Punto Pelota

 A casa nostra, amb prioritat, es veu TV3. Una mica perquè és en català i un molt perquè es un canal de qualitat. A nosaltres ens satisfà bastant i els informatius solen ser tot lo objectius que es pot demanar. Per cert que fa un temps em varen parar pel carrer per demanar-me la signatura perquè es pogués veure la TV3 a València. Evidentment no vaig signar. Si els valencians volen veure aquest canal que el demanin ells. No crec que els hi haguem de posar entre cap i coll. I ara resulta que han apagat la senyal des de València. Doncs tan amics. Ells s'ho perden.
Doncs per lo que a mi respecta hi ha dos canals als que no hi vaig mai i per mi els podrien tancar. Em refereixo a Telecinco i Intereconomia. Dels dos tinc informació de lo que donen a través dels programes APM i Cracóvia, es a dir, quan tenen a bé fer menció en clau d'humor i amb això ja en tinc ven bé prou per no entrar-hi mai. Ja me'n faig una idea de com va el tema i no hi tinc gens ni mica d'interès.
Però ara resulta que estic a Eivissa a un lloc apartat del mon, amb molt de temps lliure i, per una vegada, vaig deixar de banda les meves conviccions i fent anar el comandament a distancia em vaig parar un moment a Intereconomía que feien el programa Punto Pelota. I com que havia guanyat el Barça i empatat el Madrid doncs em va picar la curiositat.
Vaig veure el programa ja a les acaballes. Vaig arribar al moment en que estaven deixant al Forlán del Atlètic de Madrid com un drap brut. Crec que hi havien en total set persones a parlar i només un el va defensar lleugerament. Li varen dir de tot, des de dubtar de la seva professionalitat fins que el tenien que fer fóra. Tot seguit varen entrar en el partit del Barça. Lo primer que se sent és que els dos primers gols varen ser en fora de joc. Es passen imatges de les jugades conflictives una mica depresa perquè no es vegi bé i en cap moment es para la imatge i es fa una ratlla per confirmar la posició del defensa i del davanter, per lo que tot queda clar per ells. A altres programes ho varen fer i va quedar clar que no en hi havia.
Després hi va haver molta polèmica amb si te mes dies per descansar el Barça que el Madrid, que si els horaris afavoreixen al Barça, que si els calendaris també, que els que manen van contra el Madrid, etc.
Llavors passem al partit del Madrid.
Només hi havia un problema. Si a l'ultim minut era penal o no una possible falta a Benzema. Ho varen passar endavant i enredera tantes vegades com varen voler.
Unanimitat. Era penal. A mi em va semblar una llufa com una catedral del davanter madrileny, que després es llença a terra per dissimular la cagada. Doncs bé, a partir d'aquí no he sentit mai més bestieses. De tots colors.
Jo ja entenc que un programa esportiu ha d'anar de la ma del equip local. A casa nostra també passa, no ens enganyem. I si no que els hi preguntin als de l'Espanyol a veure que opinen. Però entre poc i massa.
A mi em faria vergonya comportar-me d'aquesta manera a un esdeveniment públic d'aquesta mena.
Un ridícul espantós.
Ah, i amb tot de missatges a sobre de la pantalla de gent que els va enviant, alguns per sobre de la ratlla de la mala educació tant a favor del Madrid com a favor del Barça.
En fi. Mai més. Torno cap a TV3.

Volen llibertat

Estic bastant sorprès. No es que em vulgui donar d'entès però em sorprèn el trasbals polític de tot el nord d'Àfrica. Quan va esclatar la revolta a Tunísia, era bastant clar que la propera víctima era Egipte per moltes raons: era el país més poblat, portava 31 anys de dictadura, tenien 20 milions d'internautes lo que volia dir una gran comunicació amb l'exterior i molta informació, i un grup d'islamistes moderats semi-tolerats però que en un moment donat podrien tenir la seva influencia en un canvi de política.

Després d'aquestos dos països, per mi el tercer era Alger. Pensava que si l'obertura dels anys 80 i 90 els havia portat a una encoberta guerra civil amb els islamistes, ara que aquesta revolta fugia de tot caire religiós i amb la experiència anterior les coses podien anar d'un altra manera.

Doncs no.

Hi han hagut altres països que han destapat molt abans les seves ansies de llibertat a pesar de ser petits bé en població, be en territori. Per això dic que m'ha sorprès molt el Iemen i Líbia. En aquest últim cas perquè l'actitud del Sr. Gadafi ha sigut l'esperada i no em pensava que les libis hi posessin tantes ganes coneguen de sobres la repressió que els esperava. El Gadafi ha entrat a sang i foc. Fins ahir es parlava de més de 200 morts i que fin i tot havien bombardejat zones de Trípoli. Fer això contra els civils vol dir dos coses: o el poder esta desesperat o estan completament tocats del bolet. En ambdós casos les coses apunta'n a un final amb molta sang.

Veurem que passa en les pròximes setmanes.

Lo que va començar a Tunísia avui ja ha arribat fins i tot a la Xina.

Mai havia estat tan de temps llegint diaris, buscant per Internet i veient noticies per la tele.

Es un procés fascinant, encara que, com a conseqüència, ens pugin el preu de la gasolina.

Jo el pago a gust.

Reflexions

Qui més, qui menys, estarà d'acord amb mi en que per Espanya tirar pedres contra Catalunya dona prestigi o te valor afegit. I això sembla que s'està convertint en un esport nacional. Exemples en tenim molts. Els últims, lo que li cau a sobre al entrenador del Girona, el Sr. Raúl Agné, per respondre en català a un periodista que li formula la pregunta amb aquest idioma. No només hi ha l'imbècil de torn que se sent ofès en els seus valors patris, sinó que a la premsa "carca" s'expliquen les coses de la manera que més els hi convé, es a dir, foten-li canya al Raúl per no fer servir només un sol idioma. I també que després de que la pel.lícula catalana, "Pa negre", hagi guanyat uns quants Goyas es faci sevir l'adjectiu de "catalana" per desprestigiar-la i obviar la seva qualitat. Això si es que mereix un article, que per certs diaris de detres aquest any no han existit els Goya.

També es cert que hi ha gent culta, que no te aquest sectarisme, que és objectiva, sap raonar i valorar les coses segons amb sentit comú i li dona premis a una pel.lícula només perquè la considera bona sense donar importància a la seva catalanitat. Lo normal.

I anant després cap a l'altra banda, haig de dir que a mi el Sr. Laporta em va pena. Aquest senyor te tant d'afany de protagonisme que no veu més enllà dels seus nassos.

Ara resulta que lo primer que hem de posar a sobre de la taula és el camí que ens ha de portar cap a la independència. I suposo que, evidentment, l'haurà de liderar ell mateix.

Només faltaria. Es un vident i en sap molt més que tots els altres. Ningú fins ara ho ha vist tan clar. I mira que en tenim de polítics fent política. Però ves per on, no és el primer que llueix d'independentista però quan tenim la paella pel mànec, es a dir, aconseguim el poder, ens oblidem d'aquesta bandera i mirem cap a un altra banda. I aquest paio si per tenir protagonisme ha de crear un partit, el crea, i si ens dona popularitat quedant-se en calçotets al aeroport, doncs ens hi posem. Lo principal és sortir als medis com ja feia quan era president del Barça que quan no sortia per la tele era perquè estava malalt.

Tinc el mateix sentiment d'independència que tenen la immensa majoria dels catalans, però m'emprenya molt que em vulguin manipular i molt més amb aquest tema. Ja em toquen prou els cococs els de fora com per aguantar aquest personatge a casa.

Hi han valors que mereixen una mica més de respecte.  

El Nord d'Àfrica

Hi ha que veure com canvien les coses. El que ahir era negre avui és blanc i els governs de tot el Nord d'Àfrica que ahir eren mantinguts pels Estats Units com a model fent de barrera contra els islamistes i amb total satisfacció per part d'Europa, avui son uns corruptes, dictadors i usurpadors de la llibertat del poble.

