Democràcia

Quan jo era jove, en temps de la dictadura, en què estàvem sota un règim sense cap tipus de llibertat, amb una uniformitat total d'idees vers totes les facetes de la vida, amb una societat tallada sota un sol patró, mirava amb enveja els sistemes de partits que hi havia als altres països d'Europa per allò de què tenien una gran influencia amb els seus vots en els seus sistemes de govern. Envejava sentir diferents solucions als mateixos problemes i, encara més, conèixer a fons tots els nostres problemes de tot tipus a què ens enfrontem cada dia. Poder optar amb un vot a una opció de govern era per mi el camí més obert cap a una societat més honesta, transparenta i amb un control total del gasto públic encara que no fos més per allò de conèixer les coses a través d'una llibertat total de premsa. Se suposa que quan tot es pot saber, qui mana està més controlat.

Doncs ara, després de quasi quaranta anys de la mort del dictador, aquella idea de la democràcia que ens venia d'Europa i que pensava que en gaudiríem aquí ja la tinc totalment per terra. Ara te'n dones compte de què si abans et prenien el pèl d'una manera ara es riuen a la teva cara de un altre però amb els mateixos resultats. La corrupció que teníem abans ha continuat amb el temps no sé si augmentada o disminuïda, però de segur que està a uns nivells insuportables. L'hem vista a quasi tots els partits, per lo menys els que hi han accedit al poder, amb una constància absoluta en el temps.

I així estem ara coneguen un tràfec de diner negre que ha durat (i sembla que dura) més de vint anys en la tresoreria del PP del qual se n'han beneficiat tots els que han gaudit d'altes poltrones i absolutament ningú manifesta la dignitat de dir que s'ha equivocat. Sembla que per ells el problema és simplement que perquè han de donar ells la cara per una cosa que ha fet (i fa) tot deu.

Doncs a mi el que més em reventa, el que més em toca els dallonses de tot això, és que els polítics saben que poden fer-ho. No és un cas aïllat d'uns quants "xoriços", és que com a ostentació de poder sabem que podem fer el que ens vingui de gust per sobre de tota aquesta colla de merdosos que, amb el seu vot i enganyats, ens han portat al poder.

Aquesta no és la idea que jo tenia d'un govern en democràcia.

Quan vagi a votar en les pròximes eleccions no sé si em podré aguantar les arcades del fàstic que em farà el que representen tota aquella colla de paperetes.

Llocs de treball polítics

Ahir vaig anar al aniversari d'un amic en que la celebració va consistir en un dinar com ja ens te acostumats. Al vermut li va seguir una paella, després els postres i, finalment cafès i licors. Després de la gresca que normalment succeeix quan s'ajunten més de sis persones (i crec que en érem una vintena) hi haver-hi un moment per les converses varen girar cap a temes més seriosos i, com no, la cosa va anant derivant cap el moment polític i la solució de la crisi.

Un dels amics es responsable d'una empresa que depèn de la Generalitat, o sigui que es pot dir no son funcionaris però que en pateixen les mateixes conseqüències dolentes quan van mal dades com passa en aquest moment. I em va agradar molt un comentari que va fer ver la seva situació personal vers una cosa de sobres coneguda però que agrada molt que algú t'ho digui amb tot el coneixement i fonament del mon.

Resulta que la pròpia idiosincràsia de l'empresa fa que o bé coneixes el tema acompanyat pels títols corresponents o no hi pots treballar ja que el seu nivell tècnic requereix precisament aquestos coneixements. Doncs bé, resulta que a ell l'afecta directament el problema de tenir que suportar persones com a càrrecs "polítics" en la seva nòmina, persones designades a dit pel càrrec polític de més amunt sense que les mencionades persones puguin desenvolupar cap tipus de feina real per allò de que no estan capacitades. O sigui que és simplement una qüestió de que certes persones tenen que tenir un tracte de favor i cobrar uns diners (de la banda alta de sou) només per la cara i ocupant un lloc al quan se li podria treure un profit en cas ser ocupat per algú que hagués demostrat la seva vàlua. I ell no hi pot fer res. Si per cas encomanar-se a algun sant perquè el número de paràsits sigui el més petit possible.

I perquè hi han aquestes persones que tenen que tenir aquest tracte de favor?

Aquesta és una bona pregunta. Es de sobres conegut que, avui dia, lo que preval en un partit polític és el amiguisme, la servitud i seguir a ulls clucs lo que ens digui qui mana. I això te la seva recompensa. Si estas d'acord amb aquest sistema doncs podràs fer carrera política. En cas contrari dedicat a guanyar-te el sou de forma honesta i honrada que és el que fem els que mantenim a aquesta colla de "xorissos".

Doncs es veu que aquest problema el te el meu amic sigui quin sigui el partit polític en el Govern.

O sigui que partits demòcrates, lo que se'n diu demòcrates.....ens hem quedat a mitja paraula.

La dreta

Crec sincerament que aquest país, sigui Catalunya sigui Espanya, no es mereix els polítics que te. Això dient-ho en clau general. Però si ens referim només a la dreta espanyola la cosa ja pren caires dramàtics. I si aquí hi afegim a la Església catòlica llavors ja en hi ha per apretar a córrer sense mirar enrera.
El ministre Wert tira endavant una llei que sembla que només estigui pensada per veure d'enfonsar el català a casa nostre i crear problemes allà a on ja han estat superats. L'Aragó s'inventa un nou nom per una llengua que ha sigut el català de tota la vida i, com en el cas anterior, amb el suport incondicional del Gobern. O sigui, per molt grossa que sigui la bestiesa si va contra els catalans ens esta bé i queda justificada pel be dels "altres" espanyols.
I l'Església? Doncs molt preocupada per l'avortament i el matrimoni homosexual.
Algú ha sentit o llegit que aquesta institució s'hagi manifestat contra la crisi, les retallades, els desnonaments, l'atur, el rescat als bancs o qualsevol altre problema?
Jo no.
Els hi han retallat el seu pressupost?
Jo diria que tampoc.
L'Església catalana s'ha manifestat contra els atacs directes al català?
Fins avui tampoc en sé res. A lo millor és que no estic ben informat però jo diria que no he sentit ni llegit res de res.
Doncs tot això és una molt petita mostra de la dreta espanyola, que aquí també te els seus adeptes com, de quan en quan, ens ho recorda el senyor Duràn.
I deixem aquí el tema perquè em venen ganes de plorar.

Mariano Rajoy

Diuen que els estruços quan es senten amenaçats per un perill van ficant el cap a un forat per allò de que no ho veig no hi és, i tan amics. Jo crec que més aviat surten follats com ànima que veu el diable ja que corren lo seu, o be son capaces de defensar-se amb les grans potes que tenen.

Doncs el senyor Rajoy ens fa una mica com la primera opció del estruç i que, en consecuéncia no ens porta a enlloc, es a dir, al davant del greu problema que li representa el cas Bárcenas i el suposat finançament irregular del seu partit fica el cap a dintre del forat i ja no existeix res de res.

La cosa ja comença a fer una mica de pudor i ja no només és la premsa i l'oposició qui li recorda el tema sinó que ja se senten veus al propi partit i d'alguns presidents autonòmics demanant una definició vers el cas i que es donguin explicacions vers aquest presumible moviment de diners fraudulent que ha permès que se'n beneficiés tant el partit com molts dels mandataris del mateix, ministres i el president del govern en aquell moment (Aznar) com el propi tresorer arribant a tenir al voltant de 38 milions d'euros en un compte a Suïssa.

Com que lo primer que va dir, per allà primers de febrer, que el PP no havia repartit diner negre i que el seu partit era un exemple de transparència, després va dir que tot lo que feia referencia a lo que sortia a la llum vers el Bárcenas no era veritat "excepto alguna cosa", els fets posteriors i lo que es va investigant l'estant deixant bastant malament. De fet si hi ha "alguna cosa" ja hauríem d'explicar quina és aquesta cosa en tota la seva amplitud, perquè això de que només es va fer un préstec al Pío García-Escudero per fer arregles a casa seva provocats per un atemptat terrorista, és un conta de fades.

I el senyor Rajoy aplica aquest principi del "no sabe, no contesta" a tot lo que fa referencia a les decisions de govern. No tenim cap solució per la crisi, depenem de lo que digui Brusseles o la Merkel, no atenem a res de lo que digui la gent que les passa prostitutes, tenim atur per un tub, quan donem dades macroeconòmiques no son certes, quan donem dades de creixement tampoc i sempre hem d'esperar a veure que diuen els que estan per sobre dels Pirineus per saber a on estem.

Be, a on estem de malament, perquè fins avui no tenim ni una sola dada positiva.

Dic mentida, una dada bona la tenim. La prima de risc està baixant a mínims anuals i tolerants amb el finançament del dèficit. També es cert que quan baixa per nosaltres també baixa per tothom i es veu que la causa és entrada a Europa de diner asiàtic (sembla que del Japó majoritàriament) buscant interessos més elevats que no els que tenen a casa seva.

De donar alguna solució al problema de finançament per Catalunya ja no cal que en parlem.

Senyor Rajoy tregui el cap del forat i vigili que el dia menys pensat no li fotin d'alguna manera un cop de peu als dallonses.

L'escrache

La veritat, tot sigui dit, es que desconeixia totalment aquesta paraula (moltes altres també) i, per descontat, el que volia dir. He tingut que llegir una mica més per poder-me assabentar ja que lo que veus de diferents formes de protesta son precisament això: protestes.

Però vet aquí que la paraula escrache defineix una forma específica de protesta. S'aplica a quan un grup de persones enfoquen la seva disconformitat directament a una persona en concret i ho fan en la seva vida privada lluny dels llocs públics i dels conductes normals.

Es veu que això ens arriba des de l'Argentina a on va néixer durant la dictadura com a forma de protesta pacífica al davant de responsables d'abusos i de desaparicions de familiars.

Doncs escolta. Hi estic del tot a favor.

He vist que grups de persones s'han dedicat a emprenyar a la porta d'un polític, de perseguir-ne un altres pel carrer, per penjar cartells a la porta d'un altre i altres manifestacions directes.

Doncs mira, ja em sembla bé que les persones que tenen responsabilitats sentin a la seva pròpia carn els efectes de les seves decisions de la mateixa manera que les senten els ciutadans que les pateixen.

Em poso jo al davant. Si em passa a mi que per una execució hipotecaria d'una llei injusta que només afavoreix als banquers de la que el Gobern actual no m'ha defensat, que llavors ve el Tribunal de la Unió Europea i, per vergonya de qui governa, considera que la llei és abusiva i obliga a modificar-la en favor dels que la pateixen, i el PP (força governant) lo que fa son les mínimes modificacions per deixar-ho tot com està.....no sé si lo que jo faria entraria dintre de l'amplitud de la paraula escrache. Crec acuradament que se'm quedaria curta.

A veure. Li han trencat alguna cosa a aquesta gent? Un bras? Una mà? Els han fet fora de casa seva? Els hi han tret diners? Li han trencat el cotxe? Ho saben que per mor de les seves decisions hi ha gent que s'ha suïcidad?

Doncs per sentir al clatell l'escalfor de la gent descontenta amb lo que fan no és cap delicte.

Es pot dir que aquestes persones fan lo que els hi diuen, que ells només on un vot a la Cambra i que el seu pes polític és gairebé nul. Hi estic d'acord. Però això no és el nostre problema. Ells varen sortir diputats o senadors a una llista oferida pel seu partit com a "millors" amb els nostres vots i en son responsables de les seves decisions. I si no estan d'acord amb elles ja saben a on han d'anar a protestar. I sinó que pleguin, que això de fer-se polític per inflar-se de calers públics ja s'ha acabat.

Un polític és elegit per gestionar acuradament els diners públics que posem a les seves mans. I és responsable de lo que fa

Ho saben que la dictadura ja fa temps que es va acabar?

O és que només és "teòricament"?

