Hem viscut un altre enfrontament Barça-Madrid o Madrid-Barça, tant li fa, que ens ha deixat moltes coses interessants. Ha sigut un doble partit més diferent que els altres ja que l'imatge entre els dos enfrotaments ha estat desigual.
En el primer em va sorprendre el plantejament tan cautelós del entrenador, donant per fet que havent-hi molta gent al mig del camp amb possibilitats de prendre-li la pilota al Barça i donat-la ràpidament a un davanter ja en hi havia prou per fer un parell de gols. I si no ens en feien cap, doncs mitja feina ja estava feta. Res de plantar-li cara. El Pepe al mig del camp per donar patades i ja esta.
En el segon em va sorprendre el plantejament, perquè era totalment a l'inversa. Gent per jugar a futbol i anem a l'atac des de el primer moment. Aquí li dono la raó al Guardiola quan deia que ells no tenien res a perdre i sí molt a guanyar. La gent madridista ja demanava el caure dempeus. Perdre sí però d'un altre manera. Ara sí donant la cara. Sort en varem tenir de que la veien quadrada i que el Pinto no tenia el dia massa dolent.
Tot i això hi van haver-hi uns protagonistes més destacats. A saber.
El Pepe. Aquest paio s'ho ha de fer mirar. El futbol és un joc de contacte però mentre hi ha la pilota pel mig. I encara aquesta no és cap excusa per anar donant patades a tort i a dret amb l'única finalitat de fer mal o de crear dubtes al contrari vers si en sortirà ben parat quan tingui la pilota. No hi ha res que justifiqui una agressió al contrari. No tot si val en aquest esport.
El Mourinho. Un gran entrenador que ha perdut el nord. No tot és vàlid per guanyar un partit. Va arribar per acabar amb l'hegemonia del Barça i com que no ho ha aconseguit (fins ara) hem de llençar merda per arreu encara que no hi hagi cap fonament. Llençar els seus jugadors contra el seus oponents com si fossin gladiadors, contra els àrbrits, la premsa que no sigui la seva, i només dir que ell solet esta en possessió de la veritat i que no s'equivoca mai, tampoc ens porta en lloc. El futbol, encara que polititzat, continua sent un esport i si no pots guanyar, per lo menys, has de sapiguer perdre.
El Rosell. En tot el merder del primer partit, per mi, no ha estat a l'altura. Això de no voler intervenir per denunciar al Pepe és molt còmode. Amb aquesta postura no defensa els seus jugadors ni l'institució. Hem d'esperar que els hi trenquin una cama al túnel dels vestidors per començar a protestar? Que tenim por de quedar malament? Amb qui?
Si el problema anés a l'inversa tindríem ja un munt de judicis per lo penal. A mi la bona relació amb el Florentino o el Madrid me la bufa. Ells no ens tenen en gaire consideració pel que veig. Es que ja en van moltes i no ens volem donar per entesos. Guanyem, si. Però no en hi ha prou. Som persones. I com a tal volem ser tractades. Si ells no ho son s'els hi ha de dir.
El Comitè de Competició. Uns inútils. Si l'excusa per no castigar el Pepe és que no se li han hagut d'amputar els dits al Messi és per mi suficient per consultar amb un advocat per veure si hi ha delicte. Si el Piquè (per posar un exemple) li trepitja una mà al Cristiano sense pilota com a mínim li cauen deu partits si és que li deixant acabar la temporada. I ho va veure mig món lo del Pepe. Lo que vol dir que no tenim gens de vergonya i que la mà (sense trepitjar) del Florentino és molt llarga.
Això és el que jo penso.
No hay comentarios:
Publicar un comentario