Que ho son no ho dubta ningú doncs es calcula que la fortuna personal del Sr. Mubàrak està entre els 40.000 i 80.000 milions de dòlars, i trenta anys d'un poder ferri amb un estat d'excepció permanent no és qualsevol cosa, posant per exemple; però ja fa temps que ho son i quan ara la gent del poble es tira al carrer i sembla que no hi ha qui ho pari ara donem la volta a la truita i els Sr. Barack Obama diu que ja en hi ha prou i que s'han de respectar els desitjos del poble.

Els europeus ens quedem agafats una mica en fals perquè el "status" que hi havia ja ens anava bé. A nosaltres que ens importa el benestar de la gent si lo que volem son unes vacances tranquil·les i sense problemes a Turquia, Egipte o Jordània. Que perquè nosaltres estem bé els hi han de fotre canya, doncs que els hi fotin però que no ens emprenyin.

I ara resulta que ve el Obama i diu que el poble te drets. Vaja home, com és possible que tinguin drets aquestos moros. Si només deixem que en vinguin uns quants de tan en tan a casa nostra per explotar-los lo que ens vingui en gana. Perquè facin lo que nosaltres no volem fer i a un preu que no acceptaria absolutament ningú. No fa falta dir-lis que els necessitem com l'aigua de Maig per mor del nostre cada dia mes gran envelliment i baixa natalitat. No, això no. Val mes mostrar-lis la nostra superba i fer-lis el favor de que vinguin a gaudir de les nostres engrunes.

I ara aquestos àrabs ho volen fotre tot enlaire pensant-se que tenen drets.

Amb lo bé que estàvem.

Mecachis.

Principis de la humanitat

Diuen els que hi entenen que el gran canvi social a la humanitat es va produir en el moment que es trenca la forma de vida de societat caçadora-recolectora i es passa a comunitats agrícoles-ramaderas. L'adopció del nou ordre econòmic derivat de la domesticació, va comportar la primera gran transformació social, es a dir, la sedenterització de les comunitats humanes.

Com a conseqüència de tot això apareixen excedents productius derivats de l'agricultura i que provoca que es tinguin que construir sitges per guardar-lo.

La desigualtat social comença en el control de la distribució de l'excedent que, en un primer moment pertany a tota la comunitat. La estratificació social comença amb la aparició de la propietat privada de la producció i la distribució de l'excedent que va dur inevitablement a la classificació dels individus segons la seva riquesa econòmica.

La desigualtat social va repercutir en l'especialització en el treball i els religiosos van ser els primers especialistes que van deixar constància de la seva presencia.

Aquesta pauta de desenvolupament social va ser usual en els imperis que varen sorgir com Sumer i Egipte.

Un altra activitat especialitzada, vinculada a l’aparició de les primeres civilitzacions, va ser la institucionalització de la guerra, activitat que proporciona grans beneficis económics i sense la qual no es possible explicar el poder que van adquirir aquestos imperis.

Estem parlant de 7.000 a. J.C.

Doncs tampoc hem evolucionat gaire, no?

Polítics

Fora bo, o al menys a mi m'agradaria, que els polítics fossin una mica més transparents o, per lo menys, un xic més objectius en les seves declaracions. Sembla talment que tot s'hi val a l'hora de fer valoracions dient allò que realment ens interessa tingui que veure o no amb la realitat.

Ho dic més que res perquè els discurs polític quan s'esta a l'oposició no te res a veure en lo que es diu quan es disposa de la responsabilitat de Gobern.

No passaré a jutjar la feina del nou president de la Generalitat perquè encara és molt aviat (no es veu gaire canvi, en principi, tot sigui dit) però si manifesto el meu desencís pel canvi de tarannà.

M'agradaria que des de l'oposició es valoressin les decisions del executiu en la seva correcta mesura, aprovant lo que esta bé i donant noves idees vers lo que pot estar malament. Es a dir, diem a al gent lo que esta bé i lo que no encara que només sigui per instruint-se i a més a més guanyar una mica de credibilitat.

Avui això no passa, ni aquí ni en lloc. Quan estem a l'oposició tot es fa malament, tot és un desastre, no en encertem ni una, no fem costat a res i tothom qui mana és un inútil.

