Hi
ha una cosa amb la qual tothom estarà d'acord amb mi: Espanya és el
paradís dels corruptes. I ho és amb una gran varietat, ja que hi ha
gent que se les ha pensat de moltes maneres per fer molts
de calers per
la cara, tant cobrant coses que no s'han fet com apuntar se a
qualsevol consell directiu només per cobrar a final de més.
Em
sembla que no cal donar cap exemple perquè els diaris en van plens
cada dia.
El
que em sorprèn és que no n'hi hagi encara més. El raonament és
simple. Si ara tenim els que veiem...quants no
n'hi havia durant la dictadura? Ara encara surten als diaris i, més
o menys, encara hi ha risc de presó per alguns i hi ha jutges que
s'atreveixen a condemnar-los, però quan això no passava i res es
podia investigar perquè res no passava...quants n'hi
havia? Els diners que molts dels rics que patim avui varen estar fets
en aquells temps. Rics terratinents, de bancs, de complexos hotelers
tenen un passat diguem-ne fosc o bé emparat en una "legalitat"
de la dictadura. Els governs del general Franco no eren precisament
un prodigi d'economia, ja que el mateix general era un zero a
l'esquerra en aquest tema. Per lo tant
una persona addicta al règim i amb contactes es podia fer ric en un
moment llur que els escàndols no eren públics tant com per la
censura com que la societat "pudiente" no podia mai estar
tacada en res. El règim era un model de rectitud.
Doncs
els descendents de tota aquella púrria han continuat igual. I si ara
surt el que surt només és la punta de l'iceberg.
Només
anomenaré un cas flagrant: el Sr. Gil i Gil. És que no ho sabia
tothom que l'ajuntament de Marbella era un femer? Que allò només
estava muntat perquè uns quants fiquessin la mà a la caixa?
I
perquè es permetia? Doncs perquè a algú amb poder l'interessava. I
va sucar lo que no
està escrit independentment del que avui surti a la llum. I els que
surten encara estan ofesos...
Durant
la meva etapa laboral he conegut bastants persones que el seu dia a
dia no era precisament intentar guanyar-se el que els hi queia final
de mes sinó més aviat fugir de cap responsabilitat, llepar el cul
de qui mana i veure constantment quin benefici en puc treure. He vist
gent que durant més de vint anys ha viscut només de dir amén, fer
veure que feia molt i xuclar el millor de tot qui li envolta si en
pot treure profit. He conegut alts responsables que només volien fer
gasto per veure quina comissió en podien treure. He vist molts
pintors, electricistes i fusters fer feines a cases particulars que
han anat a càrrec de l'empresa.
Als
que vàrem fer servei militar ja vàrem veure que el pintor no
apareixia pel "cuartel" ni feia guàrdies i el paleta
tampoc. I al més infeliç a rentar la roba dels oficials.
Doncs
avui és igual però pel civil.
Aquí
hem fet una "transició" a gust dels qui tenen el poder. No
hem trencat amb res. Per això estem com estem...i esperat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario