Líbia

Bé, ja tenim una autentica guerra al Nord d'Àfrica, producte d'aquesta escalada d'ànsies de llibertat i contra règims corruptes que avui dia hi ha a l'altre costat del nostre Mediterrani.

Després de donar-li moltes voltes, discussions, molta alta diplomàcia y molta comèdia, els governs europeus i els Estats Units s'han decidit a parar-li els peus al Gadafi i intentar que no porti a terme el genocidi que sens dubte tenia pensat. Aquest paio només te un sol pensament: o estàs amb mi o ets home mort. Això d'aquesta insurrecció no ho pot pair gaire bé i encara que les peticions dels seus son d'allò més raonables, es evident que després de molts anys de govern en que ha fet el que ha volgut, ara no se'n sap avenir. La seva supèrbia no ho pot pair. I el sèptim de cavalleria ha acudit a salvar els ara bons en contra dels ara dolents en la gran lluita per les llibertats.

Però jo crec que hi han més coses. Jo penso que en el transfons de la pel-lícula i ha alguna cosa més i aquesta pot ser el petroli. Que a Líbia no hi han cap tipus de llibertats ho sap tothom, però tampoc en hi han gaires més a Síria, Alger, Marroc i ja no diguem a L'Aràbia Saudita. Per cert que aquestos últims han enviat tropes a Bahrain suposadament per petició del seu monarca Hamad al-Khalifa. Aquest monarca de dinastia sunnita fa passar pel canut a la majoria xiïta i aquí ningú diu res de res.

Total que lo que ens interessa es que si hi ha merder no perdem el control vers el gas i el petroli. Si els països proveïdors no tenen cap respecte pels seus súbdits sens en fot.

I si ara ens acostem als rebels contra el que ens acostàvem abans, el Gadafi, és simplement perquè quan aquestos el facin fóra els hi podrem passar la factura de tot el que ens hem gastat en les bombes, avions, vaixells i submarins, i al Gadafi ja no perquè ja ha dit que el seu petroli se'n aniria cap a la Xina i la Índia (i Alemanya que no diu ni piu) i no vendria cap barrilet als europeus. Aixo només representa el 2% de la producció mundial i és absorbible per l'Aràbia sense problemes, però com que al Gadafi ja li tenien tots una mica de ganes.....doncs som-hi i fot-li fort.

A mi ja em sembla bé, però a veure que passa amb els altres països que també reclamen llibertat i no tenen tant d'or negre. No sé si el Zapatero tindrà ganes de gastar-se lo que ara és gasta en els altres àrabs més pobres.

La elegancia del erizo

De tornada d'Eivissa vaig fer el viatge en vaixell de dia, lo que volia dir que tenia nou hores lliures en les que hi han poques coses a fer. Doncs en aquest temps em vaig llegir sencer el llibre "La elegancia del erizo" de la escriptora Muriel Barbery. Es un llibre que ha tingut una gran acceptació a França amb crítiques molt bones que la defineixen com un cant a la vida.

La veritat és que a mi no m'ha agradat. Bé, alguna cosa m'haurà impressionat quant l'hi dedico uns minuts, però és que vull deixar de manifest que per mi, l'autora no fa altra cosa que escriure per ella mateixa i mirar-se el llombrígol.

La narració vol ser una descripció de com poden ser certes persones que tenen una intel·ligència excepcional, intentant definir-la amb molta retòrica, donant voltes per la cultura, la trobada de la pau interior, tancant a la gent dintre de sí mateixa i fugint de tot contacte humà com no sigui el de manifestar el seu despreci o el mínim que em permeti sobreviure diàriament.

Per altra part la trobada de tres d'aquestes persones superintel-ligentes no està ben portada i la seva relació molt mal definida així com les seves reflexions.

Giovani Papini ja va definir la situació de la persona diferenciada per la seva intel·ligència fa més de cinquanta anys en el seu llibre "Masculinidad" d'una manera molt més didàctica i real que no la descrita per aquesta senyora que fins i tot vol portar un personatge fins el suïcidi.

