La senyora atrapada

De quan en quan surten als diaris coses que fan riure.

L'altra dia hi havia una carta al director al diari en que una senyora es queixava de que va quedar atrapada a un tren de Renfe sense poder sortir.

La cosa, segons explica la mateixa senyora, va anar així:

Ella agafa un tren al Clot amb destí a Figueres a les 21.45 amb l'hora prevista d'arribada a les 23.13. S'assenta a l'ultim vagó i és posa a llegir. Com que es veu que va cansada es queda adormida. Es desperta passada la mitjanit, ho veu tot fosc i quan vol sortir doncs no pot ja que les portes estan tancades. Com que la venen a buscar la seva germana i el seu cunyat, els truca i les hi diu que avisin al vigilant que la vinguin a obrir. Es veu que el vigilant no els hi va fer massa cas i varen tenir que trucar a la policia perquè al final aquest vigilant de seguretat s'avingués a mirar si hi havia algú i obris la porta.

Esglais per la seva família un ensurt per la senyora i molt d'enrenou i amb una reclamació feta a la Renfe per allò de si no tenen ningú que abans de tancar un tren mirin si no hi queda alguna persona a dintre.

Tot això m'està força bé només amb la salvedat de que m'hi falta una primera premissa en la reflexió:

Senyora, vostè es ruca. Vostè és tonta del cul. Primer accepti que la primera culpable és vostè per quedar-se dormida i després buscarem més responsabilitats. A veure si demà en lloc d'arribar al final de trajecte, es passa d'estació i la culpa també serà de la Renfe.

No es pot anar dormit pel mon, senyora.