La veritat, tot
sigui dit, es que desconeixia totalment aquesta paraula (moltes
altres també) i, per descontat, el que volia dir. He tingut que
llegir una mica més per poder-me assabentar ja que lo que veus de
diferents formes de protesta son precisament això: protestes.
Però vet aquí que
la paraula escrache defineix una forma específica de protesta.
S'aplica a quan un grup de persones enfoquen la seva disconformitat
directament a una persona en concret i ho fan en la seva vida privada
lluny dels llocs públics i dels conductes normals.
Es veu que això
ens arriba des de l'Argentina a on va néixer durant la dictadura com
a forma de protesta pacífica al davant de responsables d'abusos i de
desaparicions de familiars.
Doncs escolta. Hi
estic del tot a favor.
He vist que grups
de persones s'han dedicat a emprenyar a la porta d'un polític, de
perseguir-ne un altres pel carrer, per penjar cartells a la porta
d'un altre i altres manifestacions directes.
Doncs mira, ja em
sembla bé que les persones que tenen responsabilitats sentin a la
seva pròpia carn els efectes de les seves decisions de la mateixa
manera que les senten els ciutadans que les pateixen.
Em poso jo al
davant. Si em passa a mi que per una execució hipotecaria d'una llei
injusta que només afavoreix als banquers de la que el Gobern actual
no m'ha defensat, que llavors ve el Tribunal de la Unió Europea i,
per vergonya de qui governa, considera que la llei és abusiva i
obliga a modificar-la en favor dels que la pateixen, i el PP (força
governant) lo que fa son les mínimes modificacions per deixar-ho tot
com està.....no sé si lo que jo faria entraria dintre de l'amplitud
de la paraula escrache. Crec acuradament que se'm quedaria curta.
A veure. Li han
trencat alguna cosa a aquesta gent? Un bras? Una mà? Els han fet
fora de casa seva? Els hi han tret diners? Li han trencat el cotxe?
Ho saben que per mor de les seves decisions hi ha gent que s'ha
suïcidad?
Doncs per sentir al
clatell l'escalfor de la gent descontenta amb lo que fan no és cap
delicte.
Es pot dir que
aquestes persones fan lo que els hi diuen, que ells només on un vot
a la Cambra i que el seu pes polític és gairebé nul. Hi estic
d'acord. Però això no és el nostre problema. Ells varen sortir
diputats o senadors a una llista oferida pel seu partit com a
"millors" amb els nostres vots i en son responsables de les
seves decisions. I si no estan d'acord amb elles ja saben a on han
d'anar a protestar. I sinó que pleguin, que això de fer-se polític
per inflar-se de calers públics ja s'ha acabat.
Un polític és
elegit per gestionar acuradament els diners públics que posem a les
seves mans. I és responsable de lo que fa
Ho saben que la
dictadura ja fa temps que es va acabar?
O és que només és
"teòricament"?
Em permeto incloure una valoració de l'amic Luri, blogger del "Café de Ocata"
ResponderEliminarLo diré de manera consignataria (como si me estuviera escracheando ante su casa):
¡Muy mal la Cospedal por acusar de fascista al personal!
¡Muy mal la Cospedal por expropiarle el hablar a la izquierda universal!
¡Muy mal, porque fardar de moral es harina del costal del otro lado del bancal!
¡Está muy mal no respetar de la izquierda el copyright!