Es cert que una persona extraordinàriament diferent dels demés en el camp de la intel·ligència s'ha de trobar sola per força, ja que el seu nivell de comprensió de les coses la fa estar molt per sobre de lo que els demés mortals podem comprendre. I per Papini la definició de la suprema intel·ligència o del geni, és el concepte global. Es a dir, si jo necessito veure molts arbres i contar-los per arribar a l'idea d'un bosc, al geni un cop de vista sobre massa verda i alta el porta a la mateixa idea molt abans que no jo. Aquesta assimilació de conceptes sense necessitat de partir del inici per desar-rollar-los és una possible definició de lo que és intel·ligència.

Papini, en el seu llibre, feia una glosa al geni, aquest personatge que podem conèixer la seva existència a través del seu treball creatiu en tants camps com la música, la cien cia, les arts o la medicina, però que probablement en hi ha algun que no l'hem conegut mai perquè no ens ha deixat res de res, donat que el seu desenvolupament creatiu en el camp del pensament el porta a solucions de problemes que ens sobrepassen i que li porten a nous conceptes per descobrir. Aquesta lluita diària contra el desconeixement és lo que fa a aquesta persona un solitari, un pres de si mateix en una presó dorada, donat que no pot perdre temps en explicant-se lo que no podem comprendre sense un gran desenvolupament per ell totalment inútil.

Es evident que aixo no cal que et porti al suïcidi, sinó que et fa extraordinàriament ric portat mes o menys bé segons el teu temperament.

I si després de llegir tot això no em creieu, obriu un llibre del Stephen Hawking i a veure si compreneu bé els seus conceptes. I que si escriu llibres i dona classes de Matemàtiques és perquè la seva infermetat el porta a una molt mes gran dependència de la societat i ens permet accedir al seu pensament, que si no ho necessités potser mai hauríem conegut la seva existència.

Per lo menys a aquest nivell.

Senyora Barbery, llegeixi a Papini si és tant amable i sortirà del seu pessimisme de la vida.

Laporta

El Laporta, i ometré lo de senyor, ara se'n va de Solidaritat Catalana per la Independència per anar cap a Esquerra perquè allà li ofereixen un bon lloc en la seva llista. El Laporta, un nou vingut a la política, es veu que te pressa per figurar. Sembla que el projecte de SI se li quedava petit per les seves aspiracions que son moltes i ha d'anar a buscar uns nous horitzons que el facin pujar uns quants esglaons.

Tan li fa que el projecte de la seva antiga formació se'n vagi en orris, que els deixi amb un pam de nas i d'un dia per un altre.

De debò algú creu que aquest personatge pot liderar alguna cosa? Aquest paio ens ha de demanar a nosaltres un vot cap a la independència? Em donar-li vots a un cirerer que ara no vol deixar el seu escó amb l'excusa de que va ser ell qui va fer pujar Solidaritat?

Quina barra que te.

Continuo pensant que el camí cap a la independència no passa per un paio com aquest i, de retruc, també m'ha caigut molt avall Esquerra per intentar fer populisme sigui com sigui encara que sigui a costa de perdre totalment la vergonya. Em pensava que a Esquerra eren una mica més seriosos i molt més amb el tema que volen tocar.

En aquest mon això del tot s'hi val, no val. Jo ja n'estic tip de pallassos que parlen i parlen per no dir res, que avui diuen una cosa i demà tot el contrari, que només conta el guanyar per ambició i que, en definitiva, lo que fan és mostrar molt poc respecte per la gent.

Estic d'acord en que el seu pas pel Barça va ser molt positiu en l'aspecte esportiu, però sembla que en el econòmic hi ha alguna cosa a parlar. Sembla que hi ha haver moltes "dietes" i gasto de representació que potser sortia una mica de mida, tan per ell com per altres directius. La justícia ens ho dirà.

Però la política és un altra cosa. El projecte que s'ha de tenir ha d'oferir alguna base d'algun tipus, que sigui beneficiosa per la gent, que sigui real i amb el convenciment de qui l'ofereix. Fer i dir coses només per el meu benefici personal no acostumen a portar en lloc. La gent no vol ser utilitzada en benefici propi.

I lo que més em toca els dallonses és que s'omplin la boca amb la paraula "independència" com aquell que ens explica un acudit. Per mi no hi ha mot que em mereixi més respecte i em sap molt de greu tota aquesta banalitat.

Be. Ja tinc molt clar a qui no votaré. Ni ara ni mai. Per lo menys mentre hi hagin els mateixos. I crec que en hi ha per dies.  

Punto Pelota

 A casa nostra, amb prioritat, es veu TV3. Una mica perquè és en català i un molt perquè es un canal de qualitat. A nosaltres ens satisfà bastant i els informatius solen ser tot lo objectius que es pot demanar. Per cert que fa un temps em varen parar pel carrer per demanar-me la signatura perquè es pogués veure la TV3 a València. Evidentment no vaig signar. Si els valencians volen veure aquest canal que el demanin ells. No crec que els hi haguem de posar entre cap i coll. I ara resulta que han apagat la senyal des de València. Doncs tan amics. Ells s'ho perden.
Doncs per lo que a mi respecta hi ha dos canals als que no hi vaig mai i per mi els podrien tancar. Em refereixo a Telecinco i Intereconomia. Dels dos tinc informació de lo que donen a través dels programes APM i Cracóvia, es a dir, quan tenen a bé fer menció en clau d'humor i amb això ja en tinc ven bé prou per no entrar-hi mai. Ja me'n faig una idea de com va el tema i no hi tinc gens ni mica d'interès.
Però ara resulta que estic a Eivissa a un lloc apartat del mon, amb molt de temps lliure i, per una vegada, vaig deixar de banda les meves conviccions i fent anar el comandament a distancia em vaig parar un moment a Intereconomía que feien el programa Punto Pelota. I com que havia guanyat el Barça i empatat el Madrid doncs em va picar la curiositat.
Vaig veure el programa ja a les acaballes. Vaig arribar al moment en que estaven deixant al Forlán del Atlètic de Madrid com un drap brut. Crec que hi havien en total set persones a parlar i només un el va defensar lleugerament. Li varen dir de tot, des de dubtar de la seva professionalitat fins que el tenien que fer fóra. Tot seguit varen entrar en el partit del Barça. Lo primer que se sent és que els dos primers gols varen ser en fora de joc. Es passen imatges de les jugades conflictives una mica depresa perquè no es vegi bé i en cap moment es para la imatge i es fa una ratlla per confirmar la posició del defensa i del davanter, per lo que tot queda clar per ells. A altres programes ho varen fer i va quedar clar que no en hi havia.
Després hi va haver molta polèmica amb si te mes dies per descansar el Barça que el Madrid, que si els horaris afavoreixen al Barça, que si els calendaris també, que els que manen van contra el Madrid, etc.
Llavors passem al partit del Madrid.
Només hi havia un problema. Si a l'ultim minut era penal o no una possible falta a Benzema. Ho varen passar endavant i enredera tantes vegades com varen voler.
Unanimitat. Era penal. A mi em va semblar una llufa com una catedral del davanter madrileny, que després es llença a terra per dissimular la cagada. Doncs bé, a partir d'aquí no he sentit mai més bestieses. De tots colors.
Jo ja entenc que un programa esportiu ha d'anar de la ma del equip local. A casa nostra també passa, no ens enganyem. I si no que els hi preguntin als de l'Espanyol a veure que opinen. Però entre poc i massa.
A mi em faria vergonya comportar-me d'aquesta manera a un esdeveniment públic d'aquesta mena.
Un ridícul espantós.
Ah, i amb tot de missatges a sobre de la pantalla de gent que els va enviant, alguns per sobre de la ratlla de la mala educació tant a favor del Madrid com a favor del Barça.
En fi. Mai més. Torno cap a TV3.

