Ahir per la nit vaig poder veure per TV3 el debat dels set candidats a la Presidència de la Generalitat per les properes eleccions del dia 25N.
Haig de dir que em va agradar molt i el vaig seguir amb interès. Vaja, em va agradar que es fes un debat ver el futur al qual volem o podem aspirar i les diferents opcions que se'ns ofereixen.
Em va agradar el debat però no una cosa que per mi és prioritària: parlar i escoltar o el que és el mateix, parlar i deixar parlar, que per això hi han els moments adequats per poder contestar o de rèplica, quan es fan al.lusion directes al candidat a les qüestions del seu programa o a les seves manifestacions. Això de fer comentaris interrompin lo que diu l'orador de torn, per mi, és de bastanta mala educació i no em permet a mi, el votant, saber que punyeta estan dient els uns o els altres. Hi havia algun candidat/a especialment poc respectuós amb les altre opcions.
Dit això i amb tot el respecte del mon cap a altres opinions, aquest és el meu parer vers lo que ahir vaig veure i sentir:
CiU: Aquest partit te la patata calenta de la independència a les mans i s'està cremant. Han pujat a aquest carro perquè és el que ara toca, lo que els hi pot donar més vots, però si pel camí cap a l'Estat propi hi algues alguna altra solució ( pacte fiscal, federalisme, etc., ) que fos acceptable pel PP o PSOE de segur que veuria el cel obert. De fet ja ho va proposar al PP d'una manera subliminar, però se li va entendre tot. I al senyor Duran i Lleida, quan parla, també se li entén tot.
Lo del referèndum ha quedat com "Sí o sí". Ja ho veurem. El camí cap a la independència no ha quedat gens clar.
La política d'aquest partit, com diu tothom i amb raó, ha sigut sempre fer la puta i la Ramoneta amb tot deu qui ha tingut el poder. Ells en diuen "sac al cove", però ara això ja no hi val. Els objectius aquest vegada els ha marcat la gent manifestant-se al carrer i al senyor Mas no li toca res més que seguir-los o intentar aconseguir-los si és que vol continuar fent política.
I farien també bé de mirar de ser una mica més transparents i legals, perquè lo del cas Palau ,si un dia surt tot a la llum, que ho dubto, farà que la merda els hi arribi bastant amunt. Lo dels comptes a Suïssa ja no m'ho crec tant per la manera que surten com per d'on venen, però mal segur que n'hi han fet.
PSC: Res a pelar. Però res de res. Bona voluntat per part del senyor Pere Navarro però lo del federalisme no s'ho va creure ni ell. Bones respostes per al·lusions a la senyora Camacho i poca cosa més.
PP: Aquí en hi ha per llogar-hi cadires. Només va vendre fum. Ara resulta que Espanya és la solució a tots els mals, que tenen resposta per tot, que ells saben lo que cal fer fins hi tot baixar l'atur a Catalunya (aquí ja hi poso rialles) i que ara estan disposats a parlar vers una millora del finançament (més rialles). S'ha de tenir morro ( i en hi ha per cert) per venir a dir coses com aquestes. Jo comprenc que no vulguin que surti Catalunya de l'Estat Espanyol perquè si al cap de dos dies el País Basc li dona per fer el mateix ja em direu qui els hi mantén la paradeta, però una mica més d'humilitat al davant de la gent que ho passa molt malament per mor de la seva política també els hi podria donar alguns vots més. I això de fer por amb la sortida d'Europa o les pensions ja no s'ho creuen ni els nens de pit.
ICV: Correcte. S'hi pot estar d'acord o no, però ells no enganyen a ningú i son conseqüents amb lo que defensen. El senyor Herrera va estar bé encara que va tenir alguns problemes amb el senyor Mas quan varen parlar de dèficit i de la construcció d'habitatges. Va donar l'impressió per un moment que l'havien agafat en fals, Enseguida es va refer. A l'hora de parlar mirava més cap a la seva dreta (Esquerra i Ciutadans) que no cap allà a on devia (PP i CiU).
ERC: Conseqüents. Això de la independència els hi va com anell al dit. Em va sorprendre una mica el senyor Oriol Junqueres. Va parlar bé, va dir lo que tenia que dir i també es cert que va quedar clar que tenen un pacte amb CiU. Independència sense matisos. Bastant transparent crec jo, i els números ben fets.
Ciutadans: El senyor Rivera guanyaria molt si fos una mica més ben educat. Masses cullerades quan no li tocava. No li va faltar raó quan va parlar dels finançaments dels partits, de la claredat de les declaracions de renda dels polítics i de la política de subvencions i càrrecs.....endollats. Si es calmés i no volgués dir tantes coses de cop seria més comprensible per l'auditori.
Solidaritat: Repetitiu. No dic que no digués veritats com a punys fent els números i amb lo que deia però només tenia apresa una cançó. Per mi el candidat més dèbil.
I al tancar la televisió em vaig quedar la mar de satisfet. Per si no ho tenia clar ja tenia decidit el meu vot pel proper diumenge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario