Després d'aquestos dos països, per mi el tercer era Alger. Pensava que si l'obertura dels anys 80 i 90 els havia portat a una encoberta guerra civil amb els islamistes, ara que aquesta revolta fugia de tot caire religiós i amb la experiència anterior les coses podien anar d'un altra manera.
Doncs no.
Hi han hagut altres països que han destapat molt abans les seves ansies de llibertat a pesar de ser petits bé en població, be en territori. Per això dic que m'ha sorprès molt el Iemen i Líbia. En aquest últim cas perquè l'actitud del Sr. Gadafi ha sigut l'esperada i no em pensava que les libis hi posessin tantes ganes coneguen de sobres la repressió que els esperava. El Gadafi ha entrat a sang i foc. Fins ahir es parlava de més de 200 morts i que fin i tot havien bombardejat zones de Trípoli. Fer això contra els civils vol dir dos coses: o el poder esta desesperat o estan completament tocats del bolet. En ambdós casos les coses apunta'n a un final amb molta sang.
Veurem que passa en les pròximes setmanes.
Lo que va començar a Tunísia avui ja ha arribat fins i tot a la Xina.
Mai havia estat tan de temps llegint diaris, buscant per Internet i veient noticies per la tele.
Es un procés fascinant, encara que, com a conseqüència, ens pugin el preu de la gasolina.
Jo el pago a gust.
Home, es un procés "fascinant" pero està morint molta gent. Jo ahir em vaig comprar el diari i tot! Feia molt de temps que no em comprava "El Periódico". Crec que estem vivint un moment històric pero no se cap a on portarà a aquests països...
ResponderEliminarI parlant de dictadors i rebelions...aquí no ens hauriem de rebelar contra el rei?? Lo dejo ahí! :)