sábado, 17 de diciembre de 2011

Turisme

Fa unes quantes setmanes vaig estar uns dies a Roma. Deixant a part que la ciutat m'agradés mes o menys, vaig poder constatar la gran quantitat de mostres de la cultura romana que encara atresora aquesta capital.
Em va agradar molt el Coliseu, o mes ben dit, el que queda d'ell. Segons em varen explicar d'aquest gran monument als antics jocs se'n varen treure un munt de pedres per fer les esglésies que els Papes de torn feien al sant de la seva devoció, o bé per construir els palaus de la burgesia de l'època que toqués i, fins i tot, per fer la Basílica de Sant Pere a la Ciutat del Vaticà. Així va anar la cosa fins que un Papa va considerar que allí si havien torturat cristians per mor de la seva religió, li va donar el qualificatiu de sagrat i així va parar l'espoliació.
Doncs ara aquest Coliseu l'estan reconstruint tot lo que poden així com altres llocs com el Fòrum Romà, l'antic mercat, etc.
Aixo vol dir que ara s'hi gasten un munt de diners per reconstruir tots els vestigis del seu gran  passat. I perquè? Doncs deixant a part el gran interes que tenen totes aquestes pedres, columnes i temples per conèixer la nostra historia i mostrar la nostra admiració pels nostres avantpassats, la raó de mes pes es el turisme.
Des de que el cotxe és un bé que esta a l'abast de quasi tothom, que hi ha un munt d'autopistes per tot arreu, que hi ha connexions de tren per anar allà a on vulguis i que el preu dels avions ha baixat tant que et permet agafar-los com aquell que agafa un autobús, doncs resulta que tot aixo pren molta importància.
Durant molts de segles el mateix Coliseu que avui admirem només ha sigut una nosa, un munt de pedres a les que no trobaven cap altra utilitat que no fos per fer mes esglésies, cases o palaus. Les runes romanes avui s'estan reconstruint perquè hi va molta gent a veure-les, i això em fa pensar que les coses tenen mes o menys valor segons li donem nosaltres en conjunt. I això del Coliseu val per molts altres exemples. La Sagrada Família es una obra magnífica però si ningú vingués a veure-la tindria molt menys valor del que te avui amb tots els respectes cap en Gaudí.
Fins que la gent no va tenir suficients diners per anar de vacances, una infinitat de precioses cales de sorra fina i aigües transparents no tenien altre utilitat que la d'anar a rentar-se de quant en quant les persones del voltant.  Avui dia en quant llueix un el sol ja tens feina per trobar un forat per estirar una tovallola.
Be. Sigui benvingut el turisme si fa que els governs inverteixin diners en recuperar les pedres de la nostra historia. Es lo que deixarem als nostres nets perquè continuïn fent turisme.
Si poden, esta clar, perquè en principi el futur encara es veu una mica negre.

