Un article

Hi ha gent que hi toca i a més a més ens ho explica bé. Hi ha gent que independentment de que sigui de dretes o d'esquerres te les coses molt clares de perquè les coses son avui com son i que aquesta crisi no farà que les coses canviïn cap un mon millor sinó mes aviat al contrari.
Ahir venia un article al diari del Ramon Obiols en el que, deixant a part de que per ell l'única via de més justícia social ve de la mà de la socialdemocràcia i probablement té raó, ens fa un anàlisis de l'actual crisi del PSC amb una mica d'història i ens generalitza vers els camins que s'ha de segui perquè el socialisme recuperi el que ha perdut.
De totes maneres no va gens desencaminat quan ens diu que avui dia, per arreu s'està desmuntant l'Estat de benestar, que anem cap el campi qui pugui i fa referencia al Sr. Jaume Masdeu que diu que "els especuladors financers, no només no paguen pels seus pecats, sinó que ja tornen a aixecar la veu com els amos del nou món.
Doncs si, estem totalment en les mans del mercats financers i son aquestos els que no en volen sortir d'aquest fonamentalisme neoliberal: la solució de la crisi torna a ser la de l'economia de la oferta, acomiadament més barat, salaris més baixos, flexibilitat en el treball i quan recuperem els beneficis ja crearem ocupació.
Es evident que la política social no va precisament per aquest camí.
La realitat és que qui te els diners en vol treure tot el benefici possible al preu que sigui i els que manen son esclaus d'aquest principi.
Es l'especulació qui ens ha fotut en aquesta misèria. I no crec que sigui ella qui ens hi faci sortir.

Cuotes de senyores

Ara que sembla que aviat tindrem un nou Gobern a Catalunya sens posa a sobre de la taula allò tan manipulat de la quantitat de dones que el formin. Es veu que te que haver-hi una quota fixa o, si més no, una quantitat mínima per allò de que cal ser progressista.

Tot i entenent molt bé la finalitat de tot això val a dir que no hi estic d'acord. Per mi val tant un home com una dona i a l'hora d'ocupar qualsevol càrrec no s'han de mirar ni les faldilles ni els pantalons. Qui més val, qui te més capacitat o és més idoni pel càrrec és qui l'ha d'ocupar. Si tot son dones.... doncs endavant i si tot son homes...també. I si son mitat i mitat doncs....tan me fa. Lo important és que qui tingui la responsabilitat estigui en disposició d'assumir-la bé.

En el meu primer treball seriós quan tenia jo vint anys, la primera persona que em va manar directament va ser una dona austríaca, Irma Schultes, llicenciada en Química, de qui vaig aprendre molt, si no tan de la matèria que tractava, que també, sí de com tractar les persones que un te al seu càrrec, cosa que em va marcar de per vida. Tot i ser una persona de grans coneixements tècnics, molt culta i vàlida, sempre em va tractar de tu a tu i amb un respecte ta gran com no el he pogut gaudir mai més. Igual potser si, però més no.

I jo sé que quan venia l'hora de les promocions no era la persona que estava a la primera fila. Sempre hi havien homes al davant normalment menys vàlids que no ella. I aquesta és la valoració que no s'ha de fer.

Jo he conegut en tots els meus anys de vida laboral moltes dones extraordinàriament vàlides, donada la seva capacitat de treball, entusiasme i efectivitat en que en lo últim que repares és que son precisament dones . Son simplement companys de treball com els altres però que et mereixen encara un xic més admiració i estàs content de tenir-les al costat quan t'ajuden a solucionar uns problemes que amb la visió "d'home" potser no has pogut. I crec fermament que lo que vol una dona és igualtat en la competència i oportunitats. Ni més ni menys. Ni més per ser dona ni menys per la mateixa causa.

I, per descomptat, cap valoració amb relació vers l'amplitud dels seus pectorals.

Això potser és el més ofensiu.

El partit de l'any?

Ahir no vaig poder veure el partit del Barça contra l'Espanyol perquè no vaig anar al seu estadi (no ho faig mai), perquè no tinc el Gol TV i perquè no vaig poder anar a casa d'un amic que em va convidar a casa seva i que sí que te aquest canal de pagament.

