Independència

Amb tot aquesta turbulència que estem veient al nostre voltant vers aquest nou camí que suposadament hem pres cap a la independència, haig de dir que estic una mica desconcertat.

Deixant de costat el cor i intentant analitzar les coses  fredament jo tot això no ho veig gens clar.

En primer lloc perquè no hi ha la figura que ens hi pugui portar. No hi ha ningú que aglutini les aspiracions de la nostra societat cap aquest fi. No hi ha cap "lider" convençut del que vol fer i que tingui un "full de ruta" cap aquest nou destí.

Evidentment el senyor Mas no el té i CiU tampoc. Ara, darrerament, s'han pujat a aquest carro perquè la gent empeny, està fins els dallonses de tanta bestiesa i de que li  prenguin el pel. Davant d'això res millor que agafar la senyera i convocar eleccions  per veure si amb la ben-entesa podem treure més vots que no les anteriors aprofitant que el PSC ni "está ni se le espera". Ha desaparegut del mapa polític. Intentar d'aconseguir una majoria que no el faci dependre de ningú i poder-se treure a la Camacho de sobre.

I com que lo del pacte fiscal era vendre fum ara ens hem pujat a aquest cavall que ens pot portar a tenir més vots i tenir més poder que, en definitiva, és el que es tracta.

Perquè .....a veure, per anar cap a la independència .....quins camins hi han?

Doncs que jo conegui (i també es cert que no ho sé tot) només en hi han dos: el legal i el del article vint-i-sis.

El camí legal te la negociació com a punt de sortida. Es a dir, ens llegim la Constitució i si no trobem el camí adequat (que no hi és) dons s'ha de canviar. Això sí que ens ho permet la Carta Magna en el seu article 168 per poder-la reformar. El Parlament de Catalunya pot demanar la seva revisió i enviar-la al Congrés per la seva aprovació.

L'idea d'un referèndum perquè la gent es defineixi en lo que vol no està previst i vist l'èxit que va tenir la petició per part del senyor Ibarretxe al país Basc no crec que es pugui fer. De fet val més que no es convoqui perquè tinc els meus dubtes de que sortís que sí per una majoria acceptable. I el senyor Mas també ho creu. Aquest referèndum negatiu seria un bàlsam per la seva política per buscar noves vies per un nou tipus de finançament.

Si el Congrés donés via lliure a aquest canvi de la Constitució que ens permetès començar el procés d'independència, llavors s'haurien de començar les negociacions entre l'Estat i Catalunya per anar establint els passos que aniríem fent fins arribar a la total separació d'Espanya.

L'altra camí es per l'article vint-i-sis, es a dir, unilateral-ment i per la cara, cosa que seria molt ben vista per tots nosaltres però que porta altres problemes a la motxilla. Aquí sí que el punt bàsic és el referèndum que, amb una amplia majoria, ens donaria la força moral per intentar segui  aquest camí. Consulta que també s'hauria de fer per l'article vint-i-sis abans que res. L'avantatja d'aquest procés és que no hi ha punt de tornada. I aquí ja hi entra la postura internacional. Estem a Europa. Caldria tenir molt ben lligada la postura europea abans de prendre una decisió ja que aquestos manen més que no els espanyols. No fos cas que tinguéssim un desengany. També es cert que sortint dels Pirineus tenen un concepte molt més obert de lo que és la democràcia i per aquí els hi podríem entrar millor. Però amb l'oposició frontal d'Espanya que faria punys i mànigues per fer-ho enredera, amb una base legal que no es pot deixar de costat.

Doncs em sembla que, mes o menys, això és el que hi ha.

Una cosa és segura: la independència l'aconseguirem.

Quan?

Jo crec que hem d'esperar la figura que ens hi porti.

Avui un fill meu, parlant del tema, em deia: "llàstima que el Guardiola no fos polític".

Doncs avui seria una bona solució.

De tota manera jo ja tinc la butlleta preparada amb un "SI" gros com un "Castells".