sábado, 19 de noviembre de 2011

Jo hi aniré


Jo, el proper cap de setmana aniré a votar. I que consti que no en tinc cap ganes. Es més, si hi hagués una manera d'engegar tots els polítics a pastar fang de ben cert que ho faria. No em val allò del vot en blanc, el vot nul o l'abstenció, sinó que voldria votar en consciencia per dir que tots son el mateix: una colla d'inútils.
En totes les diferents versions de partits que tenim, o que patim, no hi ha una sola persona que tingui un mínim de sentit d'Estat. No hi ha una sola persona que ens parli clar del que passa i que ens digui que no hi han solucions miraculoses, que la cosa pinta molt malament i encara per molt de temps, que l'atur no te cap solució en els propers anys i que les retallades socials no s'aturaran fins que no podrem ser capaços de gastar pel que produïm avui i podrem tornar encara que sigui una part de tots els diners que ens han deixat.
Per que justament el problema és aquest. Aquí ens varem endeutar un munt comprant pisos que no ens feien cap falta, segones residencies que tampoc, amb un ànim, si mes no, especulatiu. Els bancs ens donaven tot el crèdit que fes falta per tot, només perquè lo que avui valia un euro demà en valdria dos i ells no hi perdrien mai. I com que aquí no hi havien prou diners en varen tenir que anar a buscar a fora amb lo que també es varen endeutar. I avui no podem tornar aquestos diners, potser els interessos, cosa que fa que aquestos pugin gradualment. I quant més pugen menys capacitat tenim per tornar el deute. I així estem i així ens va.
I que diuen els polítics?
Res de nou.
Els socialistes diuen que faran tot el que no han fet fins ara. Potser l'encerten al dir que tant d'ajust i tan fort en tan poc temps no ens pot portar a un altra cosa que no sigui alentir o destruir el nostre possible creixement i per tant no poder pal·liar la nostre taxa d'atur. I també crec que l'encerten al demanar que el
BCE surti al carrer i compri deute dels països amb problemes per poder minvar la pressió dels mercats vers el mateix.
Pels del PP l'única solució que ens ofereixen es la de crear feina, de fer disminuir la taxa d'atur. Com ho faran? Això no ho saben. S'omplen la boca dient que crear llocs de treball és la mare dels ous, però no en tenen ni xorra idea de com hi arribaran. Jo crec que costa molt trobar una industria o un negoci que pugui donar feina a tota la gent que ha sortit del ram de la construcció i dels seus derivats. Això no es fa d'avui per demà, i molt més quan per fer-ho, en cas de conèixer el que i el com, fan falta uns diners que avui no tenim i que ningú ens els vol deixar. Els del PP en l'únic que l'encerten és amb això del canvi com a propaganda electoral. Lo que no diuen és que el canvi és a encara molt pitjor.
I si no que ens ho preguntin a nosaltres per dir lo que hem notat amb el govern del senyor Mas, que aquest personatge també ens parlava d'un canvi, i de ben segur que l'hem notat. No de la manera que ens prometien, però l'hem ben notat.
Lo fotut és que no es deien tota la veritat, no fos cas que no els votem i no poguessin posar un bon punt final per una brillant carrera política.
Es que en el fons, per ells, no es tracta de cap altra cosa. Per nosaltres és diferent. Nosaltres els hem de patir.
 

domingo, 6 de noviembre de 2011

Gregorio Peces-Barba


Quan de petit vas a l'escola i vas llegint les pàgines de l'historia partint del concepte de península ibèrica sempre em venia de sorpresa o, per lo menys, em cridava l'atenció el fet de que políticament Portugal no fos una part d'Espanya. Llavors, el dia que toca entrar en aquesta part de l'historia te'n assabentes de que el comte duc d'Olivares va primar la repressió al aixecament de Catalunya que no el de Portugal, encara que les raons en ambdós casos eren idèntiques:  no està d'acord amb el sistema de reclutament imposat per la "Unión de armas" i , en el cas de Catalunya, a més a més, amb l'obligació d'allotjar el exercit nacional que venia de reforç per la guerra de França.
O sigui que la diferencia política entre Portugal i Catalunya es va decidir l'any 1640. En aquest any es va produir a Barcelona el "Corpus de Sang" a on va començar la revolta dels segadors  i els portuguesos, molt espavilats, veient que l'exercit estava bastant ocupat va declarar  la independència el mes de desembre, per lo que el comte duc d'Olivares es da decantar per deixar el problema de Portugal per més endavant i dedicar-se a tocar els collons als catalans.
I tot això ens ho posa el senyor Gregorio Peces-Barba a sobre de la taula amb aquestes molt encertades declaracions de si hagués sigut millor sufocar la rebel·lió de Portugal abans que no la de Catalunya. A Espanya no sé si li hagués anat millor, però a Catalunya sens dubte, ja que des de a les hores, el poder central ens les ha fet passar de tots colors fins el dia d'avui i no sembla que les coses hagin de canviar en un futur pròxim.
Llàstima que aquestes declaracions del senyor Peces-Barba és facin des de la supèrbia i no com un reconeixement d'un error històric vers els catalans.
I ometré el comentari de que "es va tenir que bombardejar Barcelona" com aquell que va de passeig, perquè la llet se'm fa més agre.
Serà gilipolles el tio.....

domingo, 23 de octubre de 2011

ETA

Aquesta setmana, i especialment el dia 20, ha sigut d'una gran intensitat en notícies. Concretament: el corredor del Mediterrani, el final de la guerra civil a Líbia amb les imatges de la mort del Gaddafi i, sobretot, l'abandonament de la violència per part d'ETA.
Aquesta última és per mi la més important tan per la seva proximitat com per ser d'una efectivitat immediata. ETA deixa de matar, i això és el més rellevant.
Aquest fet ha estat analitzat pel dret i pel revés en tots els diaris tant en les seves editorials, com a través d'articles d'opinió i també en les entrevistes a diversos dirigents o representants del poder polític.
Hi han comentaris per tots els gustos. L'esquerra nacional es felicita del moment, de lo que ha aconseguit, del final del patiment i de la seva visió política, policial i d'actuació de la justícia per arribar a aquest èxit.
La dreta nacional sembla que se sent una mica incòmoda. Veu en aquest fet un transfons polític que no li agrada gaire. Posa per davant el reconeixement al dolor de les víctimes del terrorisme (cosa lògica per altra part) i no dona a ETA per acabada fins que no entregui les armes.
De tota manera qui realment se sent alleujada és tota aquesta gent que ha estat amenaçada per la banda terrorista i que durant molt de temps ha tingut que portar seguretat personal, mirar cada dia per sota del seu cotxe per no trobar-hi una bomba i per no trobar a la bústia la carta que ens demana una quantitat d'impost revolucionari.
Tornar a la oblidada llibertat normal és el que realment canvia en un temps mes o menys curt en la societat basca. I això és el realment més important. Ens estalviem més víctimes, més dolor i més patiment. Son quasi un miler els morts de tants anys de terrorisme i em mereix moltíssim respecte lo que han patit totes aquestes famílies, però també és molt important que no en hi hagin més.
La pregunta que em faig és, però, perquè ara. I la possible resposta és perquè venen eleccions. En l'última consulta municipal a Bildu les coses no li van anar malament i l'esquerra abertzale a través de la nova coalició de Amaiur, formada per Bildu més Aralar, sense la motxilla del terrorisme, espera treure'n un molt bon redit. Avui el repartiment dels diputats bascos és el següent: 9 pel PSOE, 6 pel PNB i 3 pel PP.
Què passarà a partir del 20 N? Doncs que tot això se'n anirà en orris i Amaiur se'n podria emportar al voltant de 5 o 6 diputats ( a costa del PSOE) potser els mateixos que el PNB i la possibilitat de tenir un grup parlamentari, quedant la resta a repartir entre els socialistes i el PP. Molt diferent del que tenim avui.
Aquesta pot ser la nova realitat de les properes eleccions generals i a esperar les autonòmiques del 2013 amb el Sr. Otegui....ja fóra de la presó per optar a ser lehendakari?
Ens esperen temps convulsos i veurem com és capaç de gestionar-ho el PP, perquè farà falta una gran visiò política que em fa l'efecte que no té.

miércoles, 5 de octubre de 2011

Canal9

Mira tu que en tot això de que a València no es pugui veure TV3 i, per contrapartida, aquí no veiem el Canal9 no m'ha tret mai la son. Inclòs quan pel carrer alguna vegada em demanaven la firma perquè el valencians pugues-in veure la nostra TV la meva resposta era negativa per allò de que eren ells qui ho tenien que demanar, que jo no tenia cap intenció d'obligar-los a veure un canal que no volien.
Vaja que com a molt ho vaig atribuir sempre a problemes de llengua entre el català i el valencià sota l'impuls del "búnquer barraqueta". Avui dia la dreta a València es veu que és forta.
I a més a més jo d'aquest canal només veia pelí-cules del Oest a les cinc de la tarda quan estava de vacances i si eran bones i no les havia vist. Absolutament res més i per lo tant no me'n podia fer cap idea del que deien els seus informatius. O sigui que si em treien la senyal a mi ni fu ni fa.
Doncs resulta que el problema real era que la TVV estava totalment controlada pel senyor Camps i la senyora Barberà i, evidentment, la TV3 se'ls hi escapava de les mans. Només cal dir que la antiga cap de premsa de Camps, la senyora Núria Romeral és avui la directora general de Canal9.
Es veu que per aquest canal el cas Gürtel no existia i, si en tenien que donar alguna informació ho feien cap al final com aquell que no vol la cosa. O sigui que la manipulació informativa era de les que crea escola, cosa que havia sigut denunciada moltes vegades per sindicats i partits de l'oposició. No calia establir cap censura perquè les notícies ja tenien el color adient abans de veure la llum.
Ara ja entenc el perquè de no voler la TV3. Els valencians sabien més de casa seva veien la nostra tele que no pas la seva. La nostre no és que sigui un model d'independència informativa absoluta però te'n pots assabentar de moltes coses a favor i en contra de qui mana, al menys fins un cert nivell. Però allà baix el control és absolut per lo que ens expliquen, i clar, si tenien els valencians que posar televisió estrangera per tenir una visió més real de les coses, això no podia ser. I fan fora la senyal.
Quines coses.
I quanta merda.