De tota manera entre el cotxe i a casa el vaig poder escoltar casi tot i després vaig veure el reportatge que varen fer per TV3.

No tinc els mateixos elements de judici per donar una opinió vers el partit però la veritat és que estic bastant sorprès.

De sempre, o al menys en els últims temps, l'Espanyol ha sigut un rival difícil potser més per lo que representa cada club, que no per altres raons. Per part dels pericos sempre hi han posat una mica més del que hi posen en els altres partits con tal d'amargar-li la tarda als culers. Aquestos partits son molt diferents dels que el Barça juga contra el Madrid, doncs tenen un sentiment molt diferent.

I aquest encara ho ha sigut molt més de diferent.

Després de totes les estadístiques que ens ha anat oferint la premsa escrita durant l'ultima setmana, de si el Barça no havia perdut en cap desplaçament, que l'Espanyol no havia encara perdut a casa, de si el Messi havia marcat tans de gols com tot l'Espanyol, que si ara l'equip de Cornellà era molt diferent, de que estava en zona Champions, etc, etc., lo cert és que en l'únic que va encertar és en la rebuda que si li va fer a l'Iniesta, cosa per altra part en la que no hi havia cap dubte. Si oficialment ja li havien donat una distinció molt important en forma d'insígnia per part de la directiva "perica"era del tot normal que passés lo que va passar.

De lo que no estic tan segur és de que ho fes un jugador del Espanyol en la situació contraria.

Esta clar també de que d'Iniestas només en hi ha un.

Doncs de tot lo altre que se li suposava...res de res. No hi va haver rival.

Un altra maneta de gols i cap a casa. Soc del Barça des de petit, soci des de fa molt temps i no recordo mai una situació com l'actual.

Qui pot parar aquest equip?

A part de l'Hércules, esta clar.

Wikileaks

Porto ja uns quants dies volent escriure vers alguna de les moltes coses que ens han arribat en les ultimes setmanes, però primer volia conèixer l'opinió que corria pels blogs.

Doncs no he trobat gran cosa.

Potser la culpa és meva perquè no ho he sabut fer bé, però el cert és que m'he quedat un xic decepcionat. He trobat molt futbol, molta crítica genèrica vers els polítics, menjars, anàlisis d'educació, etc., però res vers la crisis del PSC, res vers Wikileaks, alguna cosa vers les eleccions però no gaire i cap vers la "vaga" de controladors.

En fi, es veu que la pallissa a la gent l'haig de donar jo.

Menys mal que no em llegeix casi ningú.

Doncs som-hi.

Lo dels arxius "secrets" que han vist la llum per part de Wikileaks haig de dir que em tenia molt fred. He llegit moltes opinions, a favor i en contra i, la veritat, no era un tema que m'interesses massa. Hi ha molta xafarderia i les opinions que em mereixen molts polítics i les decisions que han pres no canvien gens doncs no ens diuen res de nou i no enganyen a ningú. I que li vulguin buscar les pessigolles al responsable que hi ha al darrera pel dret i pel revés tampoc és notícia. Peró en canvi, m'ha sorprès molt la decisió que han pres dos des mitjans de pagaments més grans: Visa i Mastercard. Visa Europa ha suspès tots els pagaments a Wikileaks perquè les seves activitats van en contra de les regles de funcionament de l'empresa (¿?) i Mastercard ho fa per les seves activitats "il.legals". Aixo em sembla molt fort. Aquestes dues empreses bloquegen els diners a un client quan aquestos no son seus, es a dir, només gestionen les aportacions externes que puguin fer particulars. No hi ha crèdit ni un risc per part de l'empresa.

En que es basen per fer aquest bloqueig?

Es legal aixo?

O sigui que si jo vull fer un pagament a través de Visa, per exemple, a Wikileaks no m'ho permeten.

Es veu que son jutge i part en el conflicte.

Doncs trenco una llança a favor del Sr. Julian Assange i potser que a partir d'ara ens hi fixem més en lo que diuen aquestos arxius "secrets" si hi ha tanta pressió i tan d'escàndol.

Demà un altre tema.