Rosa Cullell

Reconec que soc un viciós dels articles del diari. M'agrada moltíssim llegir les opinions d'altres persones siguin les que siguin, de dretes, d'esquerres, homes, dones, moros o cristians. Sovint busco també per aquestos blogs, al atzar, lo que hi escriuen persones anònimes com jo vers el tema que sigui. L'únic que demano és que qui tracti el tema sàpiga el que diu i sigui capaç de transmetre-ho, cosa per demés molt difícil.

Per això vull comentar un article sortit a "El Periódico" de Catalunya de la Rosa Cullell el passat dimarts en que parlava de la nostra relació amb Espanya. Independentment de les idees de cadascú, és molt refrescant trobar una persona que planteja les coses des de un altre cantó que no sigui "l'oficial" de si vols o no l'independéncia o els beneficis que en podríem treure de la nova situació ja que bona part de les nostres ansies de "llibertat" venen marcades per una interessant i potser utòpica millora econòmica, no ens enganyem. Doncs els dubtes de la Rosa son de tipus personal ja que diu que en les relacions no tot són els diners ni els compromisos legalment adquirits. En la vida en comú (Espanya i Catalunya) es creen llaços que costa modificar, i encara més, trencar.

Amb poques familias que no s'han barrejat, els catalans som tots mig xarnegos. I aquesta és una veritat com un temple.

Jo mateix tinc ascendència catalana per part de pare i eivissenca per part de mare, però és que la meva dona te ascendència de la Manxa i d'Andalusia i tots, absolutament tots els meus amics tenen arrels de fóra de Catalunya. Parlen un català correcte, son majoritàriament independentistes, veuen tots els partits de futbol volent que guanyi el Barça i que perdi el Madrid, però llurs pares, si no ells, son nascuts a Castella, València, Andalusia, Extremadura o Cantàbria. Això vol dir que estimen aquelles terres i que hi van regularment tan per plaer, com per veure a la família o perquè hi tenen possessions en forma de camps o cases.

Llavors ens planteja la Rosa: "Sobreviuríem sense Espanya? Segur. Estem a Europa. Peró la nostra relació amb Espanya és personal i intransferible. Molt més estable que les declaracions polítiques i els interessos electorals. No la pot redefinir cap partit".

A mi aquest article m'ha fet reflexionar bastant vers moltes coses. Una d'elles és que cada vegada tinc més clar que els catalans no som precisament el llombrígol del mon.