lunes, 19 de septiembre de 2011

A dos mesos del 20N

Estem a punt d'obrir la campanya electoral que donarà pas a les eleccions generals del proper 20 de Novembre.
Donades les enquestes, lo que es llegeix al diari o es veu per la tele es que estem al davant d'una disjuntiva: sembla que guanyarà el PP però la gent miraria amb bons ulls que el president fos el Rubalcaba. Això vol dir que la massa votant vol un canvi, per allò de que mes malament ja no pot ser,  però no se'n refia ni un pel del Sr. Rajoy. I jo crec que s'entén perfectament. El líder del PP fa gala d'una ambigüitat tant gran a l'hora de prendre postures vers els problemes (corrupció al seu partit, per exemple) que no se'l veu capaç de prendre decisions ell solet vers els tot el que li espera. De fet és més important el que calla que no el que diu, es a dir, es fa uns tips de dir lo que la gent vol sentir, molt més que no parlar de les solucions als greus problemes que patim, no fos cas que això li restes vots. El més important és el poder, no tant si serè capaç de fer el que calgui.
Nosaltres ja ho patim una mica aquí a Catalunya a on el Sr. Mas ja no se'n recorda gens de lo que va dir en campanya: que ells tenia solucions per tot, que tot es podia arreglar i que si no es feia era perquè els socialistes no ho sabien fer. A l'hora de la veritat retalls purs i durs de tot tipus, menys als rics, esta clar, que es veu que l'impost de successions els hi feia molt de mal. I a més a més anem de bracet amb el PP que ens ha putejat i ens puteja lo que no està escrit (alcalde de Badalona) , lo que vol dir que de política "catalana" res de res. Ens omplim la boca de "pacte fiscal" i a mi m'agradaria saber a on comença i a on s'acaba aquest pacte. I si l'ha de fer amb el PP..... anem llestos.
Del Sr. Rubalcaba tampoc se'n podem dir moltes flors. Potser sí que és un bon polític però em fa l'efecte que és més del que ja tenim: anar a Alemanya a veure que ens diu la Merkel que em de fer. Aquesta sí que ha sigut capaç de posar als dos partits ben drets.
Si s'ha de canviar la Constitució per fer el que demana, doncs es fa i llestos, no fos cas que s'enfadés.
I per Catalunya del PSOE no en hem d'esperar res de bo, com sempre. O si no mirem el que li va passar al nostre Estatut. Amb el Rubalcaba tampoc ens anirà gaire bé.
Total, política de dretes a dojo fins que els que tenien beneficis els tornin a tenir. Arribat a aquest punt ja mirarem si creem llocs de treball.

sábado, 10 de septiembre de 2011

Esteban González Pons

Ei, companys. Aquesta és bona i no és la primera vegada que la sento dir o llegir. Una reflexió que fa el Sr. Esteban González Pons de com es soluciona el problema del atur. Es de jutjat de guàrdia. Es digne d'una llumenera  com ell. Mira si és forta la patinada que fins hi tot el seu propi partit se'n desmarca. La solució a tots els mals del atur és la següent: "El PP farà una llei que simplifiqui els tràmits per crear noves empreses, amb això esperem crear un milió de nous empresaris i si cada un d'ells dona feina a tres treballadors doncs ja haurem creat tres milions de llocs de treball i eliminat el problema de l'atur".
No crec que al davant d'això s'hagi de dir res més. Qualsevol persona amb dos dits de front li pot desmuntar la parada amb tan sols dos preguntes: se sap d'on sortiran els diners per aquesta inversió? perquè la gent no te un duro, i després: se sap en quin camp es crearan aquest milió d'empreses? perquè clar si no hi ha negoci....tornem a l'atur en dos dies.
En el meu poble aixo es diu burlar-se de la gent.
Amb polítics així de debò, de debò que no ens en sortirem.
Lo estrany és que encara hi ha qui s'ho creu i els vota.
Estem arreglats