Ja la tenim aquí. Ja tenim la sentencia del Tribunal Constitucional i, com era d'esperar, amb les retallades dictades per aquesta manera tan patriòtica de mirar-se les coses. En principi, els TC democràtics que estàn al servei de la democràcia i del poble que ha votat una Constitució, quan aquest poble sobirà (o una part) en fa un altra lectura, se suposa que l'alt tribunal ha de fer punys i mànigues per trobar la manera de que estigui dintre de l'ordre constitucional. Es a dir, fer-lo entrar a dintre de la Constitució fent una interpretació de la Carta Magna adient a lo que es desitja.
Doncs no.
Aquí no.
Aquí el TC es com un llop gelós de que no li prenguin ni un tall de la cansalada, que per altra part no és seva.
De tot lo que he llegit aquestos dies em quedo amb un article del Sr. Antón Losada perquè la seva idea global del que passa és la que m'ha semblat més ajustada. Ell diu qu'el problema és aquesta idea d'Espanya que tenen uns quants que no és pot canviar ni modificar. Una idea d'Espanya com a invent únic que tira per terra que altres persones , o fins i tot cap, d'aquest invent. Llavors les altres idees son sectàries, o excloents, o no toquen. o es prohibeixen, o les sentencien inconstitucionals o les declaren sense eficàcia jurídica.
M'ha agradat.
La veritat és que quan a Euskadi han donat un cop de puny sobre la taula (diguem-li referèndum per l'independència o la violència pel mateix fi) sempre han posat com a model la via catalana.
Es a dir la del diàleg, la del pacte i la no confrontació.
Doncs a nosaltres aquesta via catalana no ens va gaire bé.
LLavors....que s'ha de fer?
Si parlant no ens escolten, si no tenim res a fer davant d'aquesta rancia i podrida dreta feixista...que s'ha de fer?
Es volen a dintre només pel puto interès econòmic, perquè sense nosaltres no els hi aniria tan bé. El problema és que si nosaltres no tenim les mans lliures per poder fer lo que creiem que hem de fer per millorar i ser competitius en Europa, per gestionar lo que nosaltres tenim, per equivocan-se nosaltres sols, ens en anirem tots cap al forat. Nosaltres i ells.
I a sobre ens critiquen i ens deixen verds.
Peró això sí. "La unidad de España es incuestionable".
Tots units en la misèria....i en la incultura.
Doncs no.
Aquí no.
Aquí el TC es com un llop gelós de que no li prenguin ni un tall de la cansalada, que per altra part no és seva.
De tot lo que he llegit aquestos dies em quedo amb un article del Sr. Antón Losada perquè la seva idea global del que passa és la que m'ha semblat més ajustada. Ell diu qu'el problema és aquesta idea d'Espanya que tenen uns quants que no és pot canviar ni modificar. Una idea d'Espanya com a invent únic que tira per terra que altres persones , o fins i tot cap, d'aquest invent. Llavors les altres idees son sectàries, o excloents, o no toquen. o es prohibeixen, o les sentencien inconstitucionals o les declaren sense eficàcia jurídica.
M'ha agradat.
La veritat és que quan a Euskadi han donat un cop de puny sobre la taula (diguem-li referèndum per l'independència o la violència pel mateix fi) sempre han posat com a model la via catalana.
Es a dir la del diàleg, la del pacte i la no confrontació.
Doncs a nosaltres aquesta via catalana no ens va gaire bé.
LLavors....que s'ha de fer?
Si parlant no ens escolten, si no tenim res a fer davant d'aquesta rancia i podrida dreta feixista...que s'ha de fer?
Es volen a dintre només pel puto interès econòmic, perquè sense nosaltres no els hi aniria tan bé. El problema és que si nosaltres no tenim les mans lliures per poder fer lo que creiem que hem de fer per millorar i ser competitius en Europa, per gestionar lo que nosaltres tenim, per equivocan-se nosaltres sols, ens en anirem tots cap al forat. Nosaltres i ells.
I a sobre ens critiquen i ens deixen verds.
Peró això sí. "La unidad de España es incuestionable".
Tots units en la misèria....i en la incultura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario