A dos mesos del 20N

Estem a punt d'obrir la campanya electoral que donarà pas a les eleccions generals del proper 20 de Novembre.

Donades les enquestes, lo que es llegeix al diari o es veu per la tele es que estem al davant d'una disjuntiva: sembla que guanyarà el PP però la gent miraria amb bons ulls que el president fos el Rubalcaba. Això vol dir que la massa votant vol un canvi, per allò de que mes malament ja no pot ser,  però no se'n refia ni un pel del Sr. Rajoy. I jo crec que s'entén perfectament. El líder del PP fa gala d'una ambigüitat tant gran a l'hora de prendre postures vers els problemes (corrupció al seu partit, per exemple) que no se'l veu capaç de prendre decisions ell solet vers els tot el que li espera. De fet és més important el que calla que no el que diu, es a dir, es fa uns tips de dir lo que la gent vol sentir, molt més que no parlar de les solucions als greus problemes que patim, no fos cas que això li restes vots. El més important és el poder, no tant si serè capaç de fer el que calgui.

Nosaltres ja ho patim una mica aquí a Catalunya a on el Sr. Mas ja no se'n recorda gens de lo que va dir en campanya: que ells tenia solucions per tot, que tot es podia arreglar i que si no es feia era perquè els socialistes no ho sabien fer. A l'hora de la veritat retalls purs i durs de tot tipus, menys als rics, esta clar, que es veu que l'impost de successions els hi feia molt de mal. I a més a més anem de bracet amb el PP que ens ha putejat i ens puteja lo que no està escrit (alcalde de Badalona) , lo que vol dir que de política "catalana" res de res. Ens omplim la boca de "pacte fiscal" i a mi m'agradaria saber a on comença i a on s'acaba aquest pacte. I si l'ha de fer amb el PP..... anem llestos.

Del Sr. Rubalcaba tampoc se'n podem dir moltes flors. Potser sí que és un bon polític però em fa l'efecte que és més del que ja tenim: anar a Alemanya a veure que ens diu la Merkel que em de fer. Aquesta sí que ha sigut capaç de posar als dos partits ben drets.

Si s'ha de canviar la Constitució per fer el que demana, doncs es fa i llestos, no fos cas que s'enfadés.

I per Catalunya del PSOE no en hem d'esperar res de bo, com sempre. O si no mirem el que li va passar al nostre Estatut. Amb el Rubalcaba tampoc ens anirà gaire bé.

Total, política de dretes a dojo fins que els que tenien beneficis els tornin a tenir. Arribat a aquest punt ja mirarem si creem llocs de treball.