Avui he llegit a "El Periódico" un debat vers la reforma de la llei electoral entre sis experts en Ciència Política amb l'objectiu d'aportar propostes que milloressin la representativitat de la gent en la política.
Doncs aquestos sis experts no es posen d'acord en la línia a seguir i jo, la veritat, tampoc hi entenc gaire.
Lo que si sé és lo que m'agradaria i crec que és el mateix que agradaria a molta gent.
Doncs aquestos sis experts no es posen d'acord en la línia a seguir i jo, la veritat, tampoc hi entenc gaire.
Lo que si sé és lo que m'agradaria i crec que és el mateix que agradaria a molta gent.
Primer. Els partits haurien de tenir uns valors, és a dir, defenso una política a capa i espasa, tinc una línia ben definida i lo que dic avui serveix per demà mani o no mani allà a on sigui. Lo que no puc fer es escriure davant del notari que no pactaré mai amb el PP i fer.ho un temps després sense que aquest partit s'hagi mogut gens en els seus postulats que diem que son molt diferents als nostres. Per lo mateix no pots defensar Catalunya des de casa i anar a Madrid i fer el contrari.
Segon. Jo vull saber a qui dono el meu vot. Es veritat que votaré una llista però també vull votar a qui em pugui representar. No vull una llista a on tothom farà el que digui el cap, lo que digui el partit o lo que els convingui en cada moment encara que s'aparti de la línia programàtica del partit. Jo vull votar a una persona pròxima i vigilar que fa el que m'ha promès. I si no ho fa la propera vegada en votaré un altra encara que continuï votant la mateixa llista.
Tercer. Fa falta molta més transparència. La classe política està només per satisfer la seva supèrbia, la seva carrera i el seu "status", i sembla que mai hagin de donar comptes a ningú. Si l'AVE de Toledo a Albacete només porta avui sis passatgers per viatge el que va donar el "vist i plau" al estudi de viabilitat i va donar peu a gastar una pila de diners públics inútilment ha d'anar a la presó per corrupte ja que la finalitat del projecte no era una necessitat evident. Es devia fer amb un altre objectiu com tantes altres vegades.
Quart. Auditories públiques. El cas Millet al Palau és una vergonya i lo que va passar aquí també ha passat a molt s altres llocs. A la gent que mou diners se l'ha de collar des de el primer dia. I els partits ens ha d'ensenyar fins l'ultim euro d'on venen els diners i si no en tenen prou per fer campanyes per sortir a la tele que ho facin directament als barris, o per lo menys que no m'embrutin la bústia amb paperetes de vots que no serviran per res.
Dit tot això també he llegit que s'han tancat a un despatx responsables de CiU i el PSC per pactar una modificació d'aquesta llei electoral. La que a ells els hi convingui.
No s'en assabenten de res.
No s'en assabenten de res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario