Jo crec que és una de les coses més boniques d'aquest mon, el tenir amistats que és perpetuen en el temps. Concretament ahir, dissabte, varem anar uns quants a dinar a casa de l'Angelita i el Jordi i, francament, ens ho varem passar d'allò més bé i no parlo només per mi. I és que fa molt de temps que ens coneixem i hem fet moltes coses tan de solters com de casats. Tothom coneix tota l'historia i la vida de tots els altres. Mires enredera i veus que pots parlar de les noces de tots ells encara que en tots els casos parlem de més de trenta anys. Be, hi ha un matrimoni que fa menys temps, però és l'excepcìó que confirma la regla. Xerrameca, bromes, discussions i tot amb un molt bon àpat a la taula i un molt bon beure en mig d'un servei molt acurat. La nostra anfitriona va treballar de valent en que tot estés correcte fins l'ultim detall i a fe de Deu que ho va aconseguir. Lo fotut és que tothom va pujant el nivell a l'hora de convidar-te a casa i després quan et toca a tu....
Tot sigui pels amics de tota la vida.
Diuen que qui te un amic te un tresor.
Collons que rics som tots nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario