Amics del treball

A finals del mes passat varem anar a dinar uns quants companys de la meva última i definitiva feina. Era una repetició d'un esmorzar que varem fer a finals de Setembre i ja hem quedat que la cosa te que continuar a finals de Maig. Suposo que la perspectiva és molt diferent dels uns als altres, però per mi és una situació que gaudeixo mot més que ningú. Entre altres raons perquè soc l'unic que no hi ha de tornar, però m'encanta escoltar tot lo que diuen i expliquen perquè em fan sentir a dintre de l'empresa estan-ne fora. Puc participar en tota la conversa perquè conec totes les persones, situacions, problemes i les seves consequencies, però és una autentica meravella els mirar-so des de l'exterior sense que t'afecti. Bé, si que afecta si hi ha algún maldecap per algún amic, pero també consola veure que ho saben resoldre tan be o millor que no quan et tocava fer-ho a tu. Le seves opinions, la seguretat amb que parlen, la seva visió de futur, la manera d'enfocar les coses, l'interés per millorar, la valoració de la realitat i la confiança en el seu desenvolupament fan que jo desitji que no s'acabi mai el dinar. M'encanta sentir-los. Em fan sentir a dintre. Amb tan bona gent no ha costat gens fer amics al treball.
Per altra part el lloc escollit tampoc te preu. Es un restaurant gallego de Sant Andreu de la Barca que tot lo que posen està de colló de mico. Demana lo que vulguis que no saps lo que estarà mes bo.
Noi, que llarg que se'm fa esperar al mes de Maig.