domingo, 23 de octubre de 2011

ETA

Aquesta setmana, i especialment el dia 20, ha sigut d'una gran intensitat en notícies. Concretament: el corredor del Mediterrani, el final de la guerra civil a Líbia amb les imatges de la mort del Gaddafi i, sobretot, l'abandonament de la violència per part d'ETA.
Aquesta última és per mi la més important tan per la seva proximitat com per ser d'una efectivitat immediata. ETA deixa de matar, i això és el més rellevant.
Aquest fet ha estat analitzat pel dret i pel revés en tots els diaris tant en les seves editorials, com a través d'articles d'opinió i també en les entrevistes a diversos dirigents o representants del poder polític.
Hi han comentaris per tots els gustos. L'esquerra nacional es felicita del moment, de lo que ha aconseguit, del final del patiment i de la seva visió política, policial i d'actuació de la justícia per arribar a aquest èxit.
La dreta nacional sembla que se sent una mica incòmoda. Veu en aquest fet un transfons polític que no li agrada gaire. Posa per davant el reconeixement al dolor de les víctimes del terrorisme (cosa lògica per altra part) i no dona a ETA per acabada fins que no entregui les armes.
De tota manera qui realment se sent alleujada és tota aquesta gent que ha estat amenaçada per la banda terrorista i que durant molt de temps ha tingut que portar seguretat personal, mirar cada dia per sota del seu cotxe per no trobar-hi una bomba i per no trobar a la bústia la carta que ens demana una quantitat d'impost revolucionari.
Tornar a la oblidada llibertat normal és el que realment canvia en un temps mes o menys curt en la societat basca. I això és el realment més important. Ens estalviem més víctimes, més dolor i més patiment. Son quasi un miler els morts de tants anys de terrorisme i em mereix moltíssim respecte lo que han patit totes aquestes famílies, però també és molt important que no en hi hagin més.
La pregunta que em faig és, però, perquè ara. I la possible resposta és perquè venen eleccions. En l'última consulta municipal a Bildu les coses no li van anar malament i l'esquerra abertzale a través de la nova coalició de Amaiur, formada per Bildu més Aralar, sense la motxilla del terrorisme, espera treure'n un molt bon redit. Avui el repartiment dels diputats bascos és el següent: 9 pel PSOE, 6 pel PNB i 3 pel PP.
Què passarà a partir del 20 N? Doncs que tot això se'n anirà en orris i Amaiur se'n podria emportar al voltant de 5 o 6 diputats ( a costa del PSOE) potser els mateixos que el PNB i la possibilitat de tenir un grup parlamentari, quedant la resta a repartir entre els socialistes i el PP. Molt diferent del que tenim avui.
Aquesta pot ser la nova realitat de les properes eleccions generals i a esperar les autonòmiques del 2013 amb el Sr. Otegui....ja fóra de la presó per optar a ser lehendakari?
Ens esperen temps convulsos i veurem com és capaç de gestionar-ho el PP, perquè farà falta una gran visiò política que em fa l'efecte que no té.

miércoles, 5 de octubre de 2011

Canal9

Mira tu que en tot això de que a València no es pugui veure TV3 i, per contrapartida, aquí no veiem el Canal9 no m'ha tret mai la son. Inclòs quan pel carrer alguna vegada em demanaven la firma perquè el valencians pugues-in veure la nostra TV la meva resposta era negativa per allò de que eren ells qui ho tenien que demanar, que jo no tenia cap intenció d'obligar-los a veure un canal que no volien.
Vaja que com a molt ho vaig atribuir sempre a problemes de llengua entre el català i el valencià sota l'impuls del "búnquer barraqueta". Avui dia la dreta a València es veu que és forta.
I a més a més jo d'aquest canal només veia pelí-cules del Oest a les cinc de la tarda quan estava de vacances i si eran bones i no les havia vist. Absolutament res més i per lo tant no me'n podia fer cap idea del que deien els seus informatius. O sigui que si em treien la senyal a mi ni fu ni fa.
Doncs resulta que el problema real era que la TVV estava totalment controlada pel senyor Camps i la senyora Barberà i, evidentment, la TV3 se'ls hi escapava de les mans. Només cal dir que la antiga cap de premsa de Camps, la senyora Núria Romeral és avui la directora general de Canal9.
Es veu que per aquest canal el cas Gürtel no existia i, si en tenien que donar alguna informació ho feien cap al final com aquell que no vol la cosa. O sigui que la manipulació informativa era de les que crea escola, cosa que havia sigut denunciada moltes vegades per sindicats i partits de l'oposició. No calia establir cap censura perquè les notícies ja tenien el color adient abans de veure la llum.
Ara ja entenc el perquè de no voler la TV3. Els valencians sabien més de casa seva veien la nostra tele que no pas la seva. La nostre no és que sigui un model d'independència informativa absoluta però te'n pots assabentar de moltes coses a favor i en contra de qui mana, al menys fins un cert nivell. Però allà baix el control és absolut per lo que ens expliquen, i clar, si tenien els valencians que posar televisió estrangera per tenir una visió més real de les coses, això no podia ser. I fan fora la senyal.
Quines coses.
I quanta merda.