La justícia

Jo acostumo a llegir el diari cada dia tant a través de paper com per Internet. I hi han un cert tipus de notícies que em tenen cada vegada més desconcertat, es a dir, que no les entenc del tot. I mira que son repetitives. Llavors la conclusió que en trec és que, al nostre país tant si és Catalunya com Espanya, devem tenir la estructura policial i de justícia més tonta i inútil del mon. Jo ja veig que prou que intenten fer la seva feina, que investiguen, que denuncien i que estan a sobre de molta gent per controlar que no surtin fora del que marca la llei, però noi, d'entrada es veu que no en encerten cap.

Anem a veure.

Cada dia surt una noticia de que aquest alcalde, aquell diputat, aquest tresorer de partit, aquest membre d'allà on sigui li han trobat "presumptament" irregularitats en la seva gestió sigui per enriquiment il·lícit, tràfic d'influències, ficar la mà a la caixa, comptes a l'exterior, etc.,etc.

Doncs collons, d'entrada no tenen mai raó. O sigui que quan s'acosta un periodista a preguntar la seva opinió vers la notícia que surt als diaris resulta que son uns angelets que no han res de res, que sempre han estat dintre de la llei i que les "possibles" acusacions son del tot infundades, culpa de l'oposició o de qui sigui però que ells sempre han sigut un exemple de honestedat a tota proba.

O sigui que la justícia no sap per on va.

Després van passat els dies, surten més notícies, s'investiguen més coses i aquella "honestedat" ja va perdent un cert pes. Es van descobrint els fets i resulta que aquelles actuacions que van veient la llum només fan que confirmar que el personatge està de merda fins el coll i que la policia i la justícia no pixaven tant fora de test.

En hi han que amb tot el morro del mont diuen "que si se'ls imputa d'alguna cosa ells dimitiran". Com si es sentissin maltractats i lo més important fos la seva honestedat.

I jo em pregunto: que no saben el que han fet? Estic d'acord amb la presumpció d'innocència, però aquestes persones desconeixen que ho bé son uns lladres, o bé s'han pensat que estaven per sobre del bé i del mal? Es que un polític, per exemple, pel sol fet de ser-ho ja ens ha de tractar com a idiotes? Ja no ha de donar cap explicació a ningú? La gent que l'ha votat ja li ha donat també permís per enriquir-se a costa d'ells?

Per lo tant jo ja sé que soc un xoriço però fins que no es demostri.....amb ficar-li "morro" ja en tinc prou per anar tirant.

Ho saben aquesta colla de fills de "...." que la crisi no l'estan pagant ells?

I que en son els culpables?

Quan hagin eleccions a mi que no m'esperin. Me'n aniré cap el vot que potser no serà útil, però serà menys inútil que lo que he votat fins ara.

Pere Navarro

Després de tant de tanta corrupció, de merder en tots els àmbits i que fins i tot han arribat a la corona, que no en hi ha un pam de net entre dirigents de partit, diputats, batlles, etc., etc., per fi una nota que jo entenc com a positiva: el PSC es comença desmarcar del PSOE.
Mira, potser val més tard que mai. Ja ha costat ja, però potser els socialistes espanyols podran saber ara lo que valen els vots catalans. Ja en hi ha prou de donar-los gratuïtament.
Ara que fins i tot el Barça perd i per més "inri" ho fa al davant del Reial Madrid crec que ja ens tocava el tenir alguna notícia que ens fes venir un lleuger somriure als llavis. Per lo menys a mi.
A mi m'agradaria prou una independència i si algun dia hi ha algú que m'ho pregunta el meu vot serà un "si" incondicional però no ho veig gaire factible. Veig una mica més aprop un Estat Federal que no un Estat propi. No ho descarto, ni molt menys, però serà més endavant. Els del mig encara no estan preparats per perdre tants de diners.  Però sigui quin sigui el nostre grau de llibertat és totalment imprescindible anar tot junts i de la maneta, i el pas donat pel PSC em fa ser una mica més optimista.
El senyor Pere Navarro fins avui, per mi, ni fu ni fa. A partir d'ara potser li prestaré una mica més d'atenció (es evident que a ell tan li fa) però mira, igual llegeixo el que diu o l'escolto quan parli, cosa que no feia fins ara. A la gent que té idees pròpies se l'ha d'escoltar, a la que segueix directrius, no. Hi pots estar d'acord o no, però ha de ser honesta amb ella mateixa i coherent amb les seves postures.
I a la que se li ha vist el "plumero" és a la senyora Chacón. Com que jo tinc les meves pròpies aspiracions no voto pel dret a decidir que em demanen els catalans, no fos cas que el senyor Rubalcaba sens enfadés o els meus acòlits del PSOE també i en quedo en terra de ningú. Del "tots contents" que volíem ens hem quedat amb el "tots emprenyats". Doncs bé, que es foti. Aquí o ens mullem per Catalunya o ja podem tocar el dos. O dintre o fora. I per lo que a mi respecte es pot quedar allà a on vulgui de Tarragona enllà.
Esperem aconteixements.

