Mourinho, quedat.

Ens falta només un partit dels quatre previstos amb el Madrid i, esperant guanyar demà, haig de dir que les coses han quedat molt ben aclarides.

Es evident que lo que vaig a dir és cosa sabuda des de fa molt de temps i potser evident per tothom però també es cert que després d'aquestos tres partits ha aflorat a la superfície com una magnífica i esplendorosa taca d'oli per empastifar un calmat mar blau i grana.

El senyor Florentino, màxim responsable del Reial Madrid, es va posar en mans del senyor Mourinho amb l'única finalitat, fos com fos, de acabar amb la supremacia del Barça. Era igual com ho aconseguís i a quin preu. El fi justificava tots els mitjans. La vinguda d'aquest entrenador ja va costar els seus diners ja que no estava disponible i es va tenir que rescatar del seu contracte amb el Inter de Milà. I es va considerar que era la guinda que li faltava al pastel ja que si la temporada anterior amb el senyor Pelegrini havia sigut bona a la Lliga i dolenta a la Copa i a la Champions, amb un entrenador de la categoria del esmentat Mourinho, resultadista cent per cent, l'èxit estava del tot assegurat demanés el que demanés.

I vet aquí que a les primeres de canvi, líders a la Lliga, venen al camp nou i el Barça ens li fot una maneta amb tots els seus millors homes al camp i amb una més gran possessió de la pilota cosa per demés extraordinària ja que el nostre equip és un mestre en aquest factor. Li cauen cinc gols i no poden donar la culpa absolutament a ningú; han perdut i prou.

Llavors topen amb la crua realitat. Aquest any tampoc li podrem fer pessigolles al Barça, i el primer que ho veu és el propi Mou. I aquí comencen les descalificacions que hem tingut que sentir tota la resta de temporada: col·legiats, horaris, federació, calendaris, etc., etc., només per tapar que el nou entrenador tampoc podia assolir l'objectiu pel qual se'l havia contractat a un preu exorbitant.

Guanyen la Copa i els hi sembla que la cosa canvia, treuen pit, ja tornen a ser els millor del món (així ho diu el president) i, encara que la Lliga està perduda, veuen la Champions a tocar i ja tenen guanyada la Lliga del proper any.

Passa el Barça pel Bernabeu i ens els hi fot dos golets més. I aquí s'acaba l'historia. No hi poden. No tenen equip per lliutar contra un equip que realment ho és. Son molta gent i bona, però no tenen ni equip ni paciencia per fer-lo. 

No sé que passarà d'ara endavant, però el meu desig és que el senyor Mourinho continuï conduint la nau blanca al menys un any més.

Aquest paio enfonsarà el Madrid a un nivell que ni els més fanàtics del Barça podrien imaginar.