Canal9

Mira tu que en tot això de que a València no es pugui veure TV3 i, per contrapartida, aquí no veiem el Canal9 no m'ha tret mai la son. Inclòs quan pel carrer alguna vegada em demanaven la firma perquè el valencians pugues-in veure la nostra TV la meva resposta era negativa per allò de que eren ells qui ho tenien que demanar, que jo no tenia cap intenció d'obligar-los a veure un canal que no volien.

Vaja que com a molt ho vaig atribuir sempre a problemes de llengua entre el català i el valencià sota l'impuls del "búnquer barraqueta". Avui dia la dreta a València es veu que és forta.

I a més a més jo d'aquest canal només veia pelí-cules del Oest a les cinc de la tarda quan estava de vacances i si eran bones i no les havia vist. Absolutament res més i per lo tant no me'n podia fer cap idea del que deien els seus informatius. O sigui que si em treien la senyal a mi ni fu ni fa.

Doncs resulta que el problema real era que la TVV estava totalment controlada pel senyor Camps i la senyora Barberà i, evidentment, la TV3 se'ls hi escapava de les mans. Només cal dir que la antiga cap de premsa de Camps, la senyora Núria Romeral és avui la directora general de Canal9.

Es veu que per aquest canal el cas Gürtel no existia i, si en tenien que donar alguna informació ho feien cap al final com aquell que no vol la cosa. O sigui que la manipulació informativa era de les que crea escola, cosa que havia sigut denunciada moltes vegades per sindicats i partits de l'oposició. No calia establir cap censura perquè les notícies ja tenien el color adient abans de veure la llum.

Ara ja entenc el perquè de no voler la TV3. Els valencians sabien més de casa seva veien la nostra tele que no pas la seva. La nostre no és que sigui un model d'independència informativa absoluta però te'n pots assabentar de moltes coses a favor i en contra de qui mana, al menys fins un cert nivell. Però allà baix el control és absolut per lo que ens expliquen, i clar, si tenien els valencians que posar televisió estrangera per tenir una visió més real de les coses, això no podia ser. I fan fora la senyal.

Quines coses.

I quanta merda.

A dos mesos del 20N

Estem a punt d'obrir la campanya electoral que donarà pas a les eleccions generals del proper 20 de Novembre.

Donades les enquestes, lo que es llegeix al diari o es veu per la tele es que estem al davant d'una disjuntiva: sembla que guanyarà el PP però la gent miraria amb bons ulls que el president fos el Rubalcaba. Això vol dir que la massa votant vol un canvi, per allò de que mes malament ja no pot ser,  però no se'n refia ni un pel del Sr. Rajoy. I jo crec que s'entén perfectament. El líder del PP fa gala d'una ambigüitat tant gran a l'hora de prendre postures vers els problemes (corrupció al seu partit, per exemple) que no se'l veu capaç de prendre decisions ell solet vers els tot el que li espera. De fet és més important el que calla que no el que diu, es a dir, es fa uns tips de dir lo que la gent vol sentir, molt més que no parlar de les solucions als greus problemes que patim, no fos cas que això li restes vots. El més important és el poder, no tant si serè capaç de fer el que calgui.

Nosaltres ja ho patim una mica aquí a Catalunya a on el Sr. Mas ja no se'n recorda gens de lo que va dir en campanya: que ells tenia solucions per tot, que tot es podia arreglar i que si no es feia era perquè els socialistes no ho sabien fer. A l'hora de la veritat retalls purs i durs de tot tipus, menys als rics, esta clar, que es veu que l'impost de successions els hi feia molt de mal. I a més a més anem de bracet amb el PP que ens ha putejat i ens puteja lo que no està escrit (alcalde de Badalona) , lo que vol dir que de política "catalana" res de res. Ens omplim la boca de "pacte fiscal" i a mi m'agradaria saber a on comença i a on s'acaba aquest pacte. I si l'ha de fer amb el PP..... anem llestos.

Del Sr. Rubalcaba tampoc se'n podem dir moltes flors. Potser sí que és un bon polític però em fa l'efecte que és més del que ja tenim: anar a Alemanya a veure que ens diu la Merkel que em de fer. Aquesta sí que ha sigut capaç de posar als dos partits ben drets.