Luis Bárcenas

Vaja element aquest paio. Ja va ha estat implicat en el cas Gürtel i ara torna a estar a primera plana dels diaris provocant una gran tremolor a la seu del PP. Es veu que te un tip de milions d'euros a Suïssa i que havia distribuït a tort i a dret sobres de diners a compte de la caixa B a gent del Partit Popular en quantitats importants. I quan se li pregunta a la gent que actualment està al Gobern de què va el tema, tothom surt d'estudi, que no en sabien res de res i que ara ens ho mirarem bé i ho estudiarem.
Quines penques tenen.
O sigui que hi ha un senyor en un partit que reparteix diners i ningú en sap res, ni saben d'on surten els calerons i el paio en te un munt en un compte a Suïssa. Un paio que era el tresorer del partit. O sigui que de bitllets en deuria de tocar bastants perquè encara en hi varen sobrar per omplir-se les butxaques. Mira tu el descontrol que hi ha en l'economia dels partits. I no posaria la mà al foc que qui ha tirat de la manta no hagi sigut algú que no en participava en el repartiment i noi, aquí...o tots moros o tots cristians.
A veure com se'n surt ara el PP. Està demanant grans sacrificis a la gent del carrer, hi han molts milions d'aturats, s'eliminen pagues extres, menys diners per sanitat i educació i resulta que qui més parla porta les butxaques ben plenes.
Però vaja, no és només el PP qui fa trampes.
Amb Convergència tenim el problema de comissions de Ferrovial a través del senyor Millet. Com que el merder és tant gran no saben com parar-lo encara que avui ja no se'n parla massa. Amb Unió tenim el cas Pallerols en que el Duran diu allò de que "donde dije digo digo Diego", tenim finançament irregular i aquí no dimiteix el més responsable. Es posa gent al davant perquè assumeixi les culpes i jo segueixo amb lo meu com si no hagués passat res. El senyor Durant deu ser molt ruc si no sap veure lo que passa al seu voltant.
Es veu que en els partits de casa nostra no s'ha de preguntar mai vers el propi finançament. Els diners son molt ben vinguts encara que no se sàpiga d'on venen. Lo més important és que en entrin, gastar a dojo i després ja ens en preocuparem si surt la cosa a la llum.
Perquè el problema no és precisament lo que es coneix sinó lo que no es veu, les grans quantitats de diners que mouen els partits sense que tinguin que donar cap explicació i molt menys que se'n hagin de donar coneixement a Hisenda.
De tota manera aquest és un problema social, diguem que de la nostre societat actual. Jo no he participat mai en política ni res que se li sembli. Peró si que he treballat en diferents entitats d'una o més empreses i en he vist de tots els colors. Sembla tanmateix que poder, diners i corrupció van agafades del canell. El que va d'espavilat, treu profit a on tu no pots, enganya o no compleix es veu que ha de merèixer l'admiració de tothom.
I si no mira tu el que passa a Itàlia amb el Berlusconi, un tio amb unes galtes descomunals, corrupte declarat i encara es tornarà a presentar a unes eleccions. Es veu que com continua tenint problemes amb la justícia ha d'aspirar al poder per poder fer seves les lleis que li fan nosa.
I la gent el vota.
Doncs a veure com acaba el merder en el PP i com afectarà això a les properes eleccions. De segur que qui l'ha votat ho tornarà a fer. Hauré de preguntar a alguns amics a veure si canvien el seu vot.