Mariano Rajoy

Diuen que els estruços quan es senten amenaçats per un perill van ficant el cap a un forat per allò de que no ho veig no hi és, i tan amics. Jo crec que més aviat surten follats com ànima que veu el diable ja que corren lo seu, o be son capaces de defensar-se amb les grans potes que tenen.

Doncs el senyor Rajoy ens fa una mica com la primera opció del estruç i que, en consecuéncia no ens porta a enlloc, es a dir, al davant del greu problema que li representa el cas Bárcenas i el suposat finançament irregular del seu partit fica el cap a dintre del forat i ja no existeix res de res.

La cosa ja comença a fer una mica de pudor i ja no només és la premsa i l'oposició qui li recorda el tema sinó que ja se senten veus al propi partit i d'alguns presidents autonòmics demanant una definició vers el cas i que es donguin explicacions vers aquest presumible moviment de diners fraudulent que ha permès que se'n beneficiés tant el partit com molts dels mandataris del mateix, ministres i el president del govern en aquell moment (Aznar) com el propi tresorer arribant a tenir al voltant de 38 milions d'euros en un compte a Suïssa.

Com que lo primer que va dir, per allà primers de febrer, que el PP no havia repartit diner negre i que el seu partit era un exemple de transparència, després va dir que tot lo que feia referencia a lo que sortia a la llum vers el Bárcenas no era veritat "excepto alguna cosa", els fets posteriors i lo que es va investigant l'estant deixant bastant malament. De fet si hi ha "alguna cosa" ja hauríem d'explicar quina és aquesta cosa en tota la seva amplitud, perquè això de que només es va fer un préstec al Pío García-Escudero per fer arregles a casa seva provocats per un atemptat terrorista, és un conta de fades.

I el senyor Rajoy aplica aquest principi del "no sabe, no contesta" a tot lo que fa referencia a les decisions de govern. No tenim cap solució per la crisi, depenem de lo que digui Brusseles o la Merkel, no atenem a res de lo que digui la gent que les passa prostitutes, tenim atur per un tub, quan donem dades macroeconòmiques no son certes, quan donem dades de creixement tampoc i sempre hem d'esperar a veure que diuen els que estan per sobre dels Pirineus per saber a on estem.

Be, a on estem de malament, perquè fins avui no tenim ni una sola dada positiva.

Dic mentida, una dada bona la tenim. La prima de risc està baixant a mínims anuals i tolerants amb el finançament del dèficit. També es cert que quan baixa per nosaltres també baixa per tothom i es veu que la causa és entrada a Europa de diner asiàtic (sembla que del Japó majoritàriament) buscant interessos més elevats que no els que tenen a casa seva.

De donar alguna solució al problema de finançament per Catalunya ja no cal que en parlem.

Senyor Rajoy tregui el cap del forat i vigili que el dia menys pensat no li fotin d'alguna manera un cop de peu als dallonses.