I quan formem part del Gobern, els governats veiem que lo que abans era negre ara es torna blanc, que tot és bo fent exactament el mateix, que aquesta és la política bona i que els que ara manem sabem molt bé el que fem encara que l'únic canvi hagi sigut el nom dels governants.

I l'ultima bestiesa que he sentit dir ha sigut el tracte que es dona al nostre independentisme. L'independència és un assumpte tan seriós ( a mi ja m'agradaria aconseguir-la) que no es pot tractar de la manera que es fa. Ara l'ultim que s'hi ha apuntat es el Sr. Pujol quan fins fa res ens deia tot el contrari. Això es confondre a la gent i crear falses il.lusions perquè tothom amb dos dits de front sap que avui dia no és possible. Podem sortir al carrer, fer manifestacions i cridar molt, però ningú amb responsabilitat farà un pas endavant perquè no resistiria ni el més mínim estudi econòmic. I no s'hi val de parlar només de lo que ens estalviaríem amb el nostre balanç econòmic amb l'Estat central. A mi digueu-me a on venem i el que i com i qui ho fa (ingressos) i d'on importem i el que (gasto) i lo que és factible de perdre si canvia l'actual estructura, i de passada feu-me números a veure quins son els costos del canvi. Quan tot això estigui sobre la taula veurem el que ens interessa més i llavors fem un referèndum que ja m'agradaria veure si es podria guanyar.

Això es seriós i ja en hi ha prou d'enganyar a la gent.

Primer voldria veure que fa el Pais Vasc.

Els imbecils

Desenganyeu-vos:
No es pot lluitar contra l'especie imbecil humana.
Ho sento però algú ho tenia de dir.

Tunísia

Estic molt sorprès i a la vegada expectant per tot lo que passa a Tunísia. Hi ha que veure, com, sense pensar-ho, evolucionen les coses. Tot comença amb el suïcidi del estudiant universitari, Mohammad Buzazi, per allà el desembre, perquè li varen confiscà el carro de verdures que era amb el què es guanyava la vida. Aquest fet desperta la consciencia de molts de joves que es veuen en la mateixa situació i les protestes es disparen i es massifiquen sense que el Gobern del president Ben Ali ho pugui aturar tot i la brutal repressió.

La situació avui dia és que hi haurà un nou Gobern a Tunísia, presumiblement més democràtic i que tots els països del nord d'Àfrica estan amb la por al cos. I molt més perquè ja hi han més joves que s'han immolat demanant millors condicions de vida, llibertat i futur a alguns d'aquestos països àrabs.

El nord d'Àfrica sempre s'ha caracteritzat per tenir governs del "morro fort" per diferents raons a conveniència dels Estats Units i d'Europa. Una d'elles ha sigut l'islamisme radical. I amb aquesta excusa han mirat cap a un altra banda quan no s'han respectat gens ni mica els drets humans. I molt més després del problema que va tenir Algèria precisament amb els seus islamistes.

De fet aquestes idees radicals tenen el seu cultiu en l'extrema pobresa tal i com va passar amb el comunisme en el seu dia. Si hi ha futur, esperança i una mig correcta distribució de la riquesa, això no passa. O no passa tan.

I avui dia amb la informació que corra per Internet i a l'abast de tothom és molt més difícil enganyar a la gent o fer-lis creure que les coses son com son i no d'un altra manera.

A veure com evolucionem en les pròximes setmanes, però les coses ja han canviat una mica. Per lo menys s'han suavitzat les mesures d'austeritat que només castiguen les classes més desfavorides amb un intent d'evitar les protestes generalitzades, però, modestament, crec que han fet tard. No sé si és una impressió o un desitj, però a lo millor aquesta acumulació de petites gotes pot acabar amb una bona riada.

I el problema més greu el te Egipte, després Algèria i el Marroc en menor mesura, perquè els altres només son quatre gats. Egipte suporta ja trenta anys de dictadura del Sr. Mubàrak. A veure que passa.

Com ja he dit al començament, estic expectant.