Tunísia

Estic molt sorprès i a la vegada expectant per tot lo que passa a Tunísia. Hi ha que veure, com, sense pensar-ho, evolucionen les coses. Tot comença amb el suïcidi del estudiant universitari, Mohammad Buzazi, per allà el desembre, perquè li varen confiscà el carro de verdures que era amb el què es guanyava la vida. Aquest fet desperta la consciencia de molts de joves que es veuen en la mateixa situació i les protestes es disparen i es massifiquen sense que el Gobern del president Ben Ali ho pugui aturar tot i la brutal repressió.

La situació avui dia és que hi haurà un nou Gobern a Tunísia, presumiblement més democràtic i que tots els països del nord d'Àfrica estan amb la por al cos. I molt més perquè ja hi han més joves que s'han immolat demanant millors condicions de vida, llibertat i futur a alguns d'aquestos països àrabs.

El nord d'Àfrica sempre s'ha caracteritzat per tenir governs del "morro fort" per diferents raons a conveniència dels Estats Units i d'Europa. Una d'elles ha sigut l'islamisme radical. I amb aquesta excusa han mirat cap a un altra banda quan no s'han respectat gens ni mica els drets humans. I molt més després del problema que va tenir Algèria precisament amb els seus islamistes.

De fet aquestes idees radicals tenen el seu cultiu en l'extrema pobresa tal i com va passar amb el comunisme en el seu dia. Si hi ha futur, esperança i una mig correcta distribució de la riquesa, això no passa. O no passa tan.

I avui dia amb la informació que corra per Internet i a l'abast de tothom és molt més difícil enganyar a la gent o fer-lis creure que les coses son com son i no d'un altra manera.

A veure com evolucionem en les pròximes setmanes, però les coses ja han canviat una mica. Per lo menys s'han suavitzat les mesures d'austeritat que només castiguen les classes més desfavorides amb un intent d'evitar les protestes generalitzades, però, modestament, crec que han fet tard. No sé si és una impressió o un desitj, però a lo millor aquesta acumulació de petites gotes pot acabar amb una bona riada.

I el problema més greu el te Egipte, després Algèria i el Marroc en menor mesura, perquè els altres només son quatre gats. Egipte suporta ja trenta anys de dictadura del Sr. Mubàrak. A veure que passa.

Com ja he dit al començament, estic expectant.