Si s'ha de canviar la Constitució per fer el que demana, doncs es fa i llestos, no fos cas que s'enfadés.

I per Catalunya del PSOE no en hem d'esperar res de bo, com sempre. O si no mirem el que li va passar al nostre Estatut. Amb el Rubalcaba tampoc ens anirà gaire bé.

Total, política de dretes a dojo fins que els que tenien beneficis els tornin a tenir. Arribat a aquest punt ja mirarem si creem llocs de treball.

Esteban González Pons

Ei, companys. Aquesta és bona i no és la primera vegada que la sento dir o llegir. Una reflexió que fa el Sr. Esteban González Pons de com es soluciona el problema del atur. Es de jutjat de guàrdia. Es digne d'una llumenera  com ell. Mira si és forta la patinada que fins hi tot el seu propi partit se'n desmarca. La solució a tots els mals del atur és la següent: "El PP farà una llei que simplifiqui els tràmits per crear noves empreses, amb això esperem crear un milió de nous empresaris i si cada un d'ells dona feina a tres treballadors doncs ja haurem creat tres milions de llocs de treball i eliminat el problema de l'atur".
No crec que al davant d'això s'hagi de dir res més. Qualsevol persona amb dos dits de front li pot desmuntar la parada amb tan sols dos preguntes: se sap d'on sortiran els diners per aquesta inversió? perquè la gent no te un duro, i després: se sap en quin camp es crearan aquest milió d'empreses? perquè clar si no hi ha negoci....tornem a l'atur en dos dies.
En el meu poble aixo es diu burlar-se de la gent.
Amb polítics així de debò, de debò que no ens en sortirem.
Lo estrany és que encara hi ha qui s'ho creu i els vota.
Estem arreglats

El català

No em se avenir a tota aquesta polèmica que hi ha avui a sobre de la taula vers que el castellà ha de ser també llengua vehicular a Catalunya. I de passada ens volem carregar un sistema educatiu que fa tres dècades que dura i en el qual no hi han hagut problemes ni pel català (que és la llengua a protegir) ni pel castellà que encara te una gran presencia tan al carrer com a les aules d'ensenyament.

Jo he viscut amb els meus dos fills aquest tipus d'ensenyança i no hi veig cap problema. Dominen tan el català com el castellà i també, a més baix nivell l'anglès, treballen normalment sense problemes, es mouen per la resta d'Espanya parlant l'idioma de l'imperi i sembla que els entenen bastant bé.

Tinc a més a més l'anéctoda d'un dels meus fills que em deia que en més d'un examen a la universitat, l'havia començat en un idioma i l'havia acabat en un altre sense donar-se compte i tampoc mai li havien suspès ni baixat la nota per aquesta causa.

Per la meva part quan jo anava a l'escola la llengua vehicular era el castellà i ningú em va preguntar si volia aprendre llatí i francès durant el batxillerat. Vaig passar per les "hordas claudinas" de l'educació franquista i ja esta.

Després, una vegada al mon laboral, de sobte la empresa a on treballava va ser absorbida per una multinacional alemanya. Si volies tenir una certa expectativa de millora tenies que aprendre alemany, cosa que era inevitable a cert nivell. La broma em va durar uns dotze anys. Després amb aixo de la globalitat l'idioma oficial va passar a ser l'anglès per lo que tornàvem a començar de nou. Aquesta vegada la broma només va durar cinc anys perquè vaig tenir que treballar durant uns deu mesos a França i llavors vaig tenir que posar en fresc tot el francès que ja tenia oblidat. I de tan en tan també fèiem unes estades a Itàlia per assumptes laborals en que era ben vist que intentessis l'italià.

I estic viu i amb una certa salud mental, i dic "certa" per allò de l'edat.

I ara venen quatre gilipolles pels quals és un problema que els seus fills s'enriqueixin amb el coneixement d'una llengua que poden comprendre només amb un petit esforç.

Doncs aquí si que hi ha allò de "noi, aquí és el que es cou i si no t'agrada les portes estan obertes per tornar cap a l'imperi".

