Artur Mas

Es cert que en mig d'una campanya electoral en que l'objectiu és guanyar les eleccions o, com a mínim, millorar els resultats obtinguts en les anteriors, es diuen moltes coses que tenen només l'objectiu de aconseguir quants més vots millor, independentment de que si lo que dius ho podràs complir o no.

Dic tot això després de llegir acuradament el programa del senyor Artur Mas sota el lema "Un canvi per aixecar Catalunya".

Doncs bé, a part de les qüestions semàntiques que podran firmar tots els altres partits com a bases de proposta: recuperació de valors com l'esforç, la feina ben feta, l'estalvi, la responsabilitat, la solvència o la seriositat (no sé quan ho hem perdut tot això) diu moltes altres coses que son de difícil compliment o, per lo menys, ens hauria d'explicar com ho pensa aconseguir.

L'objectiu únic és superar la crisi, evidentment, i proposa recuperar el creixement econòmic i crear ocupació, i fer un canvi d'orientació del model productiu. Tot això sense pujar impostos que poden retardar la recuperació, moderació fiscal i, si les condicions pressupostaries ho permeten, revocarà els augments aplicats en els darrers mesos. O sigui que de tot lo proposat, res de res. Com que no hi ha pressupost suficient no toquem res de lo que ja hi ha. Solucionat.

Un altre objectiu és tornar a la normalitat el finançament de les empreses i les famílies donant accés al crèdit a través d'avals públics que cobrirem amb una nova emissió de bons (em semblava que havíem criticat l'emissió actual) que no dedicarem a necessitats de tresoreria com l'actual si no a finançar l'activitat productiva del país.

A casa meva això es un augment del deute que va en contra de la heterodòxia europea, que tampoc vol dir que sigui la bona, però es la dels que manen.

I la política social?

No sap el que és.

I el famós concert econòmic?

Ja no en sento parlar.

I de que caurà la Sagrada Família?

Tampoc.

I del senyor Millet?

Com si no hagués existit mai.