Estem fotuts

No tinc ni idea d'economia. Ja ho dic per endavant. Però és que cada dia que passa hi entenc encara menys.
Ara tenim a sobre de la taula la reforma laboral. Que si era necessària, que si no, que no s'ha fet bé, qu'és podia haver fet d'un altra manera, etc., etc.
Segons sembla estar a Europa te aquestes obligacions o servituds. S'ha de fer lo que s'ha de fer i no tens gaires opcions. Pel que sembla hem estat vivint per sobre de les postres possibilitats. Es veu que mentre hi ha hagut "toxo" per arreu la cosa es dissimulava, però quan ha esclatat la bombolla ens hem quedat amb el cul al aire, o, mes ben dit, surt a flotar que patim un greu problema d'endeutament. I, concretament, el problema real el tenim amb el endeutament exterior, ja que ens el devem a nosaltres mateixos, tot i ser important no te tanta influencia en els mercats europeus.
Resulta que si el devem al exterior, els nostres creditors son els alemanys i els francesos, i aquestos son en alguna manera els que volen cobrar algun dia i ens obliguen a prendre mesures. Sembla ser que d'això també en depèn la bona salud del euro. Devem calerons que no els podem tornar i hem de refinanciar el deute o be pagar el que devem i demanar-ne més per poder anar tirant.
També sembla ser que en anteriors crisis espanyoles la solució passava per augmentar les nostres exportacions encara que fos a costa d'una devaluació de la nostra moneda, cosa que ara no és pot fer, per lo tant no ens queda altre remei que baixar els nostres costos de producció i augmentar-ne la productivitat. D’aquí la reforma.
Tampoc entenc perquè la solució de devaluar era tan bona si quan teníem que tornar els calers ho fèiem amb dòlars i aquestos eren també mes cars.
Suposo que la solució era les divises que entraven pel turisme. Si era així també serà vàlida la solució en aquestos dolorosos moments.
Que vinguin, que vinguin molts i amb calerons.