Ara que hi ha tanta polèmica vers els immigrants que ens fan tanta nosa, que son tots uns malfactors, pobrets, que han vingut aquí a buscar-se la vida i aprenen lo que faci falta, potser que fotéssim fóra aquesta colla de paràsits que només busquen de crear merder allà a on no en hi ha.

A veure si quan vinguin les votacions passem factura als que ensenyen el cul.

  

Real? Madrid

Sense comentaris

Képler Laveran Lima Ferreira (Pepe)

Ha començat la temporada de futbol. Ja la tenim aquí. Però no hi veig cap diferencia respecte la d'abans. Es pot dir que ha començat casi bé de la mateixa manera de com va acabar l'anterior. Ja hem jugat el primer partit de la Supercopa amb el Madrid i les coses no han canviat gaire per no dir gens.

Si fem referencia al joc veurem que tot lo que pugui haver pujat el Madrid es deu més a la falta de rodatge del Barça que no a una millora del Real ja que els jugadors i les formes han sigut les mateixes. Molta llenya, joc brut, pressió al col·legiat, queixes constants i fins i tot l'absència del "puto amo" a la sala de premsa després del partit. Més de lo mateix. Potser el Mourinho s'estarà un xic més callat per allò de l'amenaça de la UEFA però res més, donats els gestos que feia cada vegada que el col.legiat els hi picava una falta. Segurament, per la seva idea, el Pepe és un angelet maltractat.

També hem de dir que varem tenir molta sort amb l'empat ja que si no arriba a ser pel nostre porter en podien haver entrar un parell més en la primera mitja hora. Aquest partit m'ha semblat idèntic als que moltes vegades veiem a casa nostra a on fem quinze xuts a porteria sense cap gol i el contrari sens acosta una vegada i ens la fot a dintre.

Doncs jo, que de futbol no hi entenc gaire, voldria fer una recomanació al Barça.

Jo voldria que fitxessin al Pepe.

De bon segur que seria el fitxatge més rendible de la temporada.

Us imagineu lo que ens estalviaríem em serveis metges? Lo que ho agrairien les cames i els cosos dels nostres jugadors? Fins i tot estic del tot segur de que el l'Alves hi contribuiria amb part de la seva fitxa per pagar el fitxatge. I potser algun jugador més de la nostra Lliga també hi contribuiria. Evidentment no podria jugar amb el Barça i només el tindríem assentat a la banqueta com a amenaça pels contraris, ja que en el moment que sortís al camp com a jugador blaugrana i en fes una de les seves seria expulsat fulminant-ment i li caurien cinc partits de suspensió com a mínim. Sempre jugaríem amb deu. Ara vestit de blanc no. Només faltaria. Pel senyor Mourinho el Pepe és un angelet maltractat mentre estigui sota les seves ordres.

Quina diferencia de tarannà amb els anglesos. Quan varem guanyar la Champions, l'entrenador contrari va admetre sense embuts la seva inferioritat i va dir que havia perdut contra un gran equip, de lo millor que havia vist mai. Aquí li fotem un bany rera l'altre a l'equip de la capital i sense admetre cap culpa de res anem a buscar culpables fins i tot al pobre que escombra la seu de la FIFA.

Quina vergonya.

Ja te raó el Karanka quan diu que res a canviat.

El Madrid continua sense ser un equip senyor.

Igual que abans.

Francisco Camps

Bé, ja ha saltat el Francisco Camps. Ja era hora. Per fi hi ha hagut una mica de seny en el mon polític encara que hagi sigut a força d'hòsties i al davant d'un fet més important: res pot enterbolir la pujada al poder del senyor Rajoy en les pròximes eleccions. Perquè si no fos per això el Camps no plega. Que no se'n ha anat, que l'han obligat a plegar.

Mira que hagués sigut fàcil, quan va començar tot el merder dels vestits, de reconèixer que no estava bé, que havia sigut un error, que es pagaven les factures i ja està. Quedes com un senyor i en poc temps tot està oblidat. Doncs no. Hem de dir que tot és mentida, que és una confabulació i una venjança dels socialistes per no poder-li guanyar les eleccions. I mira si te força a València aquesta idea que inclòs li va fer guanyar unes altres eleccions i per majoria absoluta.

L'idea de la confabulació socialista (encara com no fóra "judeo-masónica") va quedar recolzada quan el president  del Tribunal Superior de Justícia de València, un tal Juan Luis de la Rúa, gran amic el Camps, la arxivar la causa per l'article 26. Menys mal que el Tribunal Superior la va revocar i va tornar a València a on, aprofundint en la instrucció, arribem a que es pugui fer un judici per la tardor d'aquest any.

Doncs ara ens plega el Francisco Camps com un màrtir, acusat injustament, només per no ser un impediment per la victòria del senyor Rajoy i perquè en aquest país hi pugui governar un Gobern de dretes, o sigui del PP. Seria bastant fort fer una campanya electoral amb un president de Gobern valencià assentat a la banqueta d'acusats en un judici.

La veritat és que a mi tan me fa la causa de perquè plega. L'important és que se'n vagi cap a casa.

A mi m'agradaria que en el mon de la política (i en molt altres també) hi hagués més gent que donés més importància a treballar que no a fer carrera, entre altres coses perquè els hi paguem per que treballin (que els seus diners ens costa) i no perquè tinguin un brillant currículum normalment aconseguit no per tenir grans ideals o a costa de grans esforços si no per llepar culs sense gens de vergonya.

Que ja en hi ha prou de gent amb "morro".

Reforma de la llei electoral

Avui he llegit a "El Periódico" un debat vers la reforma de la llei electoral entre sis experts en Ciència Política  amb l'objectiu d'aportar propostes que milloressin la representativitat de la gent en la política.
Doncs aquestos sis experts no es posen d'acord en la línia a seguir i jo, la veritat, tampoc hi entenc gaire.
Lo que si sé és lo que m'agradaria i crec que és el mateix que agradaria a molta gent.

Primer. Els partits haurien de tenir uns valors, és a dir, defenso una política a capa i espasa, tinc una línia ben definida i lo que dic avui serveix per demà mani o no mani allà a on sigui. Lo que no puc fer es escriure davant del notari que no pactaré mai amb el PP i fer.ho un temps després sense que aquest partit s'hagi mogut gens en els seus postulats que diem que son molt diferents als nostres. Per lo mateix no pots defensar Catalunya des de casa i anar a Madrid i fer el contrari.

Segon. Jo vull saber a qui dono el meu vot. Es veritat que votaré una llista però també vull votar a qui em pugui representar. No vull una llista a on tothom farà el que digui el cap, lo que digui el partit o lo que els convingui en cada moment encara que s'aparti de la línia programàtica del partit. Jo vull votar a una persona pròxima i vigilar que fa el que m'ha promès. I si no ho fa la propera vegada en votaré un altra encara que continuï votant la mateixa llista.

Tercer. Fa falta molta més transparència. La classe política està només per satisfer la seva supèrbia, la seva carrera i el seu "status", i sembla que mai hagin de donar comptes a ningú. Si l'AVE de Toledo a Albacete només porta avui sis passatgers per viatge el que va donar el "vist i plau" al estudi de viabilitat i va donar peu a gastar una pila de diners públics inútilment ha d'anar a la presó per corrupte ja que la finalitat del projecte no era una necessitat evident. Es devia fer amb un altre objectiu com tantes altres vegades.

Quart. Auditories públiques. El cas Millet al Palau és una vergonya i lo que va passar aquí també ha passat a molt s altres llocs. A la gent que mou diners se l'ha de collar des de el primer dia. I els partits ens ha d'ensenyar fins l'ultim euro d'on venen els diners i si no en tenen prou per fer campanyes per sortir a la tele que ho facin directament als barris, o per lo menys que no m'embrutin la bústia amb paperetes de vots que no serviran per res.

Dit tot això també he llegit que s'han tancat a un despatx responsables de CiU i el PSC per pactar una modificació d'aquesta llei electoral. La que a ells els hi convingui.
No s'en assabenten de res.