que fa a aquesta persona un solitari, un pres de si mateix en una presó dorada, donat que no pot perdre temps en explicant-se lo que no podem comprendre sense un gran desenvolupament per ell totalment inútil.

Es evident que aixo no cal que et porti al suïcidi, sinó que et fa extraordinàriament ric portat mes o menys bé segons el teu temperament.

I si després de llegir tot això no em creieu, obriu un llibre del Stephen Hawking i a veure si compreneu bé els seus conceptes. I que si escriu llibres i dona classes de Matemàtiques és perquè la seva infermetat el porta a una molt mes gran dependència de la societat i ens permet accedir al seu pensament, que si no ho necessités potser mai hauríem conegut la seva existència.

Per lo menys a aquest nivell.

Senyora Barbery, llegeixi a Papini si és tant amable i sortirà del seu pessimisme de la vida.

Laporta

El Laporta, i ometré lo de senyor, ara se'n va de Solidaritat Catalana per la Independència per anar cap a Esquerra perquè allà li ofereixen un bon lloc en la seva llista. El Laporta, un nou vingut a la política, es veu que te pressa per figurar. Sembla que el projecte de SI se li quedava petit per les seves aspiracions que son moltes i ha d'anar a buscar uns nous horitzons que el facin pujar uns quants esglaons.

Tan li fa que el projecte de la seva antiga formació se'n vagi en orris, que els deixi amb un pam de nas i d'un dia per un altre.

De debò algú creu que aquest personatge pot liderar alguna cosa? Aquest paio ens ha de demanar a nosaltres un vot cap a la independència? Em donar-li vots a un cirerer que ara no vol deixar el seu escó amb l'excusa de que va ser ell qui va fer pujar Solidaritat?

Quina barra que te.

Continuo pensant que el camí cap a la independència no passa per un paio com aquest i, de retruc, també m'ha caigut molt avall Esquerra per intentar fer populisme sigui com sigui encara que sigui a costa de perdre totalment la vergonya. Em pensava que a Esquerra eren una mica més seriosos i molt més amb el tema que volen tocar.

En aquest mon això del tot s'hi val, no val. Jo ja n'estic tip de pallassos que parlen i parlen per no dir res, que avui diuen una cosa i demà tot el contrari, que només conta el guanyar per ambició i que, en definitiva, lo que fan és mostrar molt poc respecte per la gent.

Estic d'acord en que el seu pas pel Barça va ser molt positiu en l'aspecte esportiu, però sembla que en el econòmic hi ha alguna cosa a parlar. Sembla que hi ha haver moltes "dietes" i gasto de representació que potser sortia una mica de mida, tan per ell com per altres directius. La justícia ens ho dirà.

Però la política és un altra cosa. El projecte que s'ha de tenir ha d'oferir alguna base d'algun tipus, que sigui beneficiosa per la gent, que sigui real i amb el convenciment de qui l'ofereix. Fer i dir coses només per el meu benefici personal no acostumen a portar en lloc. La gent no vol ser utilitzada en benefici propi.

I lo que més em toca els dallonses és que s'omplin la boca amb la paraula "independència" com aquell que ens explica un acudit. Per mi no hi ha mot que em mereixi més respecte i em sap molt de greu tota aquesta banalitat.

Be. Ja tinc molt clar a qui no votaré. Ni ara ni mai. Per lo menys mentre hi hagin els mateixos. I crec que en hi ha per dies.