Volen llibertat

Estic bastant sorprès. No es que em vulgui donar d'entès però em sorprèn el trasbals polític de tot el nord d'Àfrica. Quan va esclatar la revolta a Tunísia, era bastant clar que la propera víctima era Egipte per moltes raons: era el país més poblat, portava 31 anys de dictadura, tenien 20 milions d'internautes lo que volia dir una gran comunicació amb l'exterior i molta informació, i un grup d'islamistes moderats semi-tolerats però que en un moment donat podrien tenir la seva influencia en un canvi de política.

Després d'aquestos dos països, per mi el tercer era Alger. Pensava que si l'obertura dels anys 80 i 90 els havia portat a una encoberta guerra civil amb els islamistes, ara que aquesta revolta fugia de tot caire religiós i amb la experiència anterior les coses podien anar d'un altra manera.

Doncs no.

Hi han hagut altres països que han destapat molt abans les seves ansies de llibertat a pesar de ser petits bé en població, be en territori. Per això dic que m'ha sorprès molt el Iemen i Líbia. En aquest últim cas perquè l'actitud del Sr. Gadafi ha sigut l'esperada i no em pensava que les libis hi posessin tantes ganes coneguen de sobres la repressió que els esperava. El Gadafi ha entrat a sang i foc. Fins ahir es parlava de més de 200 morts i que fin i tot havien bombardejat zones de Trípoli. Fer això contra els civils vol dir dos coses: o el poder esta desesperat o estan completament tocats del bolet. En ambdós casos les coses apunta'n a un final amb molta sang.

Veurem que passa en les pròximes setmanes.

Lo que va començar a Tunísia avui ja ha arribat fins i tot a la Xina.

Mai havia estat tan de temps llegint diaris, buscant per Internet i veient noticies per la tele.

Es un procés fascinant, encara que, com a conseqüència, ens pugin el preu de la gasolina.

Jo el pago a gust.

Reflexions

Qui més, qui menys, estarà d'acord amb mi en que per Espanya tirar pedres contra Catalunya dona prestigi o te valor afegit. I això sembla que s'està convertint en un esport nacional. Exemples en tenim molts. Els últims, lo que li cau a sobre al entrenador del Girona, el Sr. Raúl Agné, per respondre en català a un periodista que li formula la pregunta amb aquest idioma. No només hi ha l'imbècil de torn que se sent ofès en els seus valors patris, sinó que a la premsa "carca" s'expliquen les coses de la manera que més els hi convé, es a dir, foten-li canya al Raúl per no fer servir només un sol idioma. I també que després de que la pel.lícula catalana, "Pa negre", hagi guanyat uns quants Goyas es faci sevir l'adjectiu de "catalana" per desprestigiar-la i obviar la seva qualitat. Això si es que mereix un article, que per certs diaris de detres aquest any no han existit els Goya.

També es cert que hi ha gent culta, que no te aquest sectarisme, que és objectiva, sap raonar i valorar les coses segons amb sentit comú i li dona premis a una pel.lícula només perquè la considera bona sense donar importància a la seva catalanitat. Lo normal.

I anant després cap a l'altra banda, haig de dir que a mi el Sr. Laporta em va pena. Aquest senyor te tant d'afany de protagonisme que no veu més enllà dels seus nassos.

Ara resulta que lo primer que hem de posar a sobre de la taula és el camí que ens ha de portar cap a la independència. I suposo que, evidentment, l'haurà de liderar ell mateix.

Només faltaria. Es un vident i en sap molt més que tots els altres. Ningú fins ara ho ha vist tan clar. I mira que en tenim de polítics fent política. Però ves per on, no és el primer que llueix d'independentista però quan tenim la paella pel mànec, es a dir, aconseguim el poder, ens oblidem d'aquesta bandera i mirem cap a un altra banda. I aquest paio si per tenir protagonisme ha de crear un partit, el crea, i si ens dona popularitat quedant-se en calçotets al aeroport, doncs ens hi posem. Lo principal és sortir als medis com ja feia quan era president del Barça que quan no sortia per la tele era perquè estava malalt.

