Ahir al diari llegia una entrevista que li varen fer al Sr. Joaquín Navarro-Valls, supernumerari del Opus Dei, no t'ho perdis, en que manifesta quan li pregunten pel tema que "només l'Església s'ha mostrat radical contra la pederàstia". Quina barra te el tio. "Una reacció molt radical. Sense comparació, hi insisteixo".
Tota aquesta gent de l'Església (com altres institucions tancades amb pany i forrellat) no se'n volen enterar de que avui ja no poden manipular a la gent com abans. Avui dia partim de que la gent és mes culta, és comunica molt més i te a l'abast una eina fonamental per enfonsar les mentides i fer sortir la veritat que és l'Internet. Les dictadures s'acaben de mica en mica i amb elles els privilegis d'uns quants.
El problema de la pederàstia només s'acabaria amb la fi del celibat tan pels capellans com per les monges, que, al cap i a la fi son persones normals (be, no deuen ser gaire normals quan és fan religiosos) i tenen un cos que tard o d'hora els hi demana guerra. I aixo és així en un percentatge molt elevat dels mortals. Aquesta suprema renuncia al "amor" com a gran sacrifici i la perfecta unió amb Deu a través de la fe per compensar-lo només son paraules molt llunyanes de la realitat.
Jo encara me'n recordo de la figura de la "barragana" o cosina llunyana del capellà del poble que estava per atendre el senyor en les feines domestiques i que no se savía mai a on acabaven aquestes "feines".
De fet a l'Església no l'interessa acabar amb el celibat ja que perdria bona part de l'influencia que te avui dia vers els seus. Si formes una família acostumes a tenir molts altres problemes i de diversa procedència que fa que no siguis tan dòcil respecta a lo que t'obliguen. Llavors ja no hi hauria la pretesa dedicació cent per cent a l'Església "para lo que guste mandar" ja que una dona amb fills amb una casa per portar deixaria moltes altres coses de banda, manca de diners i una pèrdua d'autoritat que no estan disposats a perdre.
Desconec com s'ho fan les altres confessions que permeten el matrimoni, però vaig conèixer una vegada un capellà protestant casat amb una infermera que em va merèixer tot el respecte del mon. Aquell si que parlava el meu idioma i coneixia be els meus problemes.
Tampoc em faré protestant però per lo menys no em venia tan de fum.
Tota aquesta gent de l'Església (com altres institucions tancades amb pany i forrellat) no se'n volen enterar de que avui ja no poden manipular a la gent com abans. Avui dia partim de que la gent és mes culta, és comunica molt més i te a l'abast una eina fonamental per enfonsar les mentides i fer sortir la veritat que és l'Internet. Les dictadures s'acaben de mica en mica i amb elles els privilegis d'uns quants.
El problema de la pederàstia només s'acabaria amb la fi del celibat tan pels capellans com per les monges, que, al cap i a la fi son persones normals (be, no deuen ser gaire normals quan és fan religiosos) i tenen un cos que tard o d'hora els hi demana guerra. I aixo és així en un percentatge molt elevat dels mortals. Aquesta suprema renuncia al "amor" com a gran sacrifici i la perfecta unió amb Deu a través de la fe per compensar-lo només son paraules molt llunyanes de la realitat.
Jo encara me'n recordo de la figura de la "barragana" o cosina llunyana del capellà del poble que estava per atendre el senyor en les feines domestiques i que no se savía mai a on acabaven aquestes "feines".
De fet a l'Església no l'interessa acabar amb el celibat ja que perdria bona part de l'influencia que te avui dia vers els seus. Si formes una família acostumes a tenir molts altres problemes i de diversa procedència que fa que no siguis tan dòcil respecta a lo que t'obliguen. Llavors ja no hi hauria la pretesa dedicació cent per cent a l'Església "para lo que guste mandar" ja que una dona amb fills amb una casa per portar deixaria moltes altres coses de banda, manca de diners i una pèrdua d'autoritat que no estan disposats a perdre.
Desconec com s'ho fan les altres confessions que permeten el matrimoni, però vaig conèixer una vegada un capellà protestant casat amb una infermera que em va merèixer tot el respecte del mon. Aquell si que parlava el meu idioma i coneixia be els meus problemes.
Tampoc em faré protestant però per lo menys no em venia tan de fum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario