PSC-PSOE

Fa dies que em volta una incògnita pel cap. Ja fa dies que em faig la mateixa pregunta: "Que collons espera el PSC a partir peres amb el PSOE?"

En aquestos temps convulsos en que hem de trepitjar fort tots junts en una sola direcció...a que ve estar encara supeditats a les seves decisions "espanyoles"?

Que no veuen que el proper dia 25N tindran el pitjor resultat electoral de la seva historia a Catalunya? Que no veuen que la clatellada serà forta?

L'altra dia hi havia a "El Periódico" una entrevista al Pere Navarro. I en vols de romanços i de tirar pilotes fóra. La veritat és que no ho entenc. Aquesta postura avui dia ja no te sentit.

I em sabrà greu perquè jo soc d'esquerres i molta altre gent que conec també, però si no donen aquest pas  no els hi donaran el seu vot pel que jo sé.

Jo tampoc. I abans o solia fer.

Fátima Báñez

Deu estar molt nerviós el Govern central. Es veuen ja molts símptomes d'impaciència respecta a la tan anhelada recuperació econòmica. L'ultim els comentaris que ha fet la ministra de Treball, Fátima Báñez,  en una presentació d'una revista del seu ministeri (tot queda a casa). Es veu que allí se li va escalfar la boca i no va parar de dir bestieses. Com que parlava pels seus, les persones normals no s'han de sentir ni al·ludides ni molestes, no les tractava d'imbecils, és simplement que no anava per elles.

Sembla ser que la final de la crisi no te res a veure amb un atur que ja va pel 25% de la població que està en condicions de fer-ho. Res d'això. Tampoc te res a veure que no hi hagi cap indicador que ens ho digui. No passa res. Lo important son les decisions que ha pres el Govern i en les reformes que s'estan adoptant des de la confiança en nosaltres mateixos.

I no acaba aquí la cosa ja que la ministra encara va més enllà. Defensa que la reforma laboral "está ayudando a muchas empresas a salir de la crisis" gràcies  a una millor flexibilitat interna. I després ja ens la fot a cullerades: "hoy más que nunca el empleo es el centro de todas las políticas del Gobierno, seguido de la responsabilidad que es tarea de todos".

I per acabar-ho d'arreglar:" El ejemplo de responsabilidad de los empresarios como impulsores de la salida de la crisis a través de la generación de riqueza y la creación de empleo, así como de los funcionarios, a través de su vocación de servicio".

Per llogar-hi cadires.

De on collons treu aquesta "senyora" els símptomes de la sortida de la crisi?

Abans de nomenar a algú ministre.....no se li podria fer un senzill test d'intel·ligència?

I aquesta paia, encara que te pis a Madrid, cobra dietes de "alojamiento y manutención" com si vives a Huelva a on també te habitatge. Dietes que son 1.823 € en 14 pagues, que tampoc ho entenc, perquè amb dotze ja en tindria prou.

Quina cara més dura que te la senyora ministra. A més a més de beneita, està clar.

Reformar Espanya

Qui vulgui conèixer el perquè d'aquesta crisi, els problemes que tenim i com solucionar-los, o per lo menys, quina direcció hauríem de prendre per anar pel bon camí, li suggereixo que llegeixi l'article d'Opinió de la pàgina nº7 de "El Periódico" de Catalunya del dia 12 d'octubre passat. O sigui d'ahir.

Es un article del escriptor Xavier Bru de Sala en el que ens resumeix d'una manera clara i senzilla una possible reforma d'Espanya. Com que ell ho explica molt millor de lo que jo ho faria mai no transcriuré absolutament res del seu text per deixar a qui el vulgui llegir l'absoluta llibertat de valorar les idees de l'escriptor.

Tot lo que ell ens defineix ho he llegit també a altres llocs i per altres persones, lo que em fa pensar que realment té molta raó.

La veritat és que, avui dia, no ens podíem esperar cap altre situació i que el problema actual tenia que esclatar un dia o altre. No es podia esperar res més després d'una guerra civil i quaranta anys de dictadura, per pensar que uns quants anys de transició ens portarien a una democràcia plena de la nit al dia. Com deia el meu pare (que va fer la guerra amb la República i per lo tant en va veure i viure de tots colors) "encara s'ha de morir molta gent per tenir una societat demòcrata". O el que és el mateix, hauran de passar un parell de generacions perquè les coses canviïn el la direcció correcte. Ha d'arribar gent nova, amb cultura, amb principis i amb ganes de treballar per una nova societat.

Patim encara avui unes àrees de poder molt concretes que no el volen deixar anar de cap de les maneres. No hi ha ètica, no hi han valors, predomina el cinisme i la mentida en la política, l'economia, la justícia.

Ens urgeix com el pa que mengem una nova llei electoral que porti realment el nostre vot al poder. Que aquest poder sigui per fi controlat per una societat que avui no confia en cap polític sigui d'esquerres, dretes o centre. Aquest podria ser el principi. O potser uns partits nous no compromesos amb tanta corrupció, però començar per aquí potser seria encara més difícil.

"Chapeau" senyor Xavier Bru de Sala.

Independència (2)

En els últims dies, cada vegada que obro la tele, llegeixo els diaris o escolto la radio, tot lo que m'arriba fa que se'm inflin cada vegada més els dallonses.

En la meva anterior entrada vers la independència en feia una reflexió des de el coneixement vers els camins que ens hi poden portar. Però si em deixo de mandangues i dono sortida als meus sentiments només em ve un pensament al cap: " Vull sortir d'Espanya". Com sigui. Per l'article vint-i sis o pel vint-i set. Ja en hi ha prou.

Tinc un gran respecte pels "espanyols" de la mateixa manera que en tinc pels andorrans, francesos o portuguesos, donat que hi tinc molts d'amics i que sempre que he visitat la resta del estat o els altres països he estat tractat com una persona normal i inclòs més bé pel sol fet de ser català.

Però ja no puc aguantar més tota aquesta colla de polítics embrutadors, difamadors, distorsiona-dors, despectius, demagogs i en definitiva: uns imbècils.

El Mariano Rajoy, l'Esperanza Aguirre, la Cospedal, el Wert i tans d'altres arriba un moment que cansen. No tenen el més mínim sentit ni de la política ni de la democràcia.

Per ells estem en els moments mes dolços de la dictadura.

El problema és que no ens volen com a catalans, ens volen com a espanyols, lo que vol dir que no ens volen per res. Bé, per res no. Pels diners, que cada vegada que es parla de finançament surt el president de torn d'Extremadura posant el crit al cel, no fos cas que se li acabés el xollo. Però ni ens escolten, ni ens entenen, ni ens valoren ni res de res. Diners, això sí. Xuclar diners per mantenir lo que Madrid no pot i la resta tampoc, això també.

Jo crec que no hi ha cap altra sortida. Ells mateixos ens estan portant cap a la independència. Després de tot lo que ens arriba no ens queda cap altre remei que no sigui enviar-los a la merda. I hi ha prou merda pel PP i pel PSOE i, si en sobra, que se la quedi el PSC al que la "C" ja fa molt de temps que se li ha caigut. Jo soc d'esquerres i sovint he votat socialista però ara ja no em queden arguments. Son uns venuts al poder central del PSOE en el que el mateix Felipe González fa fàstic per no parlar del seu amic el Guerra.

Doncs bé, com que no ens hi volen....haurem de pensar en separant-se. S'ha acabat això de "cornuts i pagar el beure".

Independència

Amb tot aquesta turbulència que estem veient al nostre voltant vers aquest nou camí que suposadament hem pres cap a la independència, haig de dir que estic una mica desconcertat.

Deixant de costat el cor i intentant analitzar les coses  fredament jo tot això no ho veig gens clar.

En primer lloc perquè no hi ha la figura que ens hi pugui portar. No hi ha ningú que aglutini les aspiracions de la nostra societat cap aquest fi. No hi ha cap "lider" convençut del que vol fer i que tingui un "full de ruta" cap aquest nou destí.

Evidentment el senyor Mas no el té i CiU tampoc. Ara, darrerament, s'han pujat a aquest carro perquè la gent empeny, està fins els dallonses de tanta bestiesa i de que li  prenguin el pel. Davant d'això res millor que agafar la senyera i convocar eleccions  per veure si amb la ben-entesa podem treure més vots que no les anteriors aprofitant que el PSC ni "está ni se le espera". Ha desaparegut del mapa polític. Intentar d'aconseguir una majoria que no el faci dependre de ningú i poder-se treure a la Camacho de sobre.

I com que lo del pacte fiscal era vendre fum ara ens hem pujat a aquest cavall que ens pot portar a tenir més vots i tenir més poder que, en definitiva, és el que es tracta.

Perquè .....a veure, per anar cap a la independència .....quins camins hi han?

Doncs que jo conegui (i també es cert que no ho sé tot) només en hi han dos: el legal i el del article vint-i-sis.

El camí legal te la negociació com a punt de sortida. Es a dir, ens llegim la Constitució i si no trobem el camí adequat (que no hi és) dons s'ha de canviar. Això sí que ens ho permet la Carta Magna en el seu article 168 per poder-la reformar. El Parlament de Catalunya pot demanar la seva revisió i enviar-la al Congrés per la seva aprovació.

L'idea d'un referèndum perquè la gent es defineixi en lo que vol no està previst i vist l'èxit que va tenir la petició per part del senyor Ibarretxe al país Basc no crec que es pugui fer. De fet val més que no es convoqui perquè tinc els meus dubtes de que sortís que sí per una majoria acceptable. I el senyor Mas també ho creu. Aquest referèndum negatiu seria un bàlsam per la seva política per buscar noves vies per un nou tipus de finançament.

Si el Congrés donés via lliure a aquest canvi de la Constitució que ens permetès començar el procés d'independència, llavors s'haurien de començar les negociacions entre l'Estat i Catalunya per anar establint els passos que aniríem fent fins arribar a la total separació d'Espanya.

L'altra camí es per l'article vint-i-sis, es a dir, unilateral-ment i per la cara, cosa que seria molt ben vista per tots nosaltres però que porta altres problemes a la motxilla. Aquí sí que el punt bàsic és el referèndum que, amb una amplia majoria, ens donaria la força moral per intentar segui  aquest camí. Consulta que també s'hauria de fer per l'article vint-i-sis abans que res. L'avantatja d'aquest procés és que no hi ha punt de tornada. I aquí ja hi entra la postura internacional. Estem a Europa. Caldria tenir molt ben lligada la postura europea abans de prendre una decisió ja que aquestos manen més que no els espanyols. No fos cas que tinguéssim un desengany. També es cert que sortint dels Pirineus tenen un concepte molt més obert de lo que és la democràcia i per aquí els hi podríem entrar millor. Però amb l'oposició frontal d'Espanya que faria punys i mànigues per fer-ho enredera, amb una base legal que no es pot deixar de costat.

Doncs em sembla que, mes o menys, això és el que hi ha.

Una cosa és segura: la independència l'aconseguirem.

Quan?

Jo crec que hem d'esperar la figura que ens hi porti.

Avui un fill meu, parlant del tema, em deia: "llàstima que el Guardiola no fos polític".

Doncs avui seria una bona solució.

De tota manera jo ja tinc la butlleta preparada amb un "SI" gros com un "Castells".

Deu i els alienígenes

He llegit en una revista un article bastant interessant en que posava sobre la taula la problemàtica que podrien tenir les més importants religions vers un contacte amb gent d'altres mons. Es a dir, si les figures principals de les nostres religions com Jesús, Alà o Yavé tindrien cabuda al davant d'una cultura que no fos humana i que trenqués les bases vers la cual estava basada.

O sigui, els de fóra haurien també tingut un redemptor de pecats, o be un profeta?

L'idea de l'existència de Deu seria compatible amb la nostra?

Doncs es veu que hi ha hagut un fotimer de pensadors, filòsofs, teòlegs i demés que han opinat vers el tema i han donat solucions i opinions per tots els gustos.

Per L'astrònoma Jill Tarter, ex-directora del Centre d'Investigació SETI, que busca en ondes de radio possibles emissions de cultures extra-solars, l'existència de gent no humana no afectaria significativament a la fe en Deu ni al futur de la religió tal i com l'entenem  però que sí que fotria en l'aire tot el sistema de culte, o que, anant més lluny, ens portés de forma intencionada o no, a una nova fe còsmica. També diu que al davant d'una organització social estable ( això estaria per veure), amb una comprensió superior de la naturalesa del univers, seria difícil per la humanitat resistir l'atractiu de la seva religió i les seves possibles divinitats.

Desconec, evidentment, si els possibles parents de E.T. vindrien a visitar-nos amb aires d'una nova evangelització al estil del que varem fer nosaltres amb els indis americans, cosa per altra part no desitjable, o es deixarien de punyetes i es dedicarien íntegrament a prendre lo que realment els interessés del nostre planeta, fos ma d'obra barata (esclaus), aigua (fàcil d'agafar) o qualsevol altre cosa que per ells tingués interes, cosa menys desitjable encara.

Al davant d'un possible contacte amb gent d'altres mons, a mi, lo que menys em preocuparia seria el cantó religiós i sí el de la meva subsistència. Jo soc dels que pensa que aquest contacte seria la fi de la raça humana tal i com la coneixem. I a fe de Deu de que no tinc cap ganes de que es produeixi.

Ja sé que és molt bonic tot això de que no estem sols en aquest univers i curiós el veure altres formes de vida, i que podríem aprendre molt d'altres civilitzacions molt més intel·ligents que no la nostra, etc., etc. Peró aquesta idea és basa només en la nostra pròpia visió del cas, i tenim un desconeixement absolut de la seva.

Si anem una mica més lluny, podríem pensar que aquestos alienígenes que ens visitarien podrien ja tenir molta experiència en contactes amb altres civilitzacions, que ja les haurien passat de tots els colors i que una més o menys no els hi vindria d'aquí. O sigui que la nostra supervivència no crec que els importés gaire. I molt més si la seva religió ens veiés com a impius i que no valdria la pena de fer esforços en convertint-se, o si els seus polítics tinguessin a bé que ens tenien que donar el mateix tracte que el que va donar Hitler als jueus, per exemple, ja que, sense saber-ho, un pot ser la causa de no sé quants mals extra-planetaris.

I ja no vull entrar en problemes de virus o bacteris que podrien acabar amb tots nosaltres en un dir Jesús ja que no tindríem solucions pel tipus de constipats que ens portarien aquells paios i  a ells no els podria passar res ja que si tenien que prendre mal ja no ens vindrien a veure.

Total, que per mi ja estem bé com estem. I com que jo no soc lo que se'n diu gaire religiós, doncs no tinc cap problema.

Angel María Villar

En el nostre país no només tenim uns polítics totalment inútils sinó que aquesta ineptitud s'estén com una taca d'oli a altres institucions. Per exemple a la Real Federació Espanyola de Futbol.

El senyor Villar fent valer el seu poder ha tingut a bé de fer una amnistia casi general  que ha deixat sense càstig el dit a l'ull del senyor Mourinho al Tito Vilanova. Si la decisió en en el seu moment del Comitè de Competició de dos partits pel Mourinho i un pel Tito, ja va fer riure, la que ens porta a aquesta amnistia ja tira cap a fer emprenyar. Amb l'excusa de la conquesta de l'Eurocopa i que també ho ha fet altres vegades una acció violenta d'un entrenador cap a un altre tècnic queda sense cap càstig. M'agradaria plantejar si, en el cas contrari, que el Tito li hagués posat el dit al ull al Mourinho, les coses haguessin anat igual, tant en la magnitud del càstig com en el de l'amnistia.

M'hi jugo un  pèsol a que no.

Un fet que va ser contemplat per mig món i que va ser objecte de tot tipus de comentaris, ara resulta que queda en no res per la decisió d'una sola persona però amb gran complaença per part del senyor Florentino Pérez. I ja m'agradaria saber d'on ha sortit l'idea, si de la Federació o de la Casa Blanca.

De tota manera els més burros estan a can Barça.

Ara ve el senyor Toni Freixa i ens diu que  la mesura de gràcia no converteix en innocent l'agressor, sinó que li concedeix la consciència que pugui seguir agredint impunement.

Senyor Freixa, dues coses: la primera que el senyor Mourinho ja fa temps que fa lo que si surt dels seus atributs masculins, i la segona que a la Directiva del Barça li han endinyat pel darrera i sense vaselina. I no és la primera vegada.

Ara podem posar el crit al cel però en el seu moment no ho varem fer i no varem defensar com calia a un empleat del club. I amb motiu de la trepitjada del Pepe al Messi tres quarts del mateix.

Vostès estan al mateix nivell que el President de la Real Federació, o sigui, que no valen per aquesta feina. De ben segur que econòmicament la seva gestió serà molt bona, però en altres aspectes també molt sensibles i que mereixien una resposta contundent no han estat vostès a l'altura. Potser per aquestes "petites" coses el Pep Guardiola ha decidit passar pàgina i deixar l'entitat. De ben segur que no podia estar d'acord amb aquesta tebior de la institució. O per lo menys va ser ell qui, en un moment donat, va ser qui va donar la cara, cosa que no recordo que hagi fet el senyor Rosell.

I al jugador que va llençar una botella d'aigua a un àrbitre, d'amnistia, res de res. Això és normal, però tot lo anterior, no.

Debat de l'estat de la naciò

Segons he pogut llegir avui en el diari el Govern no convocarà aquest any el debat vers l'estat de la nació. L'excusa és que no s'ha convocat mai en l'any de la seva investidura.

O sigui que al Govern no li passa pels cococs explicar a la gent quina és la seva política perquè no està obligat a fer-ho.

De fet l'investidura és va fer l'any passat però es veu que això de les dates no conta gaire.

O sigui que en els moments actuals, amb una crisi molt profunda, amb molts de milions d'aturats, amb unes polítiques de retallades com no s'han vist mai, i ficats a dintre d'un túnel econòmic al que no se li veu la llum de la sortida, els ciutadans no tenim dret a que ens expliquin el perquè de tot ni perquè seguim aquest camí, en el supòsit de que realment anesim per algun camí ni que simplement fos un rierol, no demanem una autovia.

Vaja que nosaltres que els hem votat ( jo no, deu me'n guardi) i que estem patint les seves polítiques d'ara cap aquí i ara cap allà, que tot lo que diuen que no es farà és perquè justament està al caure....no tenim dret a conèixer la seva política?

Ja sé que no la tenen, que no saben per on van, que no tenen cap solució, que giren cap on bufa el vent, que ens governen des de fora, sigui la Merkel, l'Hollande, el Banc Central Europeu o diga'l-li qui vulguis. Que no tenen cap política clara i que tampoc la tindran fins que els altres no ens ho arreglin.

Jo, cada vegada que els sento parlar em poso més neguitós. No fan més que dir que ho estan arreglant, que no passa res, que tot s'arreglarà foten-se garrotades a nosaltres però no tenen ni tan sols la dignitat explica'n-se que ha passat amb Bankia.

L'excusa de que tot és un problema de la mala política socialista ( que també) ja no crec que serveixi com a excusa donat que en el últim any no només no hem donat cap solució a cap problema sinó que més aviat tot, absolutament tot, ha anat a pitjor.

Hi ha una cosa que es diu "ètica professional" que tota aquesta colla no saben ni com s'escriu. I lo fotut del cas és que com no es canvii en la forma de fer política, en el respecte per la gent que els vota, en un eficient control del gasto públic, en arribar al poder només per "chupar del bote" sense que se'ls hi pugui demanar cap responsabilitat, no anirem mai en lloc.

Nosaltres a passar-les putes i ells continuen viatjant en "business".