Tinc el mateix sentiment d'independència que tenen la immensa majoria dels catalans, però m'emprenya molt que em vulguin manipular i molt més amb aquest tema. Ja em toquen prou els cococs els de fora com per aguantar aquest personatge a casa.

Hi han valors que mereixen una mica més de respecte.  

El Nord d'Àfrica

Hi ha que veure com canvien les coses. El que ahir era negre avui és blanc i els governs de tot el Nord d'Àfrica que ahir eren mantinguts pels Estats Units com a model fent de barrera contra els islamistes i amb total satisfacció per part d'Europa, avui son uns corruptes, dictadors i usurpadors de la llibertat del poble.

Que ho son no ho dubta ningú doncs es calcula que la fortuna personal del Sr. Mubàrak està entre els 40.000 i 80.000 milions de dòlars, i trenta anys d'un poder ferri amb un estat d'excepció permanent no és qualsevol cosa, posant per exemple; però ja fa temps que ho son i quan ara la gent del poble es tira al carrer i sembla que no hi ha qui ho pari ara donem la volta a la truita i els Sr. Barack Obama diu que ja en hi ha prou i que s'han de respectar els desitjos del poble.

Els europeus ens quedem agafats una mica en fals perquè el "status" que hi havia ja ens anava bé. A nosaltres que ens importa el benestar de la gent si lo que volem son unes vacances tranquil·les i sense problemes a Turquia, Egipte o Jordània. Que perquè nosaltres estem bé els hi han de fotre canya, doncs que els hi fotin però que no ens emprenyin.

I ara resulta que ve el Obama i diu que el poble te drets. Vaja home, com és possible que tinguin drets aquestos moros. Si només deixem que en vinguin uns quants de tan en tan a casa nostra per explotar-los lo que ens vingui en gana. Perquè facin lo que nosaltres no volem fer i a un preu que no acceptaria absolutament ningú. No fa falta dir-lis que els necessitem com l'aigua de Maig per mor del nostre cada dia mes gran envelliment i baixa natalitat. No, això no. Val mes mostrar-lis la nostra superba i fer-lis el favor de que vinguin a gaudir de les nostres engrunes.

I ara aquestos àrabs ho volen fotre tot enlaire pensant-se que tenen drets.

Amb lo bé que estàvem.

Mecachis.

Principis de la humanitat

Diuen els que hi entenen que el gran canvi social a la humanitat es va produir en el moment que es trenca la forma de vida de societat caçadora-recolectora i es passa a comunitats agrícoles-ramaderas. L'adopció del nou ordre econòmic derivat de la domesticació, va comportar la primera gran transformació social, es a dir, la sedenterització de les comunitats humanes.

Com a conseqüència de tot això apareixen excedents productius derivats de l'agricultura i que provoca que es tinguin que construir sitges per guardar-lo.

La desigualtat social comença en el control de la distribució de l'excedent que, en un primer moment pertany a tota la comunitat. La estratificació social comença amb la aparició de la propietat privada de la producció i la distribució de l'excedent que va dur inevitablement a la classificació dels individus segons la seva riquesa econòmica.

La desigualtat social va repercutir en l'especialització en el treball i els religiosos van ser els primers especialistes que van deixar constància de la seva presencia.

Aquesta pauta de desenvolupament social va ser usual en els imperis que varen sorgir com Sumer i Egipte.

Un altra activitat especialitzada, vinculada a l’aparició de les primeres civilitzacions, va ser la institucionalització de la guerra, activitat que proporciona grans beneficis económics i sense la qual no es possible explicar el poder que van adquirir aquestos imperis.

Estem parlant de 7.000 a. J.C.

Doncs tampoc hem evolucionat gaire, no?