El foc

No hi ha cap dubte de que el foc ha tingut molta influencia en el desenvolupament de la humanitat en el transcurs del temps, però vaig llegir en una revista mig científica elements concrets en que el foc hauria estat causa bàsica per influir en uns salts qualitatius en la vida del home o en la seva evolució.
Sens dubte el homínids varen descobrir un dia que el foc modificava els aliments. Aquest canvi d'alimentació va modificar sense dubte moltes coses, entre elles una reducció del tamany de les dents, modificacions en la caixa toràcica, augment de la talla corporal i un augment de la capacitat cranial en un 40%. Aquestes modificacions serien consecuencia d'un tracte digestiu mes reduït donat que el aliments cuits costen menys de mastegar que no els crus.
Però vet aquí que aquesta modificació en el mastegar va disminuir el temps dedicat a la alimentació i permetre als homínids dedicar-se a altres feines productives o improductives. Entre les primeres destaquen els científics el dedicar-se a la caça i a la recol·lecció d'aliments. Això voldria dir que els homes de la tribu es podien passar el dia anant de cacera i tornat per la nit cap a la llar a sopar. Les dones, per contra, varen començar a fer la recol·lecció d'aliments durant el dia i a tenir menjar cuit pels caçadors que arribaven cap el tard. D'aquesta manera la cuina se suposa que va impulsar una de les característiques distintives de la societat humana: la divisió sexual del treball.
O sigui que els homes, alliberats de passar-se hores mastegant aliments crus, podien dedicar-se a altres menesters, mentre que les dones es varen veure obligades a fer les feines de recol·lecció d'aliments, cuidar dels fills i tenir sempre un plat calent per al seus companys.
Com a reflexió no em sembla gens malament i si les coses no varen anar així bé podria haver-ho sigut.
O sigui que el foc és el que va ficar les dones a la cuina.

Ves per on.

Companys

Una vegada més he anat a dinar amb els meus amics de la feina. Bé, de l'antiga feina per mi ja qu'ells continuen treballant i jo no, per pena seva i sort meva. Com sempre ho varem gaudir de valent. Varem quedar a la una del migdia i fins les cinc de la tarda no es va acabar la xerrameca. La novetat aquesta vegada va ser que va faltar l'Israel i en cambi s'hi va apuntar el Roger. Continuàvem sent set, com sempre.
També com sempre, el pernil molt bé, el pop a la gallega també, els "callos" estaven més bons altres vegades, encara que això només ho vaig notar jo ja que ningú que no fos el Roger els va tastar i aquest anava d'estrena.....El "caldo gallego" en la seva línia i el "churrasco" també. Vaig acabar amb xíndria i els ja coneguts xupitos d'orujo.
Gràcies als meus companys em vaig posar al corrent de totes les novetats de Disper, tan fent referencia a la feina com a qüestions socials i xafarderies, incorporacions, despatxos i nous esdeveniments. Ho absorbeixo tot com una esponja. Crec qu'ara estic molt més al corrent de les coses que no quan treballava.
Al menys això crec. Abans no m'enterava de res....

Jo vull que perdin

Qui més qui menys està al corrent de la prima que ha pactat la Federació Espanyola de Futbol amb els jugadors que van al mundial. I de "l'escadalera" que això ha provocat crec que també.
Ja els hi val als tres capitans: el Casillas, el Puyol i el Xavi el morro que li foten però al senyor de la Federació que ho ha pactat se'l hauria de acomiadar immediatament. I al senyor Jorge Carretero que ha sortit a donar explicacions vers el fet, també.
En política, en economia o com a mínim per anar pel mon, una de les coses més importants a l'hora de prendre decisions o d'opinar o de relacions humanes és tenir un xic de sentit comú. Si no el tens et passa lo que ara parlem, que et diuen el nom del porc a cada cantonada i amb tota la raó del mon.
Jo vull que perdin. I si en el mateix cas s'hi trobés la Selecció Catalana, doncs també. I soc un gran admirador del Puyol i del Xavi, però noi, m'han tocat el vora-viu ja que no son precisament uns morts de gana. I fins i tot penso que no els hi ve ni de 600.000 €. Tampoc val que després surtin dient que en donaran una part per beneficència o que també responguin que la mitat s'ho queda Hisenda.
I la Federació abans de fer mes rics als rics que mirés d'ajudar a equips com la Gramanet que els jugadors no veuen ni un duro i tenen problemes per arribar a final de mes. Perquè si be és veritat que els cales surten dels patrocinadors, a aquestos també els paguem nosaltres.
Que no ens vinguin amb hòsties.

De passeig

Dilluns passat me'n vaig anar a donar una volta per Barcelona per fer una mica de cames. No tinc cap itinerari previst i vaig caminant sense cap idea fixa. Si tinc previst estar tres hores fora de casa, doncs anem tirant una hora i mitja i després mitja volta i cap a casa. Sense cap pressa.
Doncs vaig reparar en dues coses:
Amb tots els respectes cap el Sr.. Josep Maria Subirats i els que varen escollir-lo a ell perquè ho fes, no m'agrada gens la façana de "La Passió" de la Sagrada Família. Les escultures estan molt bé, els motius també, el treball és monstruós i molt ben fet, ben disposats a la façana....tot collonut. Però...en Gaudí ho hauria volgut així? L'estil és el del Sr. Antoni Gaudí? S'assembla aquesta façana a la que va fer el geni? Jo diria que no. A mi em va fer l'efecte de que aquest estil canta com "una calàndria". M'ho vaig mirar força estona i vaig deduir que m'agradaven molt les escultures però no allí. En hi ha tres que pengen per sobre de l'arcada que em varen fer mal efecte i tot. Hi ha qui diu que a veure si hi ha sort i el AVE la fot a terra i la tornem a fer com deu mana. Home, abans que aixo potser que la deixin com està. Però no fora mala idea.
També vaig notar que hi han moltes senyores grans acompanyades per una persona més jove, normalment sud-americana. I quan dic moltes, parlo de més d'una dotzena en la passejada que vaig fer. Llavors et preguntes el perquè son totes d'aquest col·lectiu i la resposta que se'm va venir al cap va ser que tenien la ventat-ja del idioma i la dificultat d'aquestes joves per trobar un altra feina. Però si és posessin d'acord i fessin vaga, hi haurien un bon grapat de senyores grans que es quedarien sense prendre el sol, el pa del dia, conversa, etc.
Quan vaig tornar a casa, a l'ascensor m'hi vaig trobar un nen negre d'uns deu anys. Em va dir que feia tres setmanes que vivia a l'escala. Mira, la primera persona negre del col·lectiu, vaig pensar. Teníem sud-americans però negres encara no.
Es diu Lucas i és realment simpàtic.

Israel

De segur que no l'importarà gaire a ningú però a partir d'avui em declaro "antiisraelita". Ja sé que ser "anti" no és ser res, però m'és igual. No era "anti" res però avui vaig d'estrena. Lo que han fet amb aquesta caravana humanitària que havia sortit de Turquia per anar a ajudar als palestins de la franja de Gaza no te nom. Aquí no parlem ja de autoprotegirse, dels problemes de la seguretat nacional, del terrorisme ni de res de res. Es simplement passar-se pel forro tota llei sigui del ordre que sigui. No hi ha cap diferencia entre els pirates somalis i l'exercit jueu.
Fan lo que els hi dona la gana amb el suport dels Estats Units. No tenen cap respecte per la vida humana. Es cert que a través de l'historia les han passat de tots colors i la gota que va fer vesar el vas fora el genocidi del Hitler, però avui sembla que vulguin fer mèrits perquè la gent se'n oblidi d'aquest fet.
No he estat mai d'acord amb els fonaments de l'Estat d'Israel, tan polítics com religiosos, culturals, socials o de tota mena. Peró també pensava que algun dret haurien de tenir de disposar de la seva pròpia terra vistos els problemes que tenien a tots els països, no a cop de pistola però sí fen front comú amb els seus propietaris "legals" com son els palestins.
Avui penso que aquest problema no te solució dialogada.
I lo fotut és que ens portarà problemes a tots.
Israel exporta, bàsicament o que em pugui afectar a mi, fruita i verdura. M'asseguraré bé d'on ve abans de comprar-la. També exporten diamants però d'això ja no m'haig de preocupar.

Astúries

Hem estat un cap de setmana llarg a Astúries, és a dir, de dissabte fins dimecres. Feia molts d'anys que no hi anàvem i quan ho varem fer va ser de passada, per lo que no ho varem gaudir com aquesta vegada.
Hem visitat diferents llocs: Oviedo, Gijón, Cudillero, Tazones, Ribadesella, Cangas de Onís, Infiesto, Covadonga, etc., però lo que més ens va sorprendre va ser els Lagos de Covadonga. Quin paisatge més bonic. Varem tenir la sort d'agafar un dia sense cap núvol, clar i amb molt de sol, lo que va fer que poguéssim gaudir tant de tota una gama de colors com d'unes vistes magnífiques de part de les muntanyes dels "Picos de Europa". Es un lloc fantàstic. Feia molts d'anys que no veiam una cosa igual. Varem tenir la sort, a més a més, de que, com que havia plogut molt, el nivell dels llacs era alt, lo que ho feia tot encara mes maco.
I per acavar-ho d'arrodonir varem menjar a un restaurant que hi ha allà mateix. Amanida, cecina, salmò i estofat de vedella va ser lo que ens varem cruspir la Paquita i jo, tot ben regat amb sidra.
Podríem parlar de que ens varen semblar els altres llocs pero serà lo mateix que opini molta gent.
Si que volem resaltar la casa a on varem dormir. Era a Valle, al costat d'Infiesto en mig de les muntanyes. Sense prácticament poble. Només cuatre cases separades. Un altra meravella per gaudir. Només dir que pel matí en despertaven els galls.
En fi. Llàstima que estigui tan lluny perquè hi aniria més sovint.

A cara descoberta

A França s'imposa una llei que veta el burca a l'espai públic. Segons sembla això pot comportar alguns problemes legals i, evidentment, també hi ha molta gent que no hi està d'acord. Moltes dones també.
Jo estic totalment en contra el burca i de tota altra vestiments que tapi la cara a les persones. I no és una opinió feminista ni te res a veure a si hi ha dones que si senten a gust amb aquesta prenda o no. Es que totes les coses tenen un límit.
Estic totalment a favor de l'immigració. Al contrari. Crec que en dues generacions més que passin, això deixarà de ser un problema perquè la barreja de races per tot arreu serà un fet inqüestionable. La facilitat de moviment entre països i continents així ho preveu. I a casa nostra els hi hem demanat que vinguin a treballar.
I trobo molt bé que es respectin les costums dels que venen de fora. Si volen mesquites, que les tinguin; si han de matar els xais d'una manera concreta i de cara allà a on sigui, doncs endavant; si han de resar tres vegades al dia o seguir el Ramadán quan toca, doncs cap problema. De fet amb aquestos "problemes" mi he trobat sovint en els últims temps en la meva etapa laboral, tan aquí com a França i no em va resultar difícil trobar maneres de compaginar-ho. Amb una mica de sentit comú per les dues bandes aviat s'arriven a acords. Peró és evident que les seves costums s'han d'adaptar una mica a les que tenim aquí per no tenir enfrontaments. Per exemple, a l'hora de treballar. Si has de fer dejuni durant el Ramadán és el teu problema peró a pencar has de venir en les adequades condicions per tenir el rendiment pel qual has estat contractat i que no tinguis accidents. Si creus que no ha de ser així, demana una bula al teu cap religiós i fes el dejuni en el teu mes de vacances.
Es exactament el mateix que altres actuacions de la vida diària a casa nostra. Si jo vaig al Fòrum al costat del mar, a on et pots banyar, i hi ha una persona despullada prenent el sol, a mi no em molesta. Però si veig un nudista en bicicleta per la Diagonal crec que no és el mateix.
La societat te en els seus àmbits uns màxims i uns mínims, i aixo s'ha de complir.
Pel carrer tothom vestit com li vingui de gust, amb més o amb menys, però tapant les vergonyes i amb la cara destapada, i si a algú no li agrada que es quedi a casa seva.
Allà podrà fer el que vulgui.

Tisorada

Per fi. Ja era hora. Hem agafat les ferramentes d'una vegada. Una mica tard però sembla que s'han pres mesures contra el dèficit públic. "Nunca es tarde cuando la dicha es buena" que diuen els castellans. En aquest cas de "buena" res de res però per lo menys intentem tenir un camí que no sigui negar tota comparança amb Grècia, que era l'únic que sabíem fer. Al final ha tingut que ser l'Obama que ha tingut que dir-li: "Xato, anem per feina, o no? Venga, collons, fes alguna cosa que sinó no vindràs mai més a fer-te la foto amb mi...." (però en anglès, esta clar). I al Zapatero no li ha quedat més remei.
Lo de reduir els sous dels funcionaris no em sembla bé ni malament. Es que no hi ha altra solució. Es gasto públic i important, i s'ha de reduir. La partida més grossa és la del 5% a tot el personal ja que el 15% als alts càrrecs i parlamentaris serà menys significativa per allò de que en hi han molts menys. Peró està bé per donar exemple i, posats a fer, podríem arribar al 20% ja que a sous per sobre dels 4.000 € no les envies a la pobresa precisament i tenen també bastants dietes i altres beneficis en espècies.
Lo de les pensions també estava cantat. Es va enviar el globus sonda d'allargar la jubilació per veure com respirava la gent i intentar acabar amb la sangria de les prejubilacions a partir dels 55 anys, però no es va fer bé i ara hem d'agafar la destral.
Les altres mesures son també les normals però lo que m'ha sorprès és lo del "xec nadó". Tenia constancia de que es donaven uns calerons com ajuda per tenir un fill però no tenia present que fossin 2.500 €. Això afectarà molta gent i no estic segur de que sigui una bona mesura. Crec que en hi han d'altres abans d'aquesta.
Mira, d'haver-ho sabut igual hagués pogut anar a buscar la nena. Ara he fet tard. Ja no hi han diners.
Ja sé que la meva opinió no és la més important del mon però crec que les mesures seran positives de cara al mercat i que els taurons financers ens deixaran una mica en pau. Avui llegia al diari que aquestos especuladors podrían ara mirar cap a la Gran Bretanya per allò de que tenen un alt deute, amb moneda que no és l'Euro i amb un canvi de Gobern bicolor que és un experiment al que no hi estan acostumats.
Estic expectant per veure que passa.
Ah